L'atemptat més gran de la història de Turquia deixa prop d'un centenar de morts
L'atac a una marxa de l'esquerra prokurda per la pau, quan falten tres setmanes per a les eleccions, genera dubtes sobre la implicació de l'Estat
BarcelonaAlmenys 97 persones mortes i 186 han resultat ferides perquè volien la pau. Una doble explosió ocorreguda en ple centre d’Ankara, la capital de Turquia, quan faltaven poques hores per a un míting multitudinari, ha provocat la matança més gran de la història del país. Les víctimes, la majoria d’esquerres i simpatitzats del moviment llibertari kurd, culpen el president turc Recep Tayyip Erdogan de la tragèdia, ocorreguda quan falten tres setmanes per a les eleccions crucials de l'1 de novembre.
L’horror ha sobrevingut a les deu del matí, hora local (les 9 del matí a Catalunya), davant l’estació central de trens. Centenars de persones, procedents de tot Turquia, es disposaven a caminar juntes pacíficament cap a la plaça de Sihhiye. Allà el Partit Democràtic els Pobles (HDP), dos sindicats, associacions de metges i enginyers i grups d’esquerra havien organitzat una trobada per denunciar les polítiques islamistes del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) i exigir la fi de la guerra amb la milícia kurda del PKK. Fonts de l’HDP asseguraven que la xifra final de morts era de 97.
"S'han produït dues explosions just on hi havia la comitiva de l'HDP. És per això que entenem que l'HDP era el principal objectiu", afirma un comunicat d’aquesta formació.
Diversos testimonis han descrit a la premsa turca un escenari cruent poc després de les detonacions: gent corrent enmig del caos i de fragments de cossos. Segons han denunciat els metges, la policia ha començat a atacar els supervivents, molts furiosos, amb gas lacrimogen. Això ha entorpit l’atenció als ferits.
La condemna d'Erdogan, equiparant l'atac als del PKK
"No hi ha cap diferència entre els atacs previs contra els nostres soldats, policies, guardes del poble i funcionaris i els ciutadans innocents i aquest atac terrorista contra civils a l’estació d’Ankara", afirmava el president turc Recep Tayyip Erdogan en un comunicat per escrit posterior a la massacre. "Condemno fermament aquest atac carregat d’odi contra la nostra unitat i solidaritat, i contra la pau al nostre país", ha proclamat, a més de prometre una investigació a fons.
Lluny de la postura de la presidència i de l’executiu en funcions, que ha declarat tres dies de dol oficial, els organitzadors de la trobada, amb l'HDP al davant, han acusat l’estat turc d’afavorir el clima de tensió enmig del qual han tingut lloc aquestes explosions.
"Un atac de l'estat contra el poble", diu el prokurd HDP
El copresident de l'HDP, Selahattin Demirtas, ha arremès contra un "atac de l’estat contra el poble", i ha suggerit als líders mundials que no enviessin missatges de condol a la presidència turca.
Malgrat que nombroses denúncies destacaven la manca de mesures de seguretat a les immediacions d’on s'han produït les explosions, el ministre d’Interior, Selami Altinok, ha rebutjat aquestes al·legacions. Ha detallat que les dues detonacions han ocorregut amb tres segons de diferència però no n'ha aclarit l’origen. Més tard, el primer ministre turc, Ahmet Davutoglu, ha confirmat que es tractava d’un atemptat suïcida. "Aquest atac no es dirigeix cap a cap grup concret ni cap col·lectiu polític, sinó contra tota la nació", ha afegit.
Precedents d'atacs a l'esquerra prokurda
La majoria de víctimes i opositors han relacionat la massacre a Ankara amb dos més ocorregudes recentment. El 5 de juny passat, dos dies abans de les eleccions generals, quatre persones van morir en un atac, atribuït a un simpatitzat de l’Estat Islàmic, durant un míting de l'HDP a la ciutat de Diyarbakir.
Poc després, el 20 de juliol, 32 activistes d’esquerres van morir per un altre atemptat, en aquest cas suïcida, durant una trobada al poble kurd de Suruç. Però si l’atac de Suruç va fer que el PKK, tot acusant Turquia d’encobrir l'Estat Islàmic, tornés a les armes, ahir aquesta guerrilla kurda va fer al revés. Poc després de la massacre d’Ankara va publicar un comunicat
en el qual declarava que les seves forces "evitaran executar accions planificades, no prendran part en activitats més enllà de preservar les posicions actuals i no atemptaran per evitar danyar l’exercici d’unes eleccions justes i equitatives".
Escampar l’odi kurd per guanyar vots nacionalistes turcs
Els fets de Suruç, que encara resten sense esclariment oficial, van portar Turquia al període més fosc de la seva història recent. Mentre les negociacions per formar govern –amb l'AKP sense majoria absoluta– fracassaven, guerrilla i forces turques s’embolicaven en atemptats i contraofensives. Desenes de civils, militars i guerrillers han mort, i els enfrontaments han inclòs el setge de barris i ciutats, en les quals part de la població va rebutjar reconèixer l’autoritat turca.
És per això que, a les portes d’uns nous comicis, els crítics amb el govern creuen que l’atac d’ahir a Ankara pretén fer créixer encara més l’hostilitat kurda contra l’estat, perquè l'AKP pugui instrumentalitzar aquest odi en forma de vots nacionalistes turcs. "El govern no vol que el procés de pau amb el PKK prosperi", opina a aquest diari una font anònima de l'HDP. Ara hi ha por que es repeteixi un atac similar al d’ahir abans de les eleccions de l’1-N.
