Els atacs russos s'estenen cap a l'oest d'Ucraïna, més a prop de la frontera polonesa

BarcelonaLa ciutat ucraïnesa de Lutsk és a menys de 100 quilòmetres de distància de la frontera polonesa. La matinada d'aquest divendres ha patit els bombardejos de les forces russes per primera vegada des que va començar la guerra fa 16 dies. El mateix ha passat a Ivano-Frankivsk, uns 250 quilòmetres al sud. Aquests atacs a l'oest d'Ucraïna podrien indicar un cert canvi d'estratègia de Moscou, que fins ara havia centrat els esforços en la capital, Kíiv; el front est, més proper a la frontera russa, i la costa sud, amb l'objectiu d'unir la península de Crimea amb les províncies pro-russes del Donbass.

Lutsk, d'uns 213.000 habitants, és la ciutat més situada a l'oest del país que pateix els atacs aeris russos. Es troba a només 150 quilòmetres al nord de Lviv, la ciutat fronterera amb Polònia que està rebent milers de refugiats com a pas previ a sortir del país. "Explosions a prop de l'aeròdrom. Tothom als refugis!", alertava el seu alcalde, Igor Polisxuk, a través de Facebook a primera hora del matí. Més tard, ha confirmat la mort d'almenys quatre persones. "Aquest matí, cap a les 5.45 hores (hora local), han disparat quatre coets [...] contra les instal·lacions de la base aèria de Lutsk", ha dit el president de l'administració de la regió de Volín, Iuri Poguliaikoen, en un vídeo al seu compte de Facebook.

Un assessor de Zelenski ha informat que l'atac a Lutsk ha afectat també dos edificis de calderes, que han provocat grans explosions. Rússia ha confirmat l'atac, que ha definit "de precisió i llarg abast", en aquest aeròdrom i al d'Ivano-Frankivsk, segons han informat agències de notícies russes, que citen el portaveu del ministeri de Defensa rus, Igor Konaxenkov.

A Ivano-Frankivsk, una ciutat d'uns 230.000 habitants situada a menys de 200 quilòmetres de Romania, s'han produït "tres fortes explosions", segons ha informat l'assessor de la presidència ucraïnesa Mikhailo Podoliak. També ha avisat que, per primera vegada, l'aviació russa ha atacat la ciutat industrial de Dnipró, al centre del país i a la riba del riu Dniéper, i ha causat almenys un mort, segons els serveis d'emergències d'Ucraïna. Les forces russes han llançat tres míssils, que han provocat diversos incendis i han afectat un edifici d'apartaments, una fàbrica de sabates i una llar d'infants.

Tot i els bombardejos de les últimes hores en diverses ciutats d’Ucraïna, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha difós un nou vídeo en què s’ha mostrat optimista. Zelenski veu Ucraïna en el camí de la victòria, perquè pensa que el seu país ha arribat a un punt d’inflexió estratègic en la guerra amb Rússia, però en desconeix la durada: "És impossible dir quants dies ens falten per alliberar les terres ucraïneses", ha admès.

Davant dels atacs cada cop més a l'oest, el president dels Estats Units, Joe Biden, ha llançat un enèsim advertiment a Putin: si Rússia ataca el territori de l'OTAN, "hi haurà una Tercera Guerra Mundial". A través de Twitter, ha insistit en el que aquests últims dies han repetit el secretari general de l'Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg, i el secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken: "Defensarem cada centímetre del territori de l'OTAN".

Durant la tarda, s'ha afegit una nova amenaça a la ja més que precària situació a Ucraïna, quan les autoritats del país han admès que Bielorússia podria estar planejant també una invasió del seu territori aquest mateix divendres. L'exèrcit ucraïnès ha acusat Rússia d'intentar arrossegar el seu aliat a la guerra amb atacs aeris contra Bielorússia des de l'espai aeri ucraïnès per oferir una excusa per a una ofensiva. El suposat atac hauria tingut lloc mentre el president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, era a Moscou en una reunió amb Putin. "Segons dades preliminars, les tropes bielorusses es poden veure implicades en una invasió l'11 de març a les 21:00 (19:00 GMT)", ha afirmat en un comunicat el Centre de Comunicacions Estratègiques d'Ucraïna.

Alerta a Kíiv

Algunes informacions indiquen que les tropes russes s'estarien acostant a Kíiv. Segons un alt funcionari de defensa nord-americà, l'exèrcit rus podria estar a una distància de 15 quilòmetres del centre de la capital, després de dies estancats. A més d'avançar per la ruta nord-oest cap a Kíiv, les tropes russes s’estarien acostant per dues línies paral·leles a l'est de la ciutat, a partir del que s’observa en les imatges de satèl·lit de la companyia Maxar Technologies, que va poder obtenir aquest dijous després de dies de cels coberts sobre la capital. Aquestes imatges de satèl·lit mostren que el gran comboi militar rus, vist per última vegada al nord-oest de Kíiv, prop de l'aeroport d'Antonov, s'ha dispersat i s'ha tornat a desplegar en diferents direccions.

Els serveis d'intel·ligència britànics també alerten d'una intensificació dels combats a Kíiv: "Rússia busca probablement reiniciar i reubicar les seves tropes per a una activitat ofensiva renovada en els pròxims dies" amb "operacions contra la capital", advertien a Twitter. L'alcalde de Kíiv, Vitali Klitxkó, ha assegurat que creu que la ciutat té prou subministraments vitals per aguantar un parell de setmanes, ja que gairebé dos milions de persones segueixen a la capital.

Aquest divendres, diversos testimonis han assegurat que han sentit el que sembla foc d'artilleria des del centre de Kíiv. "Una remor de foc d'artilleria pesant" recorre la capital, diu el New York Times, que hi té desplaçat el periodista Andrew E. Kramer. Kramer apunta que el so d'aquest matí era diferent del de les fortes explosions que ja s'havien sentit a la capital, i alerta que sonava com "foc intens d'artilleria", cosa que sembla suggerir "ferotges enfrontaments als afores de la ciutat".

Continua el setge a Mariúpol

Mentrestant, el setge a Mariúpol no s'atura i la situació és "crítica", segons les autoritats ucraïneses, que segueixen denunciant bombardejos que impedeixen l'evacuació de civils i l'arribada d'ajuda humanitària a aquesta ciutat costanera del sud del país. Segons l'agència russa Tass, la ciutat està completament envoltada, amb tots els ponts i carreteres d'accés destruïts. La manca de sistemes de comunicació fa que cada cop sigui més difícil obtenir informació de primera mà sobre l'estat de la ciutat, on viuen unes 400.000 persones.

La situació humanitària a Mariúpol és "extremadament greu" després de 12 dies assetjada, segons Metges Sense Fronteres, que insisteix que cada cop més famílies tenen problemes per aconseguir aigua potable, aliments i medicaments. Segons les autoritats locals, fins ara han mort almenys 1.582 civils en aquesta ciutat, que ha hagut de cavar fosses comunes.

El ministre de Defensa ucraïnès, Oleksí Réznikov, ha assegurat aquest divendres que en les més de dues setmanes de guerra han mort al país "més civils que soldats" ucraïnesos en mans de les tropes russes. A més, les xifres de refugiats i desplaçats no paren d'augmentar. Fins ara més de 2,5 milions de persones ja han fugit d’Ucraïna, segons l’Organització Internacional per les Migracions (OIM) i l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), i la guerra també ha provocat el desplaçament dins d’Ucraïna d’almenys 2 milions més de persones. Les organitzacions humanitàries calculen que 12,6 milions de persones ucraïneses estan afectades per la invasió de Rússia.