Una atac amb míssils al nord de l'Iraq mata un contractista de la base militar dels Estats Units

Un atac amb coets sobre l'aeroport d'Irbil, una ciutat al nord de l'Iraq capital del Kurdistan iraquià, ha matat aquest dilluns a la nit un contractista civil de la coalició militar liderada pels Estats Units, a més d'haver ferit sis persones més, inclòs un militar nord-americà, segons un portaveu de la coalició. La coalició no ha revelat la nacionalitat del contractista civil mort, mentre que el ministeri kurd de Salut ha informat que tres civils van resultar ferits en l'atac.

Responent sobre aquesta qüestió, el portaveu del departament d'Estat dels EUA ha dit que era massa aviat per parlar de represàlies sense saber encara què és exactament el que ha passat. Amb tot, ha dit que es reserven el dret a respondre a l'atac en el moment i la forma que considerin oportuns. L'Iran, per la seva banda, ha sortit a negar qualsevol implicació.

Altres coets van impactar contra zones residencials de la ciutat, i un fins i tot va caure a prop del consolat xinès. L'atac, poc freqüent a la ciutat kurda, normalment pacífica, eleva la tensió ja crispada per les amenaces de les milícies auspiciades per l'Iran sobre objectius nord-americans a l'Iraq. No està clar encara qui és el responsable de l'atac, però agressions anteriors s’han atribuït a les milícies finançades i dirigides des de l’Iran.

L’Iran ha deixat clar que encara vol prendre més represàlies per la mort del seu màxim general, Qasem Soleimani,assassinat per un dron nord-americà en un atac sobre Bagdad el gener del 2020. Dies després d’aquell succés, el govern iranià va llançar atacs amb míssils contra les forces nord-americanes a la base aèria d’Ain al Assad, a la província d’Anbar, a l'Iraq, i va ferir més de 100 efectius.

Dilluns, minuts després de l'atac amb coets contra Irbil, el govern regional kurd va demanar als residents que no sortissin de casa i l'aeroport internacional va cancel·lar tots els vols de sortida i d'arribada. L'exèrcit dels Estats Units ha reduït el nombre de tropes a l'Iraq a menys de 2.500 i s'ha retirat de diverses bases durant els últims dos anys. L'argument era que l'Iraq ja no necessita l'ajuda que li calia en el passat per lluitar contra l'Estat Islàmic, tot i que funcionaris nord-americans admeten que aquests atacs també es van tenir en compte a l'hora de prendre la decisió de traslladar les tropes a les bases amb més facilitat de defensa.

La base militar de l’aeroport d’Irbil és un dels tres enclavaments militars que queden encara amb un nombre important de tropes nord-americanes al país. No estava clar si els sistemes de defensa contra coets instal·lats a la base es van activar en l'atac de dilluns.

Les forces antiterroristes kurdes diuen que han aconseguit trobar el vehicle des del qual es van llançar els coets, però no han dit on l'havien descobert. Un grup poc conegut, anomenat brigades d'Awliya al Dam (Guardià de la Sang), ha reclamat la responsabilitat de l'atac, dient que havia llançat els coets com a venjança per la mort d'"els líders màrtirs". El grup va reivindicar ja l'agost passat dos bombardejos dirigits a combois de contractistes nord-americans que transportaven equipament militar.

Des de Washington, un portaveu de la Casa Blanca ha dit que el president Joe Biden havia sigut informat de l'atac a Irbil, però no va oferir comentari ni detalls. Masrour Barzani, primer ministre de la regió kurda de l'Iraq, ha dit que havia parlat amb el secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, sobre la cooperació dels dos països per trobar els responsables de l'atac. Més tard, Blinken va condemnar l'atac. "Estem indignats per l'atac de coets d'avui a la regió del Kurdistan iraquià", ha dit en un comunicat aquest dilluns al vespre, i ha afegit que al parlar amb el primer ministre kurd havia compromès el suport dels Estats Units "a tots els esforços per investigar i fer que els responsables en retin comptes".

Michael Knights, analista de l’Institut de Washington per a la Política al Pròxim Orient, diu que la mida i l’abast de l’atac contra Irbil era inusualment gran i que probablement anava dirigit a ferir o matar contractistes o militars nord-americans o els seus aliats kurds. "És una prova per a la nova administració Biden per veure fins on poden arribar", diu Knights en una entrevista telefònica. Els líders iraquians han viatjat a Teheran per intentar convèncer l’Iran de suspendre els atacs, al·legant que el conflicte entre Washington i Teheran situa l’Iraq perillosament al centre. L'ambaixada a Bagdad continua operant amb l'ambaixador i un petit nombre de personal clau.