Atac frontal de Polònia a la UE: el TC desautoritza part dels tractats europeus

Brussel·lesJa fa temps que alguns parlen de Polexit i, finalment, després de setmanes d'ajornaments, el Tribunal Constitucional de Polònia ha sentenciat aquest dimecres que part dels articles del Tractat de la Unió Europea no són constitucionals a Polònia. És a dir, que en certs casos la llei polonesa està per sobre de l'europea, cosa que suposa un desafiament a la columna vertebral de l'esquelet jurídic de la UE i porta al límit l'enfrontament que el país, governat pel partit ultradretà de Llei i Justícia (PiS), fa anys que manté amb les institucions europees. Experts i polítics fan servir la paraula Polexit en referència a la marxa del Regne Unit de la UE (Brexit), perquè declarar la supremacia de la llei estatal per sobre de la comunitària implica de facto abstreure's de l'estructura legal de la Unió.

La decisió ha enxampat el comissari de Justícia, Didier Reynders, reunit a Eslovènia amb els ministres de Justícia i de l'Interior de la Unió Europea. Al sortir-ne, poc menys d'una hora després de la sentència, Reynders ha assegurat que Brussel·les "reaccionarà" amb totes les eines a la seva disposició per reafirmar els principis de la llei europea: "Les sentències del TJUE són vinculants a tots els tribunals. La llei europea té primacia i només el Tribunal de Justícia de la UE té competència per decidir què està o no en línia de la llei comunitària", ha sentenciat, sense detallar mesures. Tot seguit, Brussel·les ha emès un contundent comunicat en què assegura que "no dubtarà" en fer servir tots els poders que li confereixen els tractats per "salvaguardar l'aplicació uniforme i la integritat de la llei europea". Per ara, però, l'executiu analitzarà la sentència "en detall" abans de decidir quins són els pròxims passos.

Desafiament directe del primer ministre

El cas té origen en una moció que va presentar el mateix primer ministre de Polònia, Mateusz Morawiecki, que sol·licitava al màxim òrgan judicial del seu país que es pronunciés sobre la comptabilitat de diversos reglaments comunitaris amb l'ordenament jurídic polonès i, de retruc, sobre l'obligació dels jutges polonesos d'acatar les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). El govern polonès fa temps que impulsa reformes que ataquen directament la independència dels seus jutges i li permeten augmentar-ne el control polític. Brussel·les ha recorregut diverses d'aquestes reformes i el tribunal amb seu a Luxemburg n'ha dictaminat l'anul·lació, però Varsòvia no ha cessat en el desafiament i, en últim terme, ha tirat pel dret per trobar la via que directament dicta que la seva llei està per sobre de l'europea. Concretament el TC del país ha conclòs que els articles 1 i 19 del Tractat de la UE són inconstitucional. L'article 1 és el que fa referència al fet que la Unió serà cada cop més "estreta" entre els pobles d'Europa i el 19 és el que fixa les característiques i funcions del TJUE i estableix que és el tribunal que ha d'interpretar el dret de la Unió i respondre els jutges estatals sobre aquest dret comú.

Els fons europeus en joc

Amb l'aprovació dels fons antipandèmia, la UE es va dotar d'un nou mecanisme que vincula el respecte a l'estat de dret a la concessió dels diners. L'aprovació d'aquest instrument no va ser senzilla –Hongria i Polònia van segrestar el tràmit i fins i tot l'han recorregut irònicament al TJUE–, però finalment es va aconseguir tirar endavant com una eina que lliga els desemborsaments a la garantia que no hi haurà malversació o que no es posa en risc el pressupost europeu. Des de l'Eurocambra s'ha reclamat diverses vegades activar-lo ja, però aquest mateix dijous el comissari de Justícia, Didier Reynders, no s'ha mullat sobre si la decisió del TC polonès accelerarà o no la posada en marxa d'un instrument que, segons ha dit, està en "procés".

Al mateix temps, però, si la sentència s'havia anat ajornant és perquè Brussel·les estava intentant negociar amb Varsòvia aprofitant que encara no ha aprovat el pla de reformes polonès que ha de donar-li accés als diners. La Comissió ha intentat utilitzar aquesta carta per pressionar el govern de Morawiecki i impedir aquesta sentència. De moment ni Hongria ni Polònia tenen el pla aprovat, però Reynders també ha evitat confirmar si s'optarà per aquesta via.

Com respondre?

Més enllà, la Comissió disposa de diversos mecanismes per respondre. D'una banda, hi ha l'article 7 del tractat de funcionament de la UE, que està, de fet, activat contra Polònia i Hongria però que no s'ha portat fins al final, cosa que implicaria deixar sense dret de vot el país en qüestió. Per arribar fins aquí, però, cal unanimitat entre tots els països menys l'afectat, i aquí és on Hongria i Polònia fan pinça per evitar-ho. De l'altra, també hi ha diferents expedients oberts, i fins i tot demandes de sancions davant la justícia europea. Tot plegat, però, ha sigut insuficient per aturar la deriva autoritària vinguda des de Budapest i Varsòvia, que ha permès arribar fins al límit d'aquest dijous.

Les fronteres entre les Constitucions dels estats de la Unió i la llei europea no han sigut només qüestionades per Polònia, sinó que el mateix Constitucional alemany ha fet saltar les alarmes ja dues vegades quan ha posat en dubte el programa de compra de deute del Banc Central Europeu i fins i tot l'emissió de deute conjunt per crear el fons de recuperació antipandèmia. En el cas de Polònia, el desafiament és directe i guiat per un govern que no s'atura en l'estratègia de controlar políticament el poder judicial i blindar-se de les exigències de la Unió.