Qui ha assistit i qui no al funeral de la reina Elisabet II?

BarcelonaLa Casa Reial britànica ha enviat més de 500 invitacions a caps d'estat i dignataris de gairebé tots els països del món. I la immensa majoria havien confirmat l'assistència. Des del president dels Estats Units, Joe Biden, amb la primera dama Jill Biden, fins a l'emperador del Japó, Naruhito, i l'emperadriu Masako, passant pels reis espanyols Felip VI i Letícia –i la polèmica inclusió del rei emèrit en les invitacions oficials–, l'últim adeu a la monarca que ha representat el Regne Unit durant 70 anys ha reunit més líders polítics que moltes cimeres internacionals.

Hi han assistit el president de França Emmanuel Macron, el d'Itàlia Sergio Mattarella i el d'Alemanya Frank-Walter Steinmeier, a més del primer ministre del Canadà Justin Trudeau i la primera ministra de Nova Zelanda Jacinda Ardern, com a màxims representants de dos països membres de la Commonwealth que mantenien la reina Elisabet –i ara el rei Carles III– com a cap d'estat. L'Índia hi era representada per la seva presidenta, Droupadi Murmu. Així mateix, hi van participar el president del Brasil, l'ultra Jair Bolsonaro, la presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen i el secretari general de l'OTAN Jens Stoltenberg, a més de quasi tots els caps d'estat europeus i el president de Sud-àfrica Cyril Ramaphosa, entre altres líders africans.

La llista dels no convidats, encapçalada per Putin

En la llarga llista de líders mundials que eren a Londres aquest dilluns, el gran absent, per motius obvis, era el president de Rússia, Vladímir Putin, que no hi havia estat convidat. Les relacions diplomàtiques entre el Regne Unit i Rússia estan trencades des de la invasió d'Ucraïna el 24 de febrer i el líder rus, doncs, no hi ha estat convidat. Tampoc havia rebut invitació el dictador de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, aliat de Putin en la guerra a Ucraïna i amb el seu propi historial de conflicte diplomàtic amb Occident per la brutal repressió que exerceix contra l'oposició al seu país.

En la curta llista de líders que no han rebut invitació hi ha també el president de Síria, Baixar al-Assad, acusat de crims de guerra per l'ONU; els líders talibans que governen l'Afganistan des de l'any passat; la junta militar que governa Birmània des del cop d'estat de l'1 de febrer del 2021, i el govern de Veneçuela, amb qui el Regne Unit tampoc té relacions diplomàtiques, i encara menys des que es va sumar a la quarantena de països que van reconèixer l'opositor Juan Guaidó com a president legítim –tot i que interí– del país. Guaidó tampoc hi ha estat convidat.

Corea del Nord, amb el seu hermètic règim de dictadura totalitària, ha estat convidat a enviar-hi només una representació a escala d'ambaixadors, com també Nicaragua, on el dictador Daniel Ortega reforça cada cop més el seu règim de terror. També la República Islàmica de l'Iran hi enviarà el seu ambaixador, segons la BBC.

Bin Salman visita Londres però finalment no anirà al funeral

El president de la Xina, Xi Jinping, no hi era malgrat que se li va enviar una invitació. El simple fet de convidar-lo va ser criticat per membres del Parlament britànic, que s'hi oposaven pel maltractament que imposa Pequín a la minoria uigur i la creixent repressió de les llibertats a Hong Kong. La Xina hi va estar representada pel seu vicepresident, Wang Qishan.

També va viatjar fins a Londres el príncep hereu i líder de facto de l'Aràbia Saudita, Mohamed bin Salman, però el dia abans del funeral, diumenge, va transcendir que no assistiria al funeral de dilluns. Així ho van confirmar fonts del Foreign Office a Reuters, que asseguraven que la decisió venia dels mateixos saudites. Amb tot, es confirmava que Bin Salman estava a la capital britànica des del cap de setmana. És la seva primera visita al Regne Unit després de l'assassinat del periodista Jamal Khashoggi el 2018, un crim que els serveis d'intel·ligència occidentals creuen que va ordenar ell mateix.

També va confirmar la presència el sultà de Brunei, Hassanal Bolkiah, que fa més de cinquanta anys que és al capdavant del país, on aplica la xaria amb mà de ferro. Considerat una de les persones més riques del món, el sultà va protagonitzar una sonada polèmica el 2019 quan va intentar instaurar una norma per lapidar els homosexuals i adúlters. Finalment la va deixar en suspens per l’onada d’indignació internacional que va desencadenar i el boicot als seus hotels impulsat per algunes celebrities.

També hi va assistir el president de Sri Lanka, Ranil Wickremesinghe, que va ser nomenat en el càrrec al juliol després de la fugida del país del llavors president, Gotabaya Rajapaksa, per la revolta popular fruit de la greu crisi econòmica del país. Des de la seva elecció, Wickremesinghe, que fins llavors era primer ministre, ha prohibit i ha reprimit les protestes que també demanaven la seva dimissió.