L’assassinat de George Floyd torna a mobilitzar el vot negre
La participació dels afroamericans pot ser decisiva per a Biden
Barcelona“Aquest 2020 hem vist com una societat que pensàvem que havíem matat ressuscitava. I hem vist, de fet, que sempre hi havia sigut. És una bèstia que no vam aconseguir matar fa 50 anys. La bèstia ha tornat i aquestes eleccions són una oportunitat per tornar a unir-nos i reconèixer que votar és important”. MiDian Holmes, una dona negra de Colorado, resumia així la clau del seu vot a les presidencials del 3 de novembre. La “bèstia” és la injustícia racial als Estats Units i el galvanitzador són les protestes del moviment Black Lives Matter, que va desfermar l’assassinat de George Floyd a Minneapolis el mes de març passat, les més importants des de la lluita pels drets civils d’ara fa mig segle. Una lluita que va aconseguir precisament que el 1965 s’aprovés la llei del dret a vot de les minories.
L’opinió de Holmes materialitza el que molts analistes creuen que passarà en aquestes eleccions: que les protestes racials esperonaran un augment de la participació de la comunitat afroamericana que pot ser decisiu per a Joe Biden. Les primeres dades sobre el vot avançat, que en alguns estats ja fa setmanes que està en marxa a causa del covid, indiquen que està augmentant la participació dels votants negres.
Pic de participació el 2012
La caiguda del vot afroamericà fa quatre anys va ser un factor més en la derrota de Hillary Clinton. Només un 8% dels negres van votar Trump, però la participació d’aquest grup va caure al 59,6%, força per sota del 66,6% que havien votat el 2012, un pic històric de participació negra que va garantir la reelecció de Barack Obama. “Malgrat la decepció que van expressar molts comentaristes el 2016, que van dir que el vot negre havia baixat, jo vull contraargumentar que no va baixar, sinó que simplement es va estabilitzar”, diu Lorenzo Morris, cap emèrit de ciència política a la Universitat Howard de Washington. Hi al·lega les dades de participació negra des del 1980, que oscil·len entre el 53% i el 60%, el mateix que va aconseguir Hillary Clinton. Per a l’expert, les altes participacions que va mobilitzar Barack Obama el 2008 i el 2012 són només una excepció a aquestes dades.
Morris també argumenta un altre motiu per a la davallada de participació negra del 2016, i són les dificultats amb què es van trobar molts membres d’aquesta comunitat per registrar-se per votar. I és que la sentència del Suprem dels EUA del 2013 sobre la llei del dret a vot del 1965 ha propiciat que des de llavors aquesta norma hagi estat “virtualment destruïda”, diu el professor.
Aquest any s’espera que les facilitats per votar impulsades a causa de la pandèmia, amb el vot per avançat i el vot per correu, per exemple, facin de contrapès d’aquestes dificultats de vot per a les minories. Alhora, l’impuls de les protestes contra el racisme policial, a les quals el president ha respost amb repressió, i també les reticències de Trump a condemnar clarament el supremacisme blanc poden mobilitzar com mai la població negra. “Des de la Segona Guerra Mundial cap demòcrata a excepció de Lyndon B. Johnson ha guanyat la presidència sense el vot negre”, recorda Morris.
Tot i així, el vot negre als Estats Units no ha sigut sempre prodemòcrata, sinó que s’hi va anar fent al llarg del segle XX, “no per motius partidistes sinó per raons ideològiques”, diu Morris, especialment després de la Gran Depressió. Als anys 50, el vot negre encara era en un 40% republicà, però des del moviment pels drets civils dels anys 60 l’avantatge demòcrata no ha deixat d’eixamplar-se i avui ja capta el 90% dels votants negres. Els afroamericans són només el 13% de l’electorat total, però el seu pes és significatiu en alguns estats concrets, com a Geòrgia, on són el 30%, o a Carolina del Nord, un dels estats clau d’aquestes eleccions, on els negres signifiquen un 23% de la població.
Exvicepresident d’Obama
¿Podrà Biden, l’exvicepresident d’Obama, mobilitzar el vot negre com ho va fer l’expresident en les seves dues eleccions? Si ho fa, podria ser decisiu per a la seva victòria. El secret d’Obama va passar també per la implicació dels negres més joves, tradicionalment més abstencionistes. Per això MiDian Holmes està “tan orgullosa” dels seus dos fills grans: el primer va votar per primer cop el 2016 i el segon s’estrena aquest any, tots dos amb moltes ganes de poder fer sentir la seva veu a les urnes.
La filla adolescent encara no pot fer-ho, però diu que ho delega en la mare, que té molt clar per què vota: “Per poder viure en una societat en què no m’hagi de preocupar per si els meus fills tornaran a casa”.
