Assassinat Hachalu Hundessa, el cantant de la independència dels oromo

MartorellL’assassinat d’un popular cantant oromo ha generat un esclat de protestes a Etiòpia que la policia ha reprimit amb duresa. Una vuitantena de persones han mort en els enfrontaments en les hores posteriors i també hi ha hagut detencions de manifestants i personalitats com l’opositor Bekele Gerba i el conegut activista Jawar Mohammed. A més, el govern ha tallat internet per intentar silenciar tant les crítiques com la repressió oficial. Dilluns Hachalu Hundessa, de 34 anys, va ser abatut a trets al barri d’Akaki Kality, al sud d’Addis Abeba, i traslladat a un hospital, on va morir. La policia ha detingut dos sospitosos pel crim, però no ha donat cap detall sobre la possible motivació.

Diverses fonts indiquen que es tractaria d’una venjança política contra una de les veus més prominents dels oromo. L’artista s’havia guanyat força enemics pel seu compromís i la seva lluita per la independència d’aquest grup ètnic majoritari al país, que des de fa dècades es queixa de la seva exclusió en el repartiment del poder institucional etíop. Des de la seva època d’estudiant, Hachalu es va implicar en associacions de joves independentistes i als disset anys, el 2003, va ser condemnat a presó. Entre reixes, es va interessar per la història del país i va compondre les primeres cançons que el van portar a la fama. Un cop recuperada la llibertat, el cantant no va seguir els passos de l’exili com molts dels seus companys i va començar una prolífica carrera musical. I, malgrat que havia dit que no volia ser polític, les seves cançons eren autèntics himnes de la causa oromo.

L’assassinat de Hachalu i les protestes posteriors revelen el delicat equilibri ètnic d’Etiòpia, sacsejada per les tensions entre grups culturalment diferents. El primer ministre, l’oromo Abiy Ahmed, ha lamentat la mort de Hachalu, un “artista increïble i brillant”. A Ahmet, Nobel de la pau per la reconciliació amb Eritrea, li recriminen que no hagi fet prou per corregir les històriques discriminacions dels oromo o fer d’Etiòpia un autèntic país federal per alleujar les tensions.

En els dos anys de mandat, Abiy Ahmed ha emprès reformes polítiques al país, ha legalitzat formacions prohibides i ha alliberat milers de presos polítics, uns gestos que li han valgut reconeixements externs i interns. Però la tallada d’internet, el manteniment dels militars a la terra dels oromo i la repressió de veus crítiques són les parts fosques del seu lideratge, que té pendent unes eleccions per legitimar-lo en el poder.