Internacional03/03/2016

Assassinada una activista indigenista i ambientalista a Hondures

Berta Cáceres havia lluitat contra la construccions de preses hidroelèctriques

Marta Rodríguez
i Marta Rodríguez

BarcelonaBerta Cáceres, una de les activistes d'Hondures més conegudes, ha aparegut aquest dijous assassinada a trets al seu domicili, al departament d'Intibucá. Feia tan sols uns dies que l'activista havia denunciat amenaces de mort per oposar-se a un projecte hidroelèctric. El seu germà Gustavo ha reclamat que el seu assassinat no passi a engreixar les ja elevades estadístiques de violència del país centreamericà, mentre que la seva mare deia que no creu que es tracti d'un assalt innocent de delinqüents ordinaris sinó que l'han matat per la seva feina

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La seva mort ha colpit el país i el món de les organitzacions de defensa del medi ambient perquè Cáceres, d'ètnia lenca va centrar la seva vida -i potser li va costar la vida- en la lluita per mantenir intacte un territori immensament ric en recursos naturals i en el rebuig a macroprojectes hidroelèctrics que entenia que no aportaven cap més riquesa que els guanys empresarials.

Cargando
No hay anuncios

L'any 1993, Cáceres va fundar el Consell Cívic d'Organitzacions Populars i Indígenes d'Hondures (COPINH) amb el qual va encapçalar lluites polítiques, com l'oposició al cop d'estat, ambientals i pels drets dels indígenes. Ni les amenaces que la van portar a dur protecció van fer que reduís la seva pressió contra el què considerava una injustícia per al seu poble.

Aquesta lluita li va valdre, l'abril del 2015, el premi Goldman, el més prestigiós sobre el medi ambient. El jurat va reconèixer-li la seva tenacitat en contra de la construcció de l'embassament Agua Zarca que es preveia fer a les aigües del Gualcarque, un riu sagrat per als indígenes i vital per a la seva subsistència. La pressió interna de les comunitats afectades i externa va fer que Sinohydro, el gran constructor xinès, es tirés enrere del projecte en perdre el suport del Banc Mundial que també s'havia compromès a finançar les obres.