Internacional01/05/2019

Assange, condemnat a 50 setmanes de presó al Regne Unit per haver violat la llibertat condicional

El fundador de Wikileaks s'enfrontarà demà a l'inici del procés d'extradició als Estats Units

Quim Aranda
i Quim Aranda

LondresJulian Assange, fundador de Wikileaks, ha estat condemnat aquest dimecres al matí a gairebé un any de presó (50 setmanes) per haver violat la llibertat condicional de què gaudia l'any 2012, quan va refugiar-se a l'ambaixada equatoriana a Londres. La màxima pena que se li podia aplicar per aquest delicte era d'un any de privació de llibertat (52 setmanes). Demà dijous Assange haurà de comparèixer davant d'un altre tribunal britànic per enfrontar-se a la possible extradició als Estats Units per presumptament haver conspirat i haver revelat secrets d'estats.

Inscriu-te a la newsletter Breu discussió amb una corresponsalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Durant la vista en què ha estat condemnat, a través de la lectura d'una carta Assange ha demanat "disculpes sense reserves" a tots aquells que consideren que els ha faltat al respecte en la forma en què ha perseguit els seus objectius. "M'he trobat en unes circumstàncies molt difícils. Vaig fer el que vaig pensar que era el millor en aquell moment o l'única cosa que podia fer", ha afegit.

Cargando
No hay anuncios

L'activista australià va ser detingut l'11 d'abril a l'interior de l'esmentada legació diplomàtica després que el govern de Lenín Moreni li retirés l'asil i la protecció de què gaudia des de feia gairebé set anys. Assange va entrar a l'ambaixada de l'Equador el 19 de juny del 2012 per evitar una possible extradició a Suècia. La Fiscalia d'Estocolm reclamava des de finals del 2010 la seva presència al país nòrdic per aclarir dos possibles delictes, un de violació i un altre d'abusos. Assange, que sempre els ha negat, va començar aleshores una batalla judicial per evitar ser enviat a Suècia al·legant que podria ser el primer pas per a una possible extradició als Estats Units, que llavors l'acusava d'espionatge i revelació de secrets d'estat per la divulgació de material classificat. Assange temia, fins i tot, una possible condemna a mort per aquests càrrecs.

L'actual demanda per part dels Estats Units a què ara fa front Assage és, en principi, només de conspiració per al pirateig informàtic. Aquest delicte està penat, només, amb cinc anys de reclusió. Amb tot, els Estats Units encara podrien ampliar els càrrecs pels quals demanen l'extradició. La vista que ha de tenir lloc demà dijous serà la primera d'un procés que pot allargar-se en un espai de dos anys.