Una cadena d'errors a tots els nivells va facilitar l'assalt al Capitoli

SabadellLa resposta que la policia del Capitoli va oferir dimecres passat durant l'assalt de centenars de simpatitzants del president dels Estats Units, Donald Trump, contra el Congrés del país ha sigut extensament criticada. El col·lectiu Black Lives Matter ha denunciat la diferència entre el tracte que els agents van dispensar als manifestants trumpistes i la duresa amb què la policia havia reaccionat davant de protestes per defensar els drets de la població afroamericana, una denúncia que el mateix president electe, Joe Biden, ha secundat. Però què va fallar perquè el Capitoli es convertís en l'escenari d'una protesta violenta que va obligar els congressistes a fugir-ne i que va acabar provocant la mort d'un policia i quatre manifestants?

Tot i que els fets encara s'estan investigant, en un procés que s'espera que duri mesos, el New York Times n'ha fet una reconstrucció que assenyala una “llista vertiginosa” d'errors comesos el mateix dia de l'assalt i durant les setmanes prèvies i que demostra que “les agències governamentals no tenen cap pla coordinat per defensar-se d’un atac contra el Capitoli”.

Durant els dies anteriors a la protesta, les xarxes socials es van omplir d'amenaces i de comentaris sobre les armes que els manifestants tenien intenció de portar-hi. “El Capitoli és el nostre objectiu. Tota la resta són distraccions. Tenir tots els membres el Congrés tancats en una sala i envoltats d'americans de debò és una oportunitat que no es tornarà a presentar mai”, deia un dels posts recollits pel diari. Segons el New York Times, els cossos de seguretat van reaccionar a aquestes amenaces situant agents al centre de Washington, interrogant neonazis que tenien intenció d'anar a la protesta per fer-los canviar de parer, avisant que detindrien els que anessin armats a la manifestació (ja que això hauria violat la llei de Washington) i arrestant Enrique Tarrio, líder del grup d'ultradreta Proud Boys.

Però, tot i així, responsables d'intel·ligència d'arreu del territori nord-americà asseguren que no van rebre cap avís del govern federal sobre possibles amenaces al Capitoli. A més, el departament de Seguretat Nacional no va convidar a les seves reunions les forces de seguretat de Washington fins al dia abans de la manifestació.

Sense reforços

Els dies previs a l'assalt al Congrés tant la policia del Capitoli com la de Washington havien rebutjat el suport que els havia ofert la Guàrdia Nacional. En declaracions aquest dilluns al Washington Post, el cap de la policia del Capitoli, Steven Sund, ha denunciat que havia sol·licitat permís als responsables de seguretat del Senat i de la Cambra de Representants per demanar ajuda a la Guàrdia Nacional, però que en sis ocasions la seva petició havia sigut “rebutjada o endarrerida”. El New York Times afegeix que l'alcaldessa de Washington, Muriel Bowser, era reticent a posar en alerta la Guàrdia Nacional perquè no volia que es repetís una situació com la del juny, quan, per ordres de Trump, la ciutat es va omplir de policia durant uns dies per contenir les protestes pacífiques de Black Lives Matter. En qualsevol cas, això va provocar que, quan els agents del Capitoli es van veure desbordats pels manifestants i Sund va demanar reforços al Pentàgon, no hi hagués tropes preparades per activar-se. La Guàrdia Nacional va trigar quatre hores a arribar al Congrés.

Tampoc no hi va ajudar la particular naturalesa de Washington. A la resta del territori nord-americà, la Guàrdia Nacional està a les ordres del governador de l'estat corresponent, però la capital federal és una entitat independent que no forma part de cap estat. Quan l'alcaldessa va trucar al Pentàgon per demanar el suport de la Guàrdia Nacional, la resposta va ser que havia de ser directament la policia del Capitoli qui fes la petició. Bowser va trucar també al governador de Maryland per demanar-li que enviés la seva Guàrdia Nacional a la ciutat, però l'operació no es va poder dur a terme fins que no la va autoritzar el departament de Defensa.

Durant els últims dies alguns congressistes han explicat que, abans de l'assalt al Capitoli, els cossos de seguretat els havien dit que tenien la situació controlada. El senador Mark Warner ha explicat que el subdirector de l'FBI, David L. Bowdich, li havia assegurat que tenien “els recursos necessaris” per gestionar l'amenaça, i Zoe Lofgren, membre de la Cambra de Representants, ha revelat que Steven Sund li havia dit que la policia del Capitoli ho tenia tot “sota control” i que havien previst “qualsevol contingència”. “Va resultar ser completament fals”, ha lamentat Lofgren. L'endemà de l'assalt, Sund va presentar la dimissió, que es farà efectiva dissabte.