Els xinesos se'n van de vacances davant de l'enemic

PequínGrups de turistes xinesos fan torns per fotografiar-se davant el gran canó que defensava, a la fortalesa Hulishan de Xiamen, l'entrada al port i les costes de la Xina. Esperen torn amb paciència per a l'obligatòria fotografia de grup. Els que formen part d'un viatge d'empresa exhibeixen pancartes amb el logotip i als grups de jubilats hi abunden les insígnies del partit. Després ve el moment de les fotos individuals i els més agosarats es posen en actitud de disparar i dirigir un atac cap al mar.

La fortalesa Hulishan és un vestigi de la dinastia Qing i protegia el port dels atacs dels pirates i dels successius invasors, inclosos els holandesos de la Companyia de les Índies Orientals. Però això és història. Ara, davant de les costes, a escassos quilòmetres, l'enemic és Taiwan, i entre els turistes ningú no dubta, almenys en públic, que el seu futur és la reunificació amb la Xina.

Al mirador hi ha l'altre gran atractiu: els prismàtics que per escassos iuans et permeten veure els primers illots de l'arxipèlag de Kinmen, el territori taiwanès més proper a la Xina continental. Enfoquen una frase en grans lletres vermelles: 三民主义统一中国, que es tradueix per: "Tres principis del poble: nacionalisme, democràcia i benestar social". Una frase coneguda de Sun Yat-sen i un missatge respectat a banda i banda de l'estret. Des de l'altra riba, els taiwanesos poden veure els grans gratacels de la moderna Xiamen i llegir també un missatge a la costa: “Un país, dos sistemes per a la reunificació”. Una frase que després de la repressió de Hong Kong no sedueix gaire els taiwanesos.

Sun Yat-sen (1866-1925) és considerat el pare de la Xina moderna, i va ser el primer president del país després de la revolució que va posar fi a la dinastia Qing. També va ser el fundador del Partit Nacionalista o Kuomintang, les forces del qual es van replegar a Taiwan el 1949 després de perdre la guerra civil contra l'exèrcit comunista de Mao Zedong.

Una excursió d'un dia

L'arxipèlag de Kinmen, també conegut com a Quemoy, és a escassos tres quilòmetres de la costa en el punt més proper al continent. Trepitjar territori taiwanès s'havia convertit en un atractiu turístic. Des del 2001 es permetia als ciutadans xinesos agafar un ferri i passar-hi el dia. Es calcula que uns 20 milions de xinesos van gaudir de l'experiència fins que el 2020 va esclatar la pandèmia de covid-19 i la Xina va tancar les fronteres.

Oficialment, els viatges no s'hi han prohibit. L'oficina de turisme local assegura que ben aviat es reprendran, la mateixa informació que es repeteix a la gran terminal de ferris on s'amunteguen onades de turistes xinesos que han començat a viatjar després de la pandèmia. Les destinacions són els creuers que recorren la costa del país i que connecten Xiamen amb Hong Kong, Xangai o, més al nord, amb la ciutat de Qingdao. La connexió amb Taiwan encara no està disponible.

Però ofereixen un succedani. Un dels atractius turístics de Xiamen és la petita illa de Gulangyu, enganxada a la seva costa. El trajecte amb ferri dura uns cinc minuts, però només el poden agafar els residents. Per als visitants, xinesos o estrangers, s'ha organitzat una excursió amb vaixell d'uns 40 minuts que et passeja per la costa, fa la volta a l'illa i t'acosta una mica als illots taiwanesos. El viatge s'amenitza amb explicacions anècdotes i rifes. El retorn, per contra, és en el ferri regular.

L'illa dels casaments

Gulangyu és una illa plena d'història en menys de dos quilòmetres quadrats d'extensió. Després de la derrota xinesa a la primera Guerra de l'Opi (1839-1942), va ser un dels ports oberts al comerç exterior. El 1903 es va convertir en un assentament per a estrangers, i en aquest petit espai hi havia les ambaixades, bancs, asseguradores, col·legis i clubs esportius dels països que comerciaven amb la Xina. També es va convertir en un lloc d'esbarjo per a les elits xineses d'ultramar.

El resultat va ser la construcció de grans vil·les d'estil colonial, però amb elements de fusió amb la tradició xinesa. Actualment, és una illa per a vianants amb prop d'un miler d'edificis històrics i museus. Entre ells un museu del piano.

Històricament, Xiamen es coneixia com a Amoy (en el dialecte hokkien de la zona). Ara, més que una illa es pot dir que és una península, ja que està unida al continent per territori guanyat al mar, nombrosos ponts i túnels submarins. La seva població supera els quatre milions de persones; no és una petita illa paradisíaca. El seu port és al lloc 17 del rànquing mundial en trànsit de contenidors. I, tot i això, és una de les destinacions turístiques preferides dels xinesos, especialment per als viatges de noces. Les platges, les palmeres i l'arquitectura colonial són un decorat molt atractiu per a les fotos de boda, que a la Xina són pràcticament més importants que la cerimònia en ella mateixa.