La Xina en vuit xifres
La desacceleració econòmica, l'envelliment i les desigualtats desafien el miracle econòmic
BarcelonaLa desacceleració econòmica, la crisi immobiliària i financera, l’envelliment de la població i el creixement de les desigualtats són alguns dels grans desafiaments que marcaran el futur del miracle econòmic xinès. Pequín ha buscat consolidar la seva posició al món en un joc d'aliances i tensions globals. Repassem algunes de les xifres que ajuden a explicar la Xina d'avui i que marquen com pot ser gegant asiàtic demà.
La Xina és un dels països del món que envelleixen més de pressa. Ara ja té 200 milions de persones més grans de 65 anys, els quals representen el 14,2% de la població. El creixement demogràfic del gegant asiàtic s’ha frenat: després d’augmentar al voltant del 0,5% entre el 2005 i el 2016, l’any passat la seva població va augmentar només un 0,03%. Per això es va abandonar la política de fill únic. L’any que ve la Xina (1.410 milions d’habitants) deixarà de ser el país més poblat del món: ho serà l’Índia (1.390 milions), on cada dia neixen 86.000 criatures, per les 49.400 de la Xina.
La Xina és el principal emissor de CO2 del món en termes absoluts, però no per càpita (el 2020 els nord-americans van emetre de mitjana 14,86 tones de CO2, per les 8,05 dels xinesos, que a més produeixen per a tot el món). Crema gairebé el 50% del carbó del món, i en les seves mines moren cada any dos mil treballadors segons les dades oficials, però alhora és el principal inversor mundial en energies netes. La pandèmia, la crisi immobiliària i la inversió en renovables han fet baixar les emissions un 8%. L’objectiu de Pequín és assolir la neutralitat climàtica el 2060.
La segona economia del món ha patit una desacceleració significativa. Quan ja estava sota una forta pressió pels problemes del sector immobiliari i l’afebliment de la demanda mundial de productes fabricats a la Xina, el repunt de casos de covid-19 fa témer encara resultats més baixos. Després de créixer a ritmes d’entre el 7% i el 10%, els organismes internacionals han rebaixat les previsions per al 2022 entre el 3,3% i el 4,3% a causa de les incerteses externes i internes. Les autoritats xineses s’han fixat l’objectiu del 5,5%.
La diferència entre rics i pobres o entre la Xina urbana i la rural continua estant molt per sobre de la majoria de països desenvolupats i també de la mitjana asiàtica. L’índex Gini, que valora la desigualtat social, es va situar el 2020 en el 0,468 (0 significa que tota la població té els mateixos ingressos i 1 que una sola persona els concentra tots i la resta no té res). Les desigualtats es van reduir entre el 2008 i el 2015, però es van tornar a disparar després. El president Xi Jinping ha promès pal·liar-ho amb la política de “prosperitat comuna”, però no ha funcionat.
La Xina ha viscut quatre dècades d’un intens procés d’urbanització. La població que viu en ciutats s’ha més que triplicat des del 1982. Això també ha suposat un creixement dels migrants interns, que el 2020 van arribar als 376 milions, un 25% del total de la població. Des de l’any passat, però, els preus i el ritme de venda d’habitatges s’han enfonsat i el sector immobiliari està caient en una enorme crisi. Sector públic, empreses i famílies s’han endeutat per sobre del 250% del PIB.
Si bé és la segona potència econòmica del món, la Xina ocupa el lloc 85 de 189 països en el rànquing de l’índex de desenvolupament humà. Aquest índex valora tres dimensions: una vida llarga i saludable, l’accés al coneixement i un nivell de vida decent. Un dels elements que expliquen la draconiana estratègia de covid zero és precisament la inexistència d’un sistema sanitari capaç d’afrontar l’impacte de la pandèmia sobre una població tan gran i que, a més, està mal vacunada.
La polèmica compra per part de la Xina d’un sector del port d’Hamburg ha sigut l’última polèmica. La Xina ja ha comprat 100 ports en 63 països. I és que Pequín s’està focalitzant en la compra i construcció de grans infraestructures, amb projectes en marxa en els cinc continents. Empreses xineses també construiran el tren d’alta velocitat que unirà Hongria, Sèrbia i Grècia. A Espanya, les inversions xineses han augmentat un 90% en l’últim any: es concentren en el turisme, l’alimentació i l’esport.
La Xina ha comprat 970.000 milions de dòlars en bons de deute dels Estats Units. Malgrat les creixents tensions polítiques amb el govern de Joe Biden per Taiwan, Pequín no ha deixat de comprar deute nord-americà. Els objectius són dos: frenar la caiguda del iuan, que ha caigut un 9,3% davant del dòlar, i tenir una arma de pressió en les negociacions amb Washington. Però alhora la Xina no vol que el valor del deute nord-americà es desplomi, perquè això també li suposaria fortes pèrdues.
Fonts: Banc Mundial, Departament del Tresor dels Estats Units, PNUD, Oficina Nacional d'Estadística Xinesa, Carbon Brief.