Pandèmia

La Xina que ens trobarem els viatgers del 2023

Aquesta foto feta el 27 de desembre de 2022 mostra persones que visiten una clínica improvisada de febre nocturna a Nanjing, a la província de Jiangsu, a l'est de la Xina.
2 min

Fa més de tres anys que no viatjo a la Xina. Després de treballar-hi com a corresponsal, em vaig marcar com a objectiu anar-hi cada any per veure com canviava el país. El 2018 vaig visitar el nord-oest, les regions per on havia passat la Ruta de la Seda i on hi ha una forta presència multiètnica tibetana i musulmana. A la província uigur de Xinjiang vaig veure en directe l’estat policial i repressiu que Pequín ha desplegat els últims anys. El 2019 vaig anar a la Manxúria xinesa, fronterera amb Rússia i Corea del Nord, històricament ocupada pel Japó, zona desindustrialitzada i gelada que ha quedat enrere respecte del creixement econòmic de les costes est i sud xineses. Amb l’arribada de la pandèmia vaig haver d’aturar aquesta tradició viatgera.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Aquesta última setmana, però, el govern xinès ha anunciat l’eliminació de moltes restriccions contra el covid que limitaven viatjar al país. Ja no caldrà fer quarantenes caríssimes, i que duraven setmanes, a hotels designats. És probable que el 2023 els vols a la Xina tornin a funcionar amb normalitat i els visats de turisme es posin en marxa. Quin país trobarem després de tres anys de tancament i pandèmia?

Una població menys oberta

Podríem pensar que la població xinesa que trobarem serà menys oberta que la d’abans del covid. Durant l’esclat de l’epidèmia alguns estrangers van patir discriminacions i el govern va repetir durant anys que el model xinès era superior al de la resta del món. La fuga de molts estrangers davant les restriccions del “covid zero”, o la falta d’estudiants d’intercanvi o turistes, ha tallat diversos llaços de contacte amb l’exterior que tenia la població local. Malgrat això, jo soc escèptic que trobem un canvi de comportament radical dels xinesos: segurament, persistirà el mateix bon nivell d’hospitalitat i sobretot de curiositat que qualsevol que hagi viatjat a la Xina ha experimentat. Potser fins i tot la “falta d’estrangers” durant aquests tres anys revitalitzarà l’interès de la població xinesa per saber què passa més enllà de les seves fronteres. Els viatgers tornarem a ser novetat.

La població no serà gaire diferent. Però sí que ho serà l’ecosistema. Potser els canvis més forts que veurem seran l’econòmic i tecnològic, dos camps on la Xina ha augmentat la seva autonomia durant els anys de pandèmia. Quan retornem al país, trobarem més cartells d’empreses xineses que no coneixem i menys de corporacions occidentals que ens són familiars. També veurem menys estrangers treballant a la Xina, després d’anys de covid en els quals moltes empreses locals s’han adonat que no necessiten treballadors de fora, quan el seu mercat laboral ja és format i potent. Ens trobarem amb més sensació de viatjar a un món paral·lel. Proliferaran escenes com la que vaig viure el 2019, quan vaig entrar en una cafeteria hipster de Pequín i em van dir que no podia pagar en efectiu sinó només amb una app per a la qual necessitava un compte bancari xinès. La Xina ens serà més estranya. Tindrem més marge per aprendre. 2023 serà un any per tornar a explorar el món.

stats