Per què la Xina tem una derrota de Putin?
Les preocupacions de la Unió Europea i la Xina sobre la guerra d’Ucraïna tenen arrels similars: totes dues estan marcades profundament per la geografia. Si la invasió russa ha canviat fonamentalment la política exterior europea i ha creat un sentiment comú com no s’havia vist en dècades, és perquè el perill no és lluny, a Síria o a l’Afganistan, sinó a les portes del nostre continent. La distància, la geografia, importen. En un sentit similar hem d’entendre la postura de la Xina respecte a la guerra d’Ucraïna: Kíiv queda lluny, però hi ha 4.200 km de frontera siberiana rodejant la Xina pel seu flanc nord. Ni la Xina ni Europa poden ser indiferents al destí de Rússia.
Per comprendre la posició de Xi Jinping respecte al conflicte d’Ucraïna hem d’intentar entrar en el cap dels dirigents de Pequín. Què els pot fer més por, una Rússia que guanyi la guerra o una Rússia que la perdi? Com explicaven recentment els especialistes Alexander Gabuev i Evan Feigenbaum, els analistes i la intel·ligència xinesa no s’esperaven que Rússia realment envaís Ucraïna. Ho consideraven un acte excessivament irracional: veien Putin com un cínic calculador i no com un imperialista en diàleg amb Ivan el Terrible, Pere el Gran i Caterina la Gran.
Hi ha el mite que la Xina pot controlar i collar Rússia, però la veritat és que Pequín no va poder ni aconseguir que Putin l'avisés abans de llançar l’ofensiva i així evacuar els seus ciutadans de territori ucraïnès. Davant una invasió ja existent, la Xina només pot fer dues coses: intentar treure’n el benefici més gran possible i alhora intentar evitar el pitjor escenari. Per la banda dels beneficis, Pequín està aconseguint dominar cada cop més Rússia des del punt de vista econòmic. Malauradament, el pitjor escenari per a la Xina és el que desitjarien la majoria d’europeus: una derrota clara de Putin.
¿Què passarà amb Putin si perd la guerra? ¿Mantindrà el control o el país entraria en una lluita cruenta pel poder? ¿Començarien a sorgir reclams independentistes en províncies amb grans minories no russes, és a dir, les comunitats d’on provenen bona part dels soldats que han mort o tornarien com a veterans de la guerra d’Ucraïna? Això no passaria a milers de quilòmetres de distància. Això passaria a la frontera xinesa. ¿Qui podria assegurar que un govern post-Putin no s’aliaria amb els Estats Units en l’embat geopolític contra la Xina? El flanc nord de l’antiianqui Putin dona alè a Pequín, davant uns flancs est, sud i oest euroasiàtics amb potències proamericanes com el Japó, l'Índia i la Unió Europea.
En aquest context hem d’entendre el recent “pla de pau” de la Xina i l’entrada de Pequín com a actor polític a la guerra d’Ucraïna, després d’un any de neutralitat pràctica i retòrica pro-russa. La perspectiva d’una derrota total de Moscou espanta la Xina. Per això comencen a arribar informacions que Pequín està venent tecnologia d’ús dual als russos, o fins i tot podria arribar a plantejar-se vendre’ls armes. Xi Jinping no deixarà caure tan fàcilment el seu incòmode, però necessari, guardià del nord.