La Xina surt de l'aïllament diplomàtic
La visita de Xi Jinping a l'Aràbia Saudita reactiva la competició amb Washington després d'uns quants anys concentrat en la pandèmia
Es va reunir amb el rei de l'Aràbia Saudita i amb els líders d'Egipte, Tunísia, Kuwait i el Sudan. Es va comprometre a ampliar els ports al llarg del mar Roig, a invertir en petroquímics i a fomentar una onada de turisme xinès. Després d'anys d'alienar altres països amb l'estil diplomàtic abrasiu del seu ministeri d'Afers Estrangers i després de retirar-se en un semiaïllament durant la major part de la pandèmia, el líder de la Xina, Xi Jinping, torna a l'escena mundial per recuperar posicions i posar-se al dia amb els Estats Units, que Pequín considera que han sortit més forts del que s'esperava de la crisi del coronavirus.
L'Aràbia Saudita ha estat l'última etapa de la campanya diplomàtica de Xi després d'un suau restabliment del contacte amb el president dels Estats Units, Joe Biden, el mes passat a Indonèsia, que va permetre frenar la caiguda en picat de les relacions entre els dos països. El líder xinès s'ha reunit amb almenys 29 caps d'estat des de la sortida de la pandèmia al setembre.
En aquest temps ha posat fi a uns quants anys de diàleg d'alt nivell congelat amb Austràlia reunint-se amb el nou primer ministre, Anthony Albanese, i ha desplegat la catifa vermella a Pequín al canceller alemany, Olaf Scholz, per reforçar una de les associacions econòmiques més importants de la Xina.
"Xi està festejant deliberadament els aliats dels Estats Units reunint-se amb els líders de les democràcies occidentals, des d'Alemanya fins al Japó", apunta Danny Russel, vicepresident de l'Institut de Política de la Societat Àsia i exsecretari d'estat adjunt. Ara, amb la visita a l'Aràbia Saudita, "Xi està demostrant que els Estats Units no són els únics jugadors de la partida".
Les reunions també tenen un valor polític intern per a Xi, perquè l'allunyen del focus d'una complicada implementació de la seva política de covid zero i reforça la seva imatge com a líder mundial que lluita pels interessos xinesos.
Els mitjans de comunicació estatals han donat un paper destacat als seus viatges, proclamant que els llaços entre la Xina i l'Aràbia Saudita han assolit una "fita important". I van destacar la benvinguda d'heroi que va rebre a l'Aràbia Saudita, que incloïa una escorta de la força aèria, una salutació amb 21 canonades i una formació de jets acrobàtics saudites disparant cintes de vapor vermell i groc, els colors de la bandera xinesa.
Desviar l'atenció
"La cimera del Golf permet als òrgans de propaganda xinesos desplaçar l'atenció cap a un aspecte més positiu: Xi l'estatista", diu Willy Lam, veterà analista de la política xinesa a Hong Kong i membre sènior de la Fundació Jamestown.
La nova actitud diplomàtica segueix uns anys d'introspecció de Xi, concentrat en contenir la pandèmia al país i consolidar el suport al seu tercer mandat, que trenca les normes però que va aconseguir al congrés del Partit Comunista del mes d'octubre passat.
Les dures restriccions pandèmiques, que gairebé van tancar els viatges internacionals, van aprofundir l'aïllament de la Xina en un moment en què el món cada cop desconfiava més de Pequín i es dividia en blocs geopolítics sobre seguretat i tecnologia, fent comparacions amb la Guerra Freda.
Per contra, els Estats Units estan sortint de la pandèmia amb relacions més sòlides amb el Japó, Corea del Sud, les Filipines i Europa, alhora que enforteixen els pactes de seguretat regionals amb l'Índia, Austràlia i la Gran Bretanya. Al mateix temps, un dels aliats estratègics més pròxims de la Xina, Rússia, està cada cop més marginat.
Xi sembla voler mantenir relacions estables amb Washington, un vincle que aquest any va assolir el punt més baix en mig segle després que Pequín congelés els canals diplomàtics com a resposta a la visita de Nancy Pelosi a Taiwan a l'agost. La relació va començar a descongelar-se després del congrés del Partit Comunista, quan alts càrrecs del ministeri d'Afers Estrangers van reprendre contactes amb els països occidentals, explica un funcionari occidental. Això va conduir a la reunió de Xi i Biden el 14 de novembre a la cimera del G-20 a Indonèsia.
Però el nou compromís de la Xina no suposa la fi de la posició assertiva que ha mantingut Pequín sota el lideratge de Xi, que ha representat Occident com a hostil i ha inspirat la marca combativa de diplomàcia dels "llops guerrers", que porta el nom d'un parell de pel·lícules d'acció nacionalistes.
Xi no ha cedit en els problemes més espinosos que divideixen la Xina i Occident: la pressió creixent de Pequín sobre Taiwan, la repressió contra les llibertats a Hong Kong i el suport al president Vladímir Putin en la guerra a Ucraïna. Els experts occidentals diuen que és massa aviat per declarar la diplomàcia recarregada de Xi com una ofensiva d'encant.
