La Xina, un país difícil per als turistes
El govern flexibilitza l'entrada d'estrangers per fer créixer el nombre de visitants internacionals, que havia caigut des de la pandèmia


PequínMentre el turisme nacional segueix creixent, el gegant asiàtic intenta atraure els estrangers i convertir el país en una destinació atractiva com ho era abans que esclatés la pandèmia del coronavirus, ara fa cinc anys. Però tot i que Pequín ha flexibilitzat l'entrada al país sense visat per als turistes internacionals, la dificultat de l'idioma, l'escassa presència de l'anglès i la necessitat d'utilitzar mitjans de pagament en línia xinesos compliquen els viatges no organitzats. Perquè, encara ara, a la Xina la infraestructura turística està molt enfocada als viatges organitzats amb operadors i guies locals.
Tot i aquesta relaxació de les normes per als de fora, l'administració xinesa confia que aquest 2025 serà el turisme nacional el que batrà rècords. Ho confirmen les dades de les reserves per celebrar la Festa de l'Any Nou Lunar, el principal període de vacances per als locals. Segons el ministeri de Transports, es registraran més de nou mil milions de viatges interiors durant el chunyun, que és com es coneix el període d’uns 40 dies relacionats amb els desplaçaments per les festes.
Els xinesos viatgen amb temps abans o després dels dies assenyalats per reunir-se amb els parents als seus pobles d'origen. Tot i que celebrar la nit de Cap d'Any en família continua sent una tradició, els costums també evolucionen i cada cop hi ha més població que opta per fer escapades a destins càlids al sud del país, com ara l'illa de Hainan.
La política d'exempció de visats s'aplica als nacionals d'una quarantena de països, inclòs Espanya. Aquests visitants poden entrar sense visat i quedar-se a la Xina per un espai màxim de trenta dies, sempre que tinguin bitllet per sortir-ne. També se'ls permet estar deu dies en trànsit, si s'acredita que es té bitllet per continuar el viatge cap a un altre país. L'ampliació del període de trànsit, que abans era només de setanta-dues hores, facilita molt els viatges combinats a diverses destinacions asiàtiques.
Tornen els guies al centre de Pequín
Segons les estadístiques nacionals, el 2019 prop de 32 milions d'estrangers van visitar la Xina; aquesta és la xifra que l'administració xinesa intenta superar o almenys recuperar ara. Però tenint en compte les dimensions del país, els turistes internacionals continuaran sent una part molt minoritària per a la indústria local.
Tot i això, al centre de Pequín ja es torna a notar la presència de grups de turistes estrangers i d'altaveus dels seus guies. És cert, però, que a les botigues de souvenirs encara es treballa a mig gas i no hi ha gaire personal que intenti atraure clientela amb frases en qualsevol idioma.
La Xina no és un país fàcil, tot i que sí que és fascinant. El primer problema és l'idiomàtic; la presència de l'anglès continua sent escassa. La majoria de població no el parla i fins i tot als llocs turístics hi ha pocs cartells amb informació en aquesta llengua. El que no fan els humans, ho fa la tecnologia i, lamentablement, o afortunadament, cada vegada és més fàcil portar un bon traductor de veu i text al mòbil.
Un altre problema que cal tenir en compte abans de viatjar a la Xina és la censura a internet. Les aplicacions habituals que s'utilitzen a Occident estan prohibides. És a dir que, a l'arribar a la Xina, Google, WhatsApp, Twitter, Facebook i d'altres deixaran de funcionar. Cal tenir instal·lat al mòbil alguna aplicació VPN per saltar-se la censura. Estan prohibides al país, però els occidentals les fan servir sense problemes. Sense alguna VPN, per exemple, Google Maps no funcionarà.
L'altre gran inconvenient per moure's pel país com a turista és que els diners en efectiu amb prou feines es fan servir. Els pagaments a través del mòbil i de les targetes de crèdit (Visa, MasterCard) no s'admeten, excepte en hotels o les botigues de luxe. És necessari, doncs, instal·lar al mòbil en alguna aplicació xinesa (WeChat Pay o Alipay) per pagar. L'aplicació es vincula a la targeta de crèdit del banc espanyol. El procés de pagament pot ser complicat perquè, depenent de l'entitat i la quantitat, cal autoritzar l'operació. I et poden cobrar comissions. De fet, les dificultats que els pagaments han generat als turistes han obligat el govern a millorar el sistema per facilitar el registre amb un passaport i una targeta estrangera.
I s'ha ampliat de mil a 5.000 dòlars la quantitat que un estranger sense compte bancari a la Xina es pot gastar a través de les aplicacions del mòbil. El govern també ha emès una ordenança que obliga tots els establiments a acceptar diners en efectiu. Però la realitat és que moltes vegades això no es compleix perquè, per començar, no tenen diners per tornar-te el canvi. L'administració ha prohibit als hotelers rebutjar turistes estrangers. Els hotels tenen l'obligació de passar un registre a la policia amb les dades de les persones que s'hi allotgen. En hotels barats, però, prefereixen rebutjar l'hoste i esquivar la paperassa.