La Xina amenaça Taiwan amb un gran desplegament militar

PequínLa Xina ha fet una demostració de força militar amb un simulacre de bloqueig de l'illa de Taiwan, com a resposta a la presa de possessió del nou president, l'independentista Lai Ching-te. Des de Taiwan han qualificat els exercicis militars xinesos de "provocacions irracionals" i d'accions que "perjudiquen la pau i l'estabilitat regionals". El discurs de Lai Ching-te en la seva presa de possessió de dilluns no ha agradat a Pequín i els ho ha fet saber amb uns massius exercicis militars que involucren la marina, l'exèrcit de terra i les forces aèries, inclosa la divisió de míssils.

El simulacre anunciat dijous durarà dos dies. Li Xi, portaveu del Comandament del Teatre d'Operacions Oriental de l'Exèrcit Popular d'Alliberament (EPA), va deixar clar el caràcter punitiu de l'operació, que va descriure com “un fort càstig pels actes separatistes de les forces que defensen la independència de Taiwan”. També va assegurar que l'operatiu és una “seriosa advertència” contra la interferència de forces externes, en clara referència als Estats Units, que s'han implicat públicament en la defensa de l'illa.

En roda de premsa, el portaveu d'Afers Estrangers xinès, Wang Wenbin, va assegurar que els exercicis són “totalment legítims i necessaris” i estan en consonància amb el dret internacional. Wang va defensar una vegada més la reunificació completa de la Xina i va advertir que “l'anomenada independència de Taiwan és un atzucac”. La resposta militar arriba després de la política. El nou president de Taiwan ha estat descrit com a “secessionista i agitador” pels mitjans xinesos i el seu discurs d'investidura s'ha titllat de “perjudicial”.

Lai Ching-te, conegut popularment com a William Lai, va prendre possessió dilluns, amb un discurs en què va assegurar que els dos costats de l'estret “no estan subordinats l'un a l'altre”. Lai va demanar a la Xina que deixi d'amenaçar Taiwan i va reivindicar el dret dels taiwanesos a decidir el seu futur. També es va mostrar disposat a estrènyer llaços en matèria de turisme i cultura. Dimarts el ministre d'Afers Estrangers xinès, Wang Yi, va qualificar el discurs de “vergonyós”.

Tot i que abans del jurament del càrrec la Xina ja havia fet maniobres militars per pressionar Taiwan, l'operació iniciada dijous, i batejada com a Joint Sword-2024A, és molt més àmplia. Les forces de l'EPA fan simulacres d'atac al nord, est i sud de Taiwan i l'operació, per primera vegada, inclou les illes taiwaneses properes a les costes xineses. Els exercicis han implicat travessar la línia mitjana de l'estret que fins a l'augment de la pressió militar xinesa era una barrera no oficial que els dos governs s'abstenien de travessar en les seves incursions com si marqués la frontera territorial. La Xina, però, no ha penetrat en l'espai aeri ni en les aigües territorials taiwaneses.

Simulacre de bloqueig

Les maniobres són un simulacre de bloqueig de l'illa que impediria l'arribada de mercaderies i una possible ajuda militar. En declaracions a la televisió estatal CCTV, el professor i analista xinès Zhang Chi afirmava que l'EPA practicava un model de bloqueig de Taiwan que “fàcilment pot conduir al col·lapse econòmic i convertir-la en una illa morta”.

El desplegament militar s'assembla a l'operació duta a terme l'agost del 2022, després de la visita de la presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units, Nancy Pelosi, a Taiwan. Nombrosos analistes consideren que una invasió de Taiwan és arriscada i Pequín podria preferir aïllar l'illa autònoma i ofegar-la econòmicament. Aquesta opció reduiria la possibilitat d'una intervenció militar dels Estats Units, ja que no hi hauria atac militar. De fet, la constant pressió militar amb simulacres de foc i incursions pretén desestabilitzar i desgastar les forces armades taiwaneses, que estan en contínua situació d'alerta.

Des de Taiwan ja s'esperava una escalada militar com a resposta a l'inici del mandat de William Lai, que va guanyar les eleccions al gener. Tot i el desgast que suposa la pressió xinesa, la població hi està habituada. Mentre a la Xina l'operació militar ha estat seguida a la televisió i molt comentada a les xarxes socials, on s'ha convertit en tendència, els internautes taiwanesos han preferit seguir les xafarderies dels seus actors favorits. La Borsa de Taiwan tampoc no ha registrat caigudes per l'operació militar.

Un conflicte a l'estret de Taiwan sacsejaria l'economia mundial. L'illa produeix el 70% dels semiconductors del món i per les aigües de l’estret hi circula més del 50% del trànsit mundial de contenidors.