Observatori

La Xina i la geopolítica del cotxe elèctric: així t'afecta

Les vendes de vehicles elèctrics creixen un 50%
3 min

El 2016, quan vivia a Pequín, anava cada dia a la feina amb una bicicleta que semblava treta de l’època maoista. Als carrils bici de la ciutat no només ens trobàvem ciclistes tradicionals. Hi havia dos espècimens que gairebé mai havia vist a Barcelona: les bicicletes elèctriques i les motos elèctriques. A la Xina s’estava posant en marxa una revolució de la mobilitat elèctrica. Ara estem veient els seus fruits: la Xina és la gran potència del vehicle elèctric. També serà el país que més guanyarà amb la transició verda mundial.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El mercat xinès és, actualment, on es fabriquen i compren més cotxes elèctrics del món. El 2022 se n'hi van vendre 6,8 milions, mentre que als Estats Units només 800.000. Més del 50% dels consumidors xinesos planegen que el seu pròxim vehicle sigui de tipus elèctric. No només és una qüestió de demanda. La Xina controla la majoria de la producció de bateries elèctriques, la peça més important d’aquest tipus de vehicle. Una sola empresa xinesa, CATL, representa el 37% de les vendes mundials de bateries. La Xina produeix el 70% de les bateries de liti. En el cas de les prometedores bateries de sodi, la Xina podria controlar el 90% de la producció.

Hi ha dos arguments habituals que posen en dubte aquesta hegemonia xinesa. El primer és que l’americana Tesla continua sent l'empresa de vehicles elèctrics més gran del món. Però l’empresa de Musk està irremeiablement lligada a la Xina. La meitat dels seus cotxes es produeixen a la seva megafàbrica de Xangai. Fa anys que rep ajudes de l’estat xinès i CATL la proveeix de bateries. El mercat xinès ja representa el 40% de les seves vendes.

El segon argument és que la Xina depèn de matèries primeres que es troben a l’estranger, en països com Xile, Austràlia o la República Democràtica del Congo. Però els xinesos ja fa anys que s’han mogut per comprar mines i firmar acords en aquests països. Per exemple, la xinesa BYD té una cadena de subministrament verticalment integrada: és propietària de totes les etapes del seu procés productiu, des de les mines on extreu minerals clau fins a les fàbriques de producció finals. Molts productors occidentals s’han trobat que, quan han anat a fer negocis en aquests països en desenvolupament, els xinesos ja hi eren des de fa anys.

El repte de la UE

Com a europeus, l’hegemonia de la Xina en el mercat del cotxe elèctric ens afecta. La UE té com a objectiu que el 2035 ja no es venguin cotxes emissors de CO₂. El món sencer està duent a terme una transició energètica i els governs estan destinant milers de milions en aquest sector. La Xina pot ser la gran potència verda: també domina el sector dels panells solars i està en auge en el de les turbines eòliques.

El món necessita la tecnologia més barata i massiva de la Xina per fer la transició energètica. Però aquesta hegemonia verda té un component geopolític: ¿els Estats Units permetran que Pequín domini aquest sector tecnològic clau? Amb l’excusa de la “seguretat nacional” o les “tecnologies d’ús dual”, els EUA podrien sancionar o restringir les exportacions/importacions del sector del vehicle elèctric de la Xina. Hem vist què ha passat en el sector dels xips. Què serà més important per a Washington: ¿la lluita contra el canvi climàtic o aturar l’auge de la Xina?

stats