La Xina acusa el G-7 de “tornar a la mentalitat de la Guerra Freda”

BarcelonaLa presència de Volodímir Zelenski al Japó va eclipsar un dels temes clau de la trobada: el front comú del G-7 davant la Xina. Però al govern xinès, precisament, el moviment no li va passar pas desapercebut. Aquest dilluns la Xina ha protestat formalment davant l'ambaixada del Japó a Pequín, acusant els amfitrions de la cimera del G-7 de "difamacions" i denunciant "atacs" de la reunió de les economies democràtiques industrialitzades d'aquest cap de setmana a Hiroshima. El comunicat final de la cimera era certament dur cap a la Xina, a qui acusava de "pràctiques malignes" i "coercions econòmiques" a més de destacar les seves intimidacions militars a l'Indopacífic i les vulneracions de drets humans al Tibet i a Xinjiang. Tot i que admetia la necessitat de mantenir-hi una cooperació en temes clau com la lluita climàtica, l'acord del G-7 introduïa oficialment la nova màxima de la diplomàcia occidental: "cal eliminar riscos sense desacoblar-se" de Pequín.

La rèplica xinesa no té pal·liatius: Taiwan pertany a la Xina i no acceptarà ingerències en aquest tema ni en el de Hong Kong, el Tibet o la minoria uigur de Xinjiang. El ministeri d'Exteriors xinès ha difós aquesta matinada un comunicat en què denuncia el G-7 (els Estats Units, el Canadà, el Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia i el Japó) per "aferrar-se a la confrontació i a la mentalitat de la Guerra Freda". Critica les seves accions "contràries a la tendència històrica, els fets reals i la moralitat internacional", i també acusa el Japó –amfitrió de la trobada– d'"interferir en els afers interns de la Xina".

La tensió política entre les dues grans potències, els Estats Units i la Xina, arrossega ara també el G-7 i la Unió Europea, tot i que cap de les parts sembla disposada de moment a travessar línies vermelles. "Vivim en un sistema que no és com el de la Guerra Freda, perquè hi ha dos grans oponents, però també hi ha moltes altres forces en joc en un sistema multipolar: el G-7, la UE, però també els països no aliats com l'Índia o el Brasil", apunta el doctor en relacions internacionals de la UAB Ernesto Pascual.

De fet, apunta, el comunicat del G-7 "és en realitat l'admissió d'un error, que ha estat deixar dependre tot de la Xina" en les cadenes de producció mundials. I és que la confrontació és eminentment econòmica, tot i que "pot ser que en algun moment això aboqui a un enfrontament militar, que si es produeix seria a Taiwan o en les disputes al mar de la Xina, és a dir, en la regió de l'Indopacífic", diu Pascual.

Tensions militars i nuclears

El president dels Estats Units, Joe Biden, afirmava diumenge en roda de premsa des d'Hiroshima: "La Xina està construint el seu exèrcit, i per això he deixat clar que no estic preparat per comerciar certs ítems amb la Xina. Quan el president Xi em va preguntar per què, li vaig dir: «Perquè ho esteu utilitzant per construir armes nuclears i altres armes de destrucció massiva, i no ho faré»". Els Estats Units fa temps que han situat la Xina com la seva principal amenaça de seguretat nacional i principal rival geopolític, més encara que Rússia. Els intents de prohibir TikTok, preocupats perquè la plataforma es converteixi en una eina d'espionatge de Pequín, o els recels al domini de les empreses xineses en tecnologies com el 5G s'inscriuen en aquesta lògica.

Aquesta "carrera armamentística" de la Xina, però, "no és tant per atacar Taiwan com per tenir una basa més gran a l'hora de posicionar-se en la comunitat internacional", sobretot ara que ha començat el seu "declivi demogràfic", opina el professor de relacions internacionals a la Universitat Europea de València Frederic Mertens. Mentre Rússia opta per la "confrontació directa", la Xina "es posiciona en l'ordre internacional fagocitant les organitzacions internacionals per tractar de modificar les regles des del seu interior", apunta l'analista.

Acusacions de "coacció econòmica"

Però queda clar que la principal preocupació del G-7 cap a la Xina no és el seu arsenal nuclear, sinó les seves pràctiques econòmiques. "Per avançar en la descarbonització i la transició energètica i digital, caldrà desacoblar-se de les cadenes de valor de la Xina", explica l'analista sènior del Cidob Víctor Burguete. La Xina té el monopoli en l'extracció dels minerals crítics per a aquesta transició, però també és l'actor dominant en tots els esglaons de la cadena de producció i subministrament. Aquesta preeminència li ha permès fins ara exercir una "coerció econòmica" que els Estats Units no es cansen de denunciar.

Però fins a quin punt és perillós aquest domini de la Xina? "És que ens ho mirem des del prisma occidental i acostumats a un model imperialista com el dels Estats Units, però la Xina té una manera diferent d'actuar en política exterior i ho ha demostrat a l'Àfrica i l'Amèrica Llatina –apunta Pascual–. Compren interessos polítics amb diners i infraestructures, però això no vol dir que tinguin la intenció d'ampliar les seves fronteres ni d'imposar els seus valors".