Xi Jinping, l'home més poderós de la Xina des de Mao
La recuperació econòmica, les tensions amb Taiwan, la rivalitat amb els Estats Units i el repte demogràfic són els principals desafiaments de l'històric tercer mandat del president
PequínAmb un llarg aplaudiment, els prop de tres mil membres que integren l'Assemblea Nacional Popular (APN) han celebrat aquest divendres la reelecció de Xi Jinping per al seu tercer mandat com a president del país al Gran Palau del Poble. D'aquesta manera, Xi es converteix en l'home més poderós de la Xina des de Mao Zedong, sense cap contrapès polític i sense límits per continuar al càrrec.
Mantenint el guió previst, Xi ha estat ratificat al càrrec per unanimitat, sense cap vot en contra ni cap abstenció. Després de la votació, ha jurat el càrrec amb el puny enlaire i sobre un exemplar de la Constitució. Ha promès ser "lleial a la pàtria [i] lleial al poble". El moment solemne també ha tingut rellevància política. El jurament era sobre la mateixa Constitució que ha afegit el pensament polític de Xi Jinping als seus estatuts i que es va reformar el 2018 per eliminar el límit de dos mandats presidencials, cosa que li permet mantenir-se indefinidament al poder.
El líder xinès també ha sigut elegit president de la Comissió Militar Central, és a dir, cap de les forces armades. A l'octubre va ser ratificat com a secretari general del Partit Comunista Xinès. Ara Xi unifica en la seva persona tota l’autoritat sobre el govern, l'exèrcit i el partit. Però malgrat el control sobre tots els ressorts del poder, s'enfronta a grans reptes en aquest tercer mandat, ja que presidirà una Xina molt diferent de la que va trobar el 2013, quan va accedir al càrrec. Aleshores el gegant asiàtic confiava en el seu creixement econòmic i era vist internacionalment com un exemple de fiabilitat per la seva aposta per la globalització. En canvi, ara la seva imatge s'ha deteriorat després del fracàs de la política de covid-zero, que fins i tot va provocar protestes als carrers. L'aixecament ràpid i total de les restriccions aplicades durant tres anys va anar acompanyat d’un contagi massiu de la població. Durant totes les jornades de l'ANP ni tan sols s'ha pronunciat el terme covid.
Reactivar l'economia
En l'àmbit nacional, el líder xinès ha de fer front sobretot a la recuperació de l'economia, debilitada pels continus talls de les cadenes de producció i logística. La conjuntura internacional no ajuda i vaticina una caiguda de les exportacions. El PIB xinès va créixer un 3% l'any passat i aspira a créixer al voltant d'un 5% el 2023. La reestructuració necessària de l'endeutat sector immobiliari i els riscos que provoca en el sistema financer passen factura al creixement.
La creació de llocs de treball és l’altre gran objectiu: el govern necessita estabilitzar l'atur en el 5,5%. És un dels grans reptes, ja que la desocupació juvenil a les zones urbanes s'ha disparat per sobre del 17% i es pot convertir en una bossa de malestar.
Envelliment de la població
La caiguda de la natalitat i l'envelliment de la població llasten el futur del gegant asiàtic. Cada cop hi haurà menys mà d'obra i més avis que necessitaran cures: es calcula que el 2035 la Xina tindrà 400 milions de persones més grans de 60 anys. De moment, les ajudes del govern no aconsegueixen incentivar la natalitat i a l'ANP no s'han presentat noves iniciatives. Caldrà adoptar mesures impopulars com augmentar l'edat de jubilació, que de mitjana no supera els 60 anys.
Rivalitat amb els Estats Units
Les relacions de Pequín amb Washington passen per un dels seus pitjors moments. Els dos països s'enfronten per temes que van des del comerç als drets humans, passant per la tensió amb Taiwan i la influència a l'Àsia-Pacífic. A principis de setmana Xi Jinping va acusar els Estats Units de frenar el progrés de la Xina creant “desafiaments sense precedents per al desenvolupament del país”.
En aquest sentit, les sancions dels Estats Units a les tecnològiques xineses són un torpede al desenvolupament xinès. I les aliances que ha teixit amb altres socis asiàtics com el Japó, Corea del Sud, Austràlia o l'Índia intenten aïllar la Xina. Encara que Pequín assegura que cal reconduir les relacions, el nou ministre d'Afers Estrangers, Qin Gang, ja ha advertit del risc de confrontació.
Taiwan
Xi aspira a passar a la història com l'artífex de la reunificació amb Taiwan i ha reiterat que no renuncia a les armes per aconseguir-ho. Les tensions a l'estret de Taiwan continuaran, encara que és difícil que es produeixi un conflicte armat en un futur pròxim. Tot i la modernització de l'exèrcit, una guerra amb l'illa seria difícil de guanyar militarment. A més, provocaria la condemna internacional, sancions i el rebuig dels veïns asiàtics.
Per a Xi la solució del conflicte és indispensable per aconseguir el que ell anomena el “rejoveniment de la nació” i a l'horitzó hi ha una data límit, 2049, quan es complirà el centenari de la creació de la República Popular.
Deteriorament de la imatge internacional
D'altra banda, l'aliança “sense límits” de Pequín amb Moscou passa factura a la imatge internacional del gegant asiàtic. La Xina defensa que és neutral, però no ha condemnat la invasió d'Ucraïna i dona suport econòmic a Rússia. La guerra, a més, desestabilitza la UE, el seu principal soci comercial, que ha intensificat la seva aliança amb els Estats Units. El gegant asiàtic té difícil generar confiança a Europa per renegociar un acord de cooperació econòmica.
Finalment, la gestió de la pandèmia i la decisió de tancar les fronteres durant tres anys tampoc no ha ajudat a la reputació de Pequín. A això s'hi suma la repressió a Hong Kong i la violació dels drets humans a Xinjiang contra la minoria uigur, condemnada per l'ONU.