Xi Jinping adverteix que no renunciarà a l'ús de la força a Taiwan

PequínEl tancament de fàbriques a la veïna província de Hebei ha aconseguit el miracle: el cel blau i l'aire net s'estenia aquest diumenge per la capital esborrant l'olor de carbó de l'última setmana. No s'han escatimat esforços, ni visibles mesures de seguretat, davant de la celebració del XX Congrés del Partit Comunista Xinès. Xi Jinping ha inaugurat el Congrés amb un discurs en què ha destacat la reducció de la pobresa, l'èxit de la política de covid zero per salvar vides i un Hong Kong governat per patriotes com a èxits dels seus últims cinc anys al capdavant del país, mentre es disposa a conquerir un històric tercer mandat.

Però els aplaudiments més entusiastes els ha arrencat quan ha parlat del futur de Taiwan i ha reafirmat: “La reunificació completa del nostre país ha de ser i serà realitzada”. També ha volgut deixar clar que “mai no prometria renunciar a l'ús de la força”.

Xi Jinping ha pronunciat el discurs inaugural al Palau del Poble davant de prop de 2.300 delegats, que s'han reunit per renovar els òrgans del partit i coronar-lo com el secretari general amb més poder des de Mao. Ningú dubta que diumenge que ve Xi veurà ratificats els seus càrrecs i es podrà mantenir a perpetuïtat en el poder si ho desitja.

La ideologia protagonitza el discurs

Xi ha llegit un discurs molt polític. El seu objectiu és convertir el partit en una mena de gran germà que controla tot el país. El president ha defensat l'autoritat del partit sobre l'aparell militar, l'educació, l'economia i fins i tot la religió.

Per a Xi, l'exèrcit ha de ser un braç del partit i no pas de l'estat. Ha promès millores tecnològiques i inversions. L'economia, igual que l'educació, ha d'estar sota les directrius del partit, i ha reivindicat "sinitzar” (fer xinesa) la religió per adaptar-la a la ideologia socialista.

El president ha desenvolupat un nou concepte integral del sistema de seguretat nacional per defensar l'estabilitat social. Segons les seves paraules, la seguretat nacional també inclou la lluita contra el coronavirus, la capacitat de produir aliments o energia per ser autosuficient o protegir les cadenes de producció. Per tant, qualsevol fallada en aquests temes pot ser considerat una amenaça a la seguretat de l'estat.

Davant la qüestionada política de covid zero, el president ha estat contundent defensant-la i reivindicant que s'han prioritzat les vides humanes per sobre de tot. Fins i tot ha defensat que les mesures han enfortit el control social sobre les persones al monitoritzar els seus moviments, cosa que ha estat denunciada fora de la Xina com una violació dels drets humans. L'entusiasme de Xi fa pensar que els controls del big data a la Xina no desapareixeran amb la pandèmia.

La lluita contra la corrupció que ha portat a depurar milió i mig de funcionaris tampoc no perdrà impuls. Xi l'ha reivindicada com una de les victòries del seu mandat per sanejar el partit.

Polítiques socials

En matèria social, Xi ha desgranat una llista de promeses i bons desitjos que es repeteixen en cada conclave. S'ha compromès a millorar el sistema de seguretat social, ampliant-lo per augmentar les prestacions tant en zones rurals com urbanes. Un cop més, l'objectiu és convertir-lo en “un sistema de nivells múltiples, just i unificat”. A la Xina, la seguretat social no és universal i se subdivideix en un laberint de cobertures que depenen, per exemple, del sector laboral o de l'aportació de l'empresa a la regió on viu el pacient.

En els primers moments de la pandèmia a Wuhan, abans que es reconegués l'epidèmia de covid-19, els metges van denunciar que la gent es moria perquè no podia pagar les bombones d'oxigen. Una de les primeres mesures del govern va ser introduir aquest tractament en les prestacions gratuïtes del sistema sanitari.

Pel que fa a les polítiques de protecció del medi ambient, Xi ha utilitzat una frase que ja s'ha convertit en un eslògan a la televisió: “Aigües verdes, muntanyes verdes" perquè a la llarga es converteixen en muntanyes d'or i plata. Una manera simbòlica de defensar que el medi ambient crearà riquesa a llarg termini. Tot i que ha reconegut la voluntat de reduir la dependència del carbó, no ha concretat mesures. Els problemes a les centrals hidroelèctriques arran de l'extrema sequera d'aquest estiu han obligat a reactivar plantes de carbó.

Ha estat un discurs molt més curt que altres vegades i Xi Jinping l'ha finalitzat amb una crida a la unitat per assolir la meta del “rejoveniment de la nació”.

Els jubilats

La sessió d'obertura és una ocasió rara per veure els antics líders jubilats del partit. L'expresident Hu Jintao s'ha assegut al costat de Xi Jinping, fins i tot han intercanviat comentaris i mirades a l'acabar el discurs. També hi era l'ex primer ministre, Wen Jiabao. En canvi, l'expresident Jiang Zemin i el seu primer ministre Zhu Rongji han estat baixa per motius de salut, atesa la seva avançada edat: Jiang supera els 96 anys. S'ha retut homenatge al membre més veterà del Comitè Permanent del Politburó, Song Ping, de 105 anys, que ha seguit atentament el discurs. Song va formar part de la cúpula del poder entre el 1989 i el 1992.

Entre els 46 membres del Comitè Permanent que presideixen el Congrés hi havia Zhang Gaoli, un dirigent que coneixem a Occident per les denúncies d'abús sexual de la tenista Peng Shuai. L'esportista continua sense ser present a la vida pública.

El Congrés es desenvolupa sota un vel d'opacitat i durant la setmana els delegats mantindran reunions a porta tancada. Diumenge que ve seran presentats en públic els membres del nou Comitè Permanent del Politburó. Fins aleshores no se sabrà el nom dels elegits per formar part del nou govern de Xi Jinping. Sigui quin sigui el càrrec que tinguin, la seva importància i poder es coneixerà per l'ordre d'aparició.