Des del taxi, veia com la gent es tirava pols de colors –taronja, vermell, blau– i aigua els uns contra els altres. Delhi estava banyada en colors. Havia arribat a la capital índia durant el Holi, el festival més alegre i gamberro del país. Però el meu taxi em portava lluny dels carrers del Delhi popular. Vam arribar a una zona rodejada d’una enorme tanca i guàrdies de seguretat. Entre les reixes, podia veure jardins verdíssims i grans mansions. En arribar a la festa on m’havien convidat, vaig ser rebut amb pols de tots els colors, esquitxades, cervesa i música de Bollywood. Em vaig fixar que hi havia una taula plena de pistoles d’aigua. La majoria d’elles tenien estampada la cara del primer ministre Narendra Modi.
“Veig que els organitzadors de la festa són del BJP, no?”, vaig preguntar-li a l’amiga que m’havia convidat, referint-me al partit nacionalista hindú que governa l’Índia. Des de 2014, Modi ha consolidat un model d’autoritarisme tou que combina creixement econòmic, discurs antiislàmic, més protagonisme internacional de l’Índia i mesures restrictives contra mitjans de comunicació i partits opositors. “Tota la gent d’aquesta festa són empresaris –em va dir la meva amiga–, et diran que no els agrada el que Modi diu dels musulmans... però que l’economia va bé i l’Índia s’ha convertit en una potència mundial... i que millor mirar cap a una altra banda, cap al futur.”
Modi és un populista autoritari diferent dels d’Occident. A Europa o els EUA, la nova dreta creix gràcies als perdedors de la globalització –zones rurals, pobresa–. En canvi, Modi és més popular entre els indis de classe alta i alts nivells educatius. Per descomptat, també és el polític preferit de la majoria hinduista, que representa el 80% de la població del país.
L’últim cop que havia viatjat a l’Índia va ser el 2019. Ara, la figura de Modi m’ha semblat molt més omnipresent. A tot arreu de la capital no parava de veure propaganda amb la seva cara, anunciant la recent presidència índia del G20. “Mai l’Índia havia estat tan respectada. Per fi tenim un líder que el món coneix”, em deia un seguidor de Modi.
No tothom està satisfet. Dies més tard, amb uns amics ens vam topar amb una gran manifestació. “Han detingut al cap de govern de Nova Delhi, un dels principals opositors a BJP”, em van dir. Els últims anys, les investigacions anticorrupció han afectat desproporcionadament els partits contraris al govern. La força d’esquerres tradicional, el Partit del Congrés, està en hores baixes i sense lideratge carismàtic. Hi ha partits localistes forts que poden fer front al BJP a escala regional, però no nacionalment. “Minories com els musulmans no alcen la veu per evitar represàlies”, em van explicar. Les restriccions a la premsa, Internet i xarxes socials cada cop són més freqüents. D’abril a juny, hi haurà eleccions generals. Tot apunta que el model de Modi es consolidarà els pròxims anys.
