Vèncer sense batalla: l'aposta de la Xina sobre Taiwan
Les amenaces híbrides actualitzen els principis descrits per Sunzi fa més de dos mil anys
BarcelonaL’estret de Taiwan és, sens dubte, l’escenari on la rivalitat entre els Estats Units i la Xina té més probabilitats d’iniciar una confrontació militar entre les dues potències amb implicacions internacionals dramàtiques. És en l’interès de les tres parts evitar el conflicte activament. I si la Xina ha après res d’Ucraïna és que una invasió ara tindria uns costos inassumibles per al seu lideratge.
Això no vol dir que la Xina renunciï a Taiwan. En aquest context de creixent competició, la inferioritat militar xinesa respecte als Estats Units i la necessitat d’un entorn estable per al seu desenvolupament han propiciat la proliferació d’amenaces híbrides per defensar els interessos de sobirania i integritat territorial xineses. Es tracta de tàctiques no convencionals, que limiten la força militar per evitar un conflicte amb Washington i difuminen els límits entre la pau i la guerra. Enmig de la incertesa, s’aprofita per fer avançar objectius estratègics.
El president els Estats Units, Joe Biden, ha dit i repetit que defensarà militarment Taiwan si la Xina intenta una reunificació per la força. Les seves afirmacions, l’augment de la venda d’armes a l’illa i l’oposició intermitent a la independència taiwanesa han erosionat l’ambigüitat estratègica que guiava la política estatunidenca des del 1979, trencant el consens sobre la sobirania xinesa. Ara Washington sembla dirigir-se cap a una “claredat estratègica” que dissuadeixi a la Xina de fer ús de la força a l’estret, en un any on les tensions a la regió van a l’alça.
Les amenaces híbrides actualitzen els principis descrits per Sunzi fa més de dos mil anys a L’art de la guerra i els adapten al context actual i a les noves tecnologies. Per al filòsof xinès, els conflictes es troben en constant mutació i la victòria requereix respostes adaptades a cada adversari, afavorint un enfocament asimètric que combini l’ús de tàctiques previsibles i imprevisibles. L’objectiu és sembrar la confusió, desestabilitzar l’adversari i, en última instància, “vèncer l’enemic sense lluitar”.
La singularitat del cas taiwanès –a causa de la seva sobirania contestada, la qüestió identitària, el suport estatunidenc i la seva història i vincles amb la Xina Continental– han empès la potència asiàtica a utilitzar una combinació genuïna de tàctiques que explotin les debilitats específiques de l’illa. Pequín ha fet servir l'economia, la diplomàcia i la (des)informació per atreure, coaccionar i desconcertar la societat taiwanesa amb l'objectiu d'instrumentalitzar l'opinió pública a favor seu i d’alimentar la polarització entorn del futur de l'illa i les seves relacions amb el continent. Però el posicionament més assertiu per part de Pequín des de l'arribada al poder de Tsai Ing-wen el 2016, amb la intensificació d'amenaces d'una reunificació per la força i constants incursions en la zona de defensa aèria de Taiwan dirigides a descoratjar qualsevol acció secessionista, han limitat aquests esforços.
Sancions ciberatacs i desinformació
Un exemple clar dels instruments de la Xina per coaccionar i influenciar les polítiques i la societat de l’illa va ser la seva resposta després de la visita de la presidenta de la Cambra de Representants dels Estats Units, Nancy Pelosi, contestada des de Pequín per la contínua erosió de l'statu quo a l’estret. En qüestió de dies, la Xina va restringir la importació de més de 2.000 productes d’alimentació taiwanesos i l’exportació de sorra per motius legals i de “seguretat davant el covid-19”, que, tot i tenir un impacte limitat per a l’economia de l’illa, tenien una clara intenció punitiva. Una sèrie de ciberatacs no atribuïbles i sense precedents van deixar inoperatives diferents webs del govern, així com la de l’aeroport més gran de l’illa. I no van ser els únics. Els neons del 7-11, uns supermercats presents gairebé a cada xamfrà de Taipei, i de les estacions de tren van ser hackejats amb missatges de rebuig cap a Pelosi. A més, les maniobres militars van anar acompanyades de campanyes de desinformació que indicaven falsament que avions de combat haurien creuat l’estret amb la intenció de sembrar por i sumar pressió psicològica als taiwanesos.
Malgrat el ventall de tàctiques utilitzades per perseguir els seus objectius, els resultats de l’estratègia xinesa han sigut amargs. Al món, la Xina ha erosionat la seva legitimitat i ha augmentat el risc d’un conflicte amb els Estats Units. A Taiwan, el seu èxit és limitat: més del 80% de la població s’oposa a la reunificació i els taiwanesos són cada cop més immunes a aquests episodis.
Cal, doncs, preguntar-nos sota quina circumstància la Xina podria moure's cap a la "zona negra" de la guerra convencional. Si una invasió és encara improbable, una possibilitat més realista seria un simple error de càlcul que iniciï una confrontació directa entre els diferents actors. La destrucció d'un dron civil xinès sense identificar per l'exèrcit taiwanès a principis de setembre va fer saltar les alarmes d'un possible detonant. Però la Xina només va banalitzar l’incident. Continuar així, provant diferents tàctiques híbrides mentre es deixa la porta oberta a negociacions, es pot interpretar com una priorització de la via pacífica que defensa Pequín. Sembla, doncs, que la influència de Sunzi encara guia l'estratègia xinesa envers Taiwan, prolongant el conflicte durant anys però, també, sense vèncer.
