"Tornes a port i ho has perdut tot": com el wifi pot evitar l'esclavitud als vaixells de pesca

Barcelona"Pots passar més d'un any en alta mar, i quan tornes a port t'assabentes que el teu salari no li ha estat arribant a la teva família. Alguns companys es troben llavors que la dona els ha deixat i els fills estan abandonats". Ho diu en Hadi, pescador indonesi que treballa des de fa 17 anys en vaixells de pesca a Taiwan, i que va ser a Barcelona per explicar la seva experiència. El 95% dels pescadors que treballen a Taiwan són migrants, i d'aquests migrants el 70% són indonesis. Ara, aquests treballadors s'han organitzat per reclamar una cosa tan bàsica com poder comunicar-se amb terra ferma quan són al mar. Reclamen al govern de Taiwan que obligui els vaixells de pesca a tenir wifi disponible per als seus treballadors sempre que siguin a alta mar.

Una petició molt mínima, sobretot si es té en compte el retrat complet de les condicions en què treballen aquests homes. En Hadi detalla "abusos, amenaces, intimidacions" que han de suportar sense aixecar la veu perquè si no el capità del vaixell els deporta a Indonèsia. Relata jornades laborals interminables, en què "perds la noció dels dies", en què havien de menjar "aliments fets malbé" i "recollir l'aigua de les màquines de l'aire condicionat per poder rentar-se". "Al vaixell és molt fàcil patir ferides greus perquè hi ha arpons per tot arreu, però si et talles no hi ha medicines ni metges, l'únic que pots fer és descansar uns dies perquè les ferides es curin soles", afegeix.

Un relat esfereïdor que sovint resulta que la feina ni tan sols està remunerada, perquè la falta de comunicació amb terra no els permet saber que el seu salari no s'està pagant. Al pescador li diuen que la seva família l'està rebent i a l'esposa li diuen que és ell qui el cobra al vaixell. "El mínim són tres mesos, però tinc parents que han passat tot el seu contracte al mar sense tocar port, i això vol dir 24 mesos seguits", explica.

En Hadi lidera ara una organització de pescadors indonesis a Taiwan, FOSPI, on fan pinya per tractar d'ajudar els companys que pateixen abusos i situacions irregulars. "Però volem ajudar-los quan les estan patint, no quan aconsegueixen tornar a port per explicar-ho", remarca, sobre la seva campanya per al wifi.

Pesca il·legal i treball forçat, un vincle perniciós

Taiwan té la segona flota pesquera més gran del món en aigües distants i és un dels 29 països amb risc de tenir treball forçat en els seus vaixells de pesca, segons l'informe publicat per l'agència oceànica NOAA dels Estats Units el 2020. "En aigües distants, el risc [de treball forçat] és més gran, i el que crida l'atenció és el vincle entre els abusos laborals al mar i la pesca il·legal, no declarada o no regulada: sovint aquells que estan disposats a saltar-se les normes per agafar més peix són els mateixos que les incompleixen en matèria laboral", assenyala Anne Zollner, cap de l’Oficina Internacional del Ministeri de Treball dels Estats Units. Zollner va participar al costat de Hadi en una conferència sobre el tema al SeaFood Expo que es va celebrar a Barcelona.

I el cercle es retroalimenta, perquè la falta de peixos a causa de la sobrepesca (no només de la pesca il·legal, sinó pel conjunt de la pesca industrial que està esgotant els recursos marins) obliga els vaixells a anar cada cop més lluny i a passar períodes més llargs en alta mar, cosa que incrementa la vulnerabilitat d'aquests pescadors.

L'esclavitud en la pesca va saltar a la llum pública l'any 2014 quan van ser alliberats diversos migrants birmans i cambodjans que havien estat enganyats amb promeses de feina a Tailàndia i havien acabat com a esclaus –grillons inclosos– en vaixells de pesca d'aquell país. Els relats dels esclaus alliberats incloïa tortures i fins i tot assassinats de companys que oferien resistència. L'escàndol va ser majúscul i va dur la Unió Europea a treure una "targeta groga" a Tailàndia, cosa que implica l'amenaça de sancions. El 2019, aquesta targeta groga es va retirar, entenent que les mesures empreses pel govern tailandès eren suficients. Però ONG com HRW denuncien que l'esclavitud no ha desaparegut del tot dels vaixells del país. I la xacra no és pas exclusiva de Tailàndia.

No hi ha dades exactes, però l'informe 2022 de l'Organització Mundial del Treball calcula que almenys 128.000 pescadors estan "atrapats en el treball forçat a bord de vaixells de pesca, un lloc de treball caracteritzat per l'aïllament extrem, la perillositat i forats en la supervisió reguladora". Enmig de l'oceà, a milers de quilòmetres de la costa i sense cap comunicació amb terra, la desprotecció d'aquests pescadors és total. Investigacions periodístiques i d'ONG han revelat casos de treball forçat i explotació en vaixells amb bandera de Tailàndia, Indonèsia, la Xina, Taiwan, Hawaii (Estats Units), Corea del Sud o Irlanda. L'Índex d'Esclavitud Global de l'ONG Walk Free identifica els set països amb més risc d'esclavitud als vaixells de pesca, pel volum de les seves flotes i la llunyania a la qual van a pescar: la Xina, el Japó, Rússia, Corea del Sud, Taiwan, Tailàndia i Espanya, tot i que admet que aquest últim és l'únic en què no s'han documentat casos fins ara.

El paper de Biden

"Cap país no podrà resoldre-ho sol, ni cap empresa per si sola, però sí que pensem que el sector privat té molta responsabilitat en assegurar que les cadenes de subministrament estan lliures d'esclavitud", diu Zollner. El president dels Estats Units, Joe Biden, va aprovar l'any passat un memoràndum presidencial que demana a totes les agències del seu govern que prioritzin el combat contra la pesca il·legal, no declarada i no regulada, i als abusos laborals en el sector. L'any 2020, la càrrega d'un vaixell de Taiwan va ser decomissada per les autoritats portuàries dels Estats Units com a sospitós de treball forçat, i l'any 2021 va passar el mateix amb un que duia bandera de les Fiji.

Un correctiu imposat per Washington, el segon gran importador de peix del món (darrere de la Unió Europea), que en posi en perill el comerç és una eina de pressió important per forçar els governs a prendre mesures. "Els països que cedeixen la seva bandera a un vaixell han de ser responsables pel que fa a aquell vaixell", diu la representant del govern nord-americà.