“Els talibans prohibeixen a les dones estudiar, però ¿a qui li importa?”

BarcelonaLa notícia ha corregut com la pólvora. Els talibans han anunciat aquesta setmana a través d'un comunicat que les dones a l'Afganistan no podran estudiar a la universitat. Fins ara ho havien fet, però amb importants restriccions. A la Universitat de Kabul, que és pública, les noies havien de vestir el tradicional xapan, una mena de túnica ampla de color negre fins als peus. Només podien anar a la universitat els dissabtes, dilluns i dimecres. La resta de dies de la setmana estaven reservats per als homes. També tenien prohibit passejar-se pels jardins de l'ampli campus universitari. I a l'últim examen de la selectivitat, que es va fer al novembre, se'ls va impedir matricular-se a les carreres de periodisme, enginyeria, veterinària, agricultura i geologia.

A més, des que els talibans controlen l'Afganistan, l'educació secundària també està prohibida per a les noies. Això significa a la pràctica que les nenes només podran anar a l'escola a l'Afganistan dels set –que és l'edat d'escolarització al país– als dotze anys. Si abans els matrimonis infantils ja eren una xacra al país i la majoria de dones eren una simple màquina de parir, ara encara ho seran més.

Una dada com a exemple: el 2018, a l'hospital que Metges Sense Fronteres tenia a la província de Khost, a l'est de l'Afganistan, es feien uns 24.000 parts a l'any, vuit vegades més dels que es fan en hospitals com la Vall d'Hebron o el Clínic. Les dones havien de marxar de l'hospital al cap de sis hores de parir, perquè d'altres feien cua per donar-hi a llum. Algunes fins i tot ho havien de fer al mig del passadís perquè el paritori estava ple. L’Afganistan ha estat sempre un dels països del món amb més mortalitat maternal. Què passarà en el futur si no es garanteix la formació de noves ginecòlogues i llevadores?

Més d'una desena de professors universitaris han presentat la dimissió les últimes hores a l'Afganistan després de l'anunci dels talibans de prohibir l'educació superior a les dones. Alguns estudiants també s'han negat a anar a les aules en solidaritat amb les companyes. Amb tot, com menys professors hi hagi i menys alumnes vagin a classe, millor per als talibans. Una població sense formació és més fàcil de manipular i controlar.

D'altra banda, una mobilització ciutadana generalitzada és força impensable. El 57% de la població afganesa és analfabeta i l'accés a internet i a l'electricitat és limitat en bona part del país. Actualment, a Kabul només hi ha unes quatre hores d'electricitat al dia. Fugir del país també és molt difícil: és gairebé impossible aconseguir un passaport o un visat. I els talibans es van apoderar de les armes que els Estats Units havien facilitat a la policia i exèrcit afganesos. Qui és el valent que gosa plantar-los cara?

Les Nacions Unides i la Unió Europea han condemnat la nova prohibició dels talibans. Fins i tot també ho ha fet el representant especial dels Estats Units per a l'Afganistan, Thomas West, malgrat que el govern nord-americà va signar un acord de pau amb els islamistes el febrer del 2020, donant-los legitimitat en certa manera.

A les xarxes socials es multipliquen els vídeos d’estudiants afganeses que lamenten que el món les hagi oblidat. “Els talibans prohibeixen a les dones estudiar i ¿a qui li importa?”, deia una d’elles. I té tota la raó. Qatar és actualment el principal suport dels talibans, i no hem tingut cap problema per celebrar-hi un Mundial de Futbol. I, no ens enganyem, d'aquí no res és Nadal i tant ens farà que les dones no puguin estudiar a l'Afganistan. Serà una notícia més.