Els talibans 'netegen' Kabul de drogoaddictes i els tanquen en una antiga base militar

Kabul / KandaharAquest article forma part de la sèrie 'Viatge a l'Afganistan que els talibans no volen que vegis' que publica l'ARA aquest abril i que signa la nostra enviada especial Mònica Bernabé.

Pol-e-sokhta és un dels ponts que creua el riu Kabul al seu pas per la capital afganesa. El nom no pot ser més encertat. Pol-e-sokhta significa “pont cremat” en dari, una de les llengües oficials de l'Afganistan. Cada dia centenars de joves s'amagaven sota el pont per cremar la seva vida: s'injectaven heroïna. Molts s'injectaven les xeringues al coll o als genitals perquè ja no els quedava cap altra vena per punxar-se. L'esperpèntic espectacle passava a plena llum del dia a Kabul durant els anys que encara hi havia tropes estrangeres a l'Afganistan i hi arribaven milers de milions de dòlars d’ajuda internacional.

Ara sota els arcs del pont continua havent-hi aigua pestilent estancada, però no s’hi veu cap drogoaddicte. Tampoc no els trobes ni als parcs ni als parterres de la capital, que era on es concentraven quan els feien fora d'allà baix. Des que els talibans són al poder, no hi ha cap drogoaddicte als carrers de Kabul. Han desaparegut per art de màgia.

"Fa uns tres mesos els talibans van recollir tots els drogoaddictes i els van portar a la força a l'Hospital dels Mil Llits", diu un treballador del centre, que prefereix mantenir l'anonimat per no tenir problemes. L'anomenat Hospital dels Mil Llits és una antiga base militar de les tropes nord-americanes als afores de Kabul. És cert que el recinte es va transformar en un hospital després de la sortida de la majoria dels soldats estrangers, quan el govern d'Aixraf Ghani encara controlava la ciutat i no havia fugit en desbandada amb l'arribada dels talibans.

Ara a l'antiga base militar i en dos recintes més hi ha uns 4.000 drogoaddictes tancats. Tots, en teoria, per sotmetre's a un tractament de desintoxicació. Almenys aquesta és la versió oficial dels talibans.

"El tractament dura 45 dies", explica el treballador de l'hospital. El problema és que no tenen ni prou fàrmacs ni personal mèdic per a tants toxicòmans. “Hi ha 25 metges i 36 infermers, i els donem algun calmant i somnífers”, detalla. També assegura que tenen ordres del ministeri de l'Interior talibà de no donar d'alta a cap pacient sota cap circumstància. “Dormen de dos en dos perquè no hi ha prou llits per a tothom. I molts també tenen sida, hepatitis B o pneumònia”, declara. Setmanes enrere alguns toxicòmans van protagonitzar un motí. Tenien una raó de pes: es moren de gana. El treballador de l'hospital confirma que el menjar escasseja: “Molts pateixen malnutrició. Tot just els donem una mica d'arròs i mongetes”.

Els talibans s'han proposat donar una imatge idíl·lica de l'Afganistan, encara que això suposi amagar els problemes sota la catifa. I la droga és un dels problemes grossos de l'Afganistan. El país és el primer productor d'opi del món i, segons una enquesta feta per l'Oficina de les Nacions Unides per a la Droga i el Crim (UNODC) el 2009, ja aleshores més d'un milió d'afganesos estaven enganxats a algun tipus d'estupefaent. Des de llavors, la xifra no ha fet més que créixer.

Els talibans van prohibir el cultiu d'opi durant el seu primer règim, fins al punt que la producció va arribar a zero l'any 2001. D'aquesta manera pretenien ser reconeguts com a govern legítim de l'Afganistan internacionalment. Per aconseguir-ho, van recórrer a un mètode expeditiu: mataven els agricultors que plantaven la droga.

Durant el rimer any al poder des que es van fer amb el control de Kabul l'agost del 2021, les hectàrees d'opi han augmentat un 32% a l'Afganistan, segons dades de l'UNODC. Tot i això, els agricultors asseguren que la situació ha canviat radicalment els últims mesos.

L’entrevista té lloc a la ciutat de Kandahar, la capital d’una de les províncies del sud del país amb més camps d’opi. Visitar una plantació és impossible. Els talibans prohibeixen als periodistes informar sobre aquest tema i tenen controls a les carreteres. A Kandahar tots els restaurants estan tancats perquè és el Ramadà. L'únic lloc discret per parlar amb un agricultor i no aixecar sospites és circulant per la ciutat dins d'un cotxe. Ell, assegut al seient del copilot, i aquesta periodista, al darrere, coberta amb un burca.

"Els talibans em van arrasar més de dues hectàrees d'opi quan ja feia quatre mesos que l'havia plantat", es queixa el pagès, Malik Baz Mohammad, que es dedica al cultiu de la droga des de fa més d'una dècada. L'opi tarda cinc mesos a créixer, així que les plantes estaven gairebé a punt de la collita. “Abans, a les zones que estaven controlades pels talibans, podíem plantar opi tranquil·lament perquè la policia no hi anava. Fins i tot els en veníem”, assegura. Per això no entén que ara, que els talibans són al poder, destrueixin els camps de droga.

La conseqüència és que el preu del quilo d'opi ha augmentat. Abans valia 20.000 afganis (uns 208 euros) i ara ja arriba als 30.000 (313). Baz Mohammad té una plantació de sis hectàrees i espera aconseguir uns vint quilos d'opi. Segons diu, els talibans en prohibeixen el cultiu, però no pas la venda.

Mohammad Azim fa més temps que es dedica a la producció d'opi: més de dues dècades. L'entrevista també es desenvolupa dins del cotxe. Corrobora la versió del primer agricultor: plantar opi està prohibit, però és possible vendre'l als mercats de Kandahar sense cap problema. “A mi els talibans no m'han destruït els camps, però m'he quedat sense aigua i aquest cop no he pogut plantar opi”, lamenta. L' Afganistan pateix una sequera severa. Allò que no aconseguiran els talibans, ho farà el canvi climàtic.