Els talibans troben aliats com la Xina per consolidar el seu règim

BarcelonaLa participació en els Jocs Olímpics de París de l'esportista afganesa Manizha Talash, que viu refugiada a Madrid, sembla una simple anècdota, però té més importància del que sembla. La jove, de 22 anys, va competir la setmana passada al concurs de break, és a dir, el que tota la vida s'ha conegut com a breakdance i que aquest any s'ha estrenat com una nova disciplina al programa olímpic. I ho va fer vestint una mena de capa de color blau amb un missatge escrit amb grans lletres blanques que deia: “Allibereu les dones afganeses”.

Lògicament, l'esportista va ser desqualificada de forma immediata perquè va trencar les normes del Comitè Olímpic Internacional de no mostrar missatges polítics, però va aconseguir que es recordés internacionalment les dones afganeses, encara que fos per uns segons. A més, ho va fer amb una cosa que els talibans han prohibit a les dones: l'esport. Pels que consideren que el break és un ball i no pas un esport, la reivindicació de Talash també té sentit. La música i el ball també estan prohibits a l'Afganistan des que els talibans van tornar al poder.

Precisament aquest dijous fa tres anys que els talibans van aconseguir el control del país i que els occidentals van evacuar totes les seves ambaixades i van fugir en desbandada. El portaveu talibà, Zabihullah Mujahid, va jurar i perjurar aleshores en una roda de premsa a Kabul davant de desenes de periodistes estrangers i locals que respectarien els drets de les dones, segons la llei islàmica. Però tres anys després, gairebé no queden periodistes internacionals a l'Afganistan, i les dones afganeses han perdut la majoria dels seus drets. Han estat apartades de gairebé totes les feines qualificades, i no poden estudiar ni a la universitat ni a l'institut.

És l'únic país del món en què passa una cosa així. Les afganeses també tenen prohibides coses aparentment tan banals com anar a un parc públic, un centre d'estètica o una perruqueria.

El pitjor és que aquest malson sembla que va per llarg. En aquests tres anys els talibans han aconseguit consolidar el seu règim, malgrat que cap país els ha reconegut com a govern legítim de l'Afganistan i Occident manté un bloqueig financer contra ells. De fet, cap país occidental (excepte el Japó) ha reobert la seva ambaixada a Kabul, però aquest buit ha estat ocupat per altres països.

Nous aliats

La Xina, per exemple, ha esdevingut un dels principals socis comercials dels talibans. L'any passat va signar-hi un acord per fer prospeccions al nord de l'Afganistan per a l'extracció de gas. També els va oferir invertir fins a deu mil milions de dòlars al país per construir carreteres i preses hidroelèctriques, a canvi de també poder extreure-hi liti, tan necessari per a les bateries dels vehicles elèctrics. I fa només tres setmanes, el 24 de juliol, diplomàtics i empresaris xinesos van participar en una cerimònia uns 40 quilòmetres al sud-est de Kabul per inaugurar les obres de construcció d'una carretera fins a la mina de Mes Aynak, que en teoria conté les segones reserves de coure més importants del món i de la qual la Xina també aspira a obtenir beneficis.

Rússia també flirteja amb els talibans. Per exemple, el juny passat els va convidar al Fòrum Econòmic Internacional a Sant Petersburg, que reuneix cada any empresaris de desenes de països. I l'Iran hi manté relacions diplomàtiques i comercials obertes, malgrat que sobre el paper el règim dels aiatol·làs i el dels talibans no tenen res a veure: uns són xiïtes i els altres sunnites. Però tot sigui per fer la guitza als Estats Units i evitar problemes a la frontera que comparteixen.

Per exemple, l'Iran estaria disposat a invertir en el que es coneix com el Nou Kabul, una macrourbs que s'ha començat a construir uns deu quilòmetres a l'est de la capital afganesa per disminuir-ne la població. El projecte el va idear l'anterior govern afganès, però mai no es va dur a terme a causa dels atacs dels talibans. Ara, en canvi, ells garanteixen la seguretat. Altres països, com Turquia, els Emirats Àrabs Units i Qatar també estarien interessats en participar en el projecte.

Qatar, per cert, sempre s’ha avingut amb els talibans, malgrat la seva aliança amb Occident. Durant anys va acceptar que tinguessin una oficina diplomàtica a la seva capital, Doha. I poques setmanes després que els talibans arribessin al poder a Kabul el 2021, personal de Qatar es va fer càrrec de la gestió de l'aeroport de la ciutat.

Sense relació amb les ambaixades

En resum, en l'actualitat els talibans tenen prou suport, fins al punt que el 30 de juliol van anunciar que tallen relacions amb les ambaixades afganeses de 14 països que continuaven gestionades pel govern anterior. O sigui, ara qui vulgui un visat o algun altre tipus de documentació oficial haurà de tractar directament amb ells. Encara que soni estrany, la majoria de les legacions diplomàtiques de l'Afganistan continuaven en mans de l'administració anterior i no pas dels talibans.

És evident que l'intent de la comunitat internacional d'estrangular els talibans financerament no ha donat resultat perquè sempre hi ha algú disposat a fer-hi negoci. Per tant, caldrà buscar una altra estratègia per evitar que el seu règim continuï guanyant força i per aconseguir el que Manizha Talash reivindica: alliberar les dones afganeses.