Taiwan pren nota d'Ucraïna i es prepara per a una possible guerra

TaipeiLa invasió russa d'Ucraïna ha fet que Taiwan es comenci a preparar per a un atac sobtat del seu veí més poderós, la Xina. Com va fer el president rus, Vladímir Putin, amb Volodímir Zelenski, el líder xinès, Xi Jinping, fa temps que té Taiwan en el punt de mira.

Els veïns de l'illa han vist en la resistència ucraïnesa una lliçó de tàctica i replegament, però també una advertència de cara a un possible atac a gran escala. El cert és que les forces defensives de Taiwan estan poc equipades pel que fa a armes i a personal, però la presidenta Tsai Ing-wen ha promès fer "tot el possible" per defensar l'illa i imposar una nova estratègia a la direcció militar.

Tot i que Taiwan ha invertit milers de milions de dòlars en avions de combat i submarins, no té la munició necessària per posar-los operatius, i l'exèrcit ha tingut problemes per reclutar soldats prou capacitats. Al mateix temps, molts ciutadans consideren que el servei militar obligatori és massa curt i poc rigorós. “Ucraïna ens ha ensenyat que primer cal demostrar que tenim la determinació de defensar-nos; només llavors vindran a ajudar-nos”, diu Wu Chiuan-syun, un informàtic de 31 anys que s'ha estat entrenant amb l'exèrcit taiwanès des del mes de març.

El principal dubte pel que fa a l'estratègia militar del país és ara si els Estats Units els donarien suport en cas de declarar la independència. La Xina vol una unificació pacífica amb Taiwan, i potser la frenen les enormes repercussions econòmiques i diplomàtiques que patiria si du a terme una invasió. Però la Xina també ha estat directa en les advertències. Fa poques setmanes, el seu ministre de Defensa, Wei Fenghe, va dir que Pequín “lluitarà fins al final”. Gairebé cada dia està enviant avions de combat cap a l'illa, com les 30 aeronaus que va enviar en un sol dia el mes passat, per exemple.

La preocupació és que aquestes maniobres podrien ser l'avantsala, intencionada o no, d'un conflicte. “No podem esperar, anem contra rellotge –va assenyalar Michael Tsai, exministre de Defensa de Taiwan–. La invasió russa d'Ucraïna va passar en un moment... qui sap quan l'Exèrcit Popular d'Alliberament decidirà envair Taiwan".

L'estratègia del porc espí

Taiwan ha dut a terme diversos simulacres militars des del gener per evitar que la Xina amenacés amb envair el seu espai aeri. Una d'aquestes maniobres va tenir lloc en una base aèria, des d'on es van enlairar dos avions de combat F-16 per repel·lir els intrusos. A la costa nord, dos vaixells de guerra disparaven munició real durant la presentació de noves embarcacions per a la col·locació de mines.

Aquests simulacres reflecteixen també un conflicte present en l'estratègia defensiva del país, que durant dècades havia abordat la possibilitat de recuperar part del continent davant l'amenaça d'una invasió xinesa.

El creixent desequilibri entre els dos països ha fet, però, que funcionaris nord-americans hagin reprès les negociacions perquè Taiwan pugui acumular el màxim nombre d'armes, embarcacions i mines marines. Al mateix temps, els defensors de l'estratègia asseguren que, com ha fet Ucraïna, Taiwan podria tenir accés a míssils portàtils per a atacs marítims. "La idea és arribar a ser tan difícil d'atacar que l'enemic s'ho pensi dues vegades a l'hora de llançar qualsevol acció", va dir Lee Hsi-min, excap de la marina i cap de l'estat major de Taiwan, que assegura que un atac total contra Taiwan seria més complex que la invasió russa d'Ucraïna, motiu pel qual el país podria resistir 24 hores i la Xina s'enfrontaria també a una gran pressió internacional.

Cal proporcionar millor entrenament als soldats

Quan Taiwan es va democratitzar, a finals de la dècada de 1980, el govern electe va retallar el pressupost de defensa, cosa que va comportar que es reduïssin els efectius de l'exèrcit.

Avui, el servei militar, obligatori per als homes de més de 18 anys, només aporta 169.000 soldats actius i prop de dos milions de reservistes, en comparació amb els dos milions de soldats actius que té la Xina. Per això, els líders de l'illa han posat en marxa una campanya per reclutar voluntaris. Tot i així, segons els experts, el llegat autoritari de l'exèrcit i els baixos salaris han dificultat al ministeri de Defensa taiwanès aconseguir nous efectius.

La falta de preparació de les tropes és la principal preocupació del Parlament taiwanès davant una potencial invasió xinesa. Per això, el govern de Michael Tsai ha proposat ampliar un any el servei militar obligatori i oferir més hores d'entrenament. Alhora, grups d'activistes plantegen involucrar de manera activa els ciutadans en una defensa territorial semblant a la d'Ucraïna.

Copyright: The New York Times