Sri Lanka, un país en crisi i un líder marxista com a solució
Les victòries contundents del líder Anura Kumara Dissanayake transporten el país a una nova era política
BarcelonaEl marxisme ha pres el poder absolut a Sri Lanka: en qüestió de dies i de manera democràtica, després d'haver arrasat a les eleccions legislatives aconseguint dos terços del parlament. El primer pas va ser la victòria del candidat de tendència marxista Anura Kumara Dissanayake (es fa conèixer per les inicials: AKD) a les eleccions presidencials el 21 de setembre, quan va aconseguir el 42% dels vots derrotant la vella elit política. El canvi és contundent: en les anteriors presidencials, l’any 2019, AKD amb prou feines va assolir el 3% dels vots. La candidatura que ha encapçalat respon a una coalició de diverses organitzacions progressistes sota el nom de Poder Popular Nacional (PPN). El seu partit, però, és el Front d'Alliberament Popular, un grup polític marxista-leninista que va fracassar en dos aixecaments armats (1971 i 1987). Posteriorment, el partit va moderar la seva praxi i es va incorporar al sistema parlamentari en una estratègia que ha acabat donant els seus fruits.
La segona part de l'èxit d'AKD, que té 55 anys, va tenir lloc el 14 de novembre amb la celebració d’eleccions legislatives anticipades per ell mateix. El polític marxista tenia un pla: volia aprofitar els bons resultats del setembre per augmentar els marginals tres diputats que fins llavors tenia el PPN a l'Assemblea. La ciutadania de Sri Lanka va respondre a la crida: els comicis van donar al PPN una majoria de 159 diputats sobre 225, un 60% dels vots, i es va convertir en la major victòria electoral de Sri Lanka des de 1977.
El triomf contundent d'AKD s'explica, sobretot, per un factor clau: el malestar de la població singalesa. Bona part de la ciutadania anhelava un canvi, després d’unes històriques protestes l’any 2022 que van provocar que el llavors president, Gotabaya Rajapaksa, fugís. La corrupció regnava en un país dominat els últims vint anys per la dinastia familiar Rajapaksa, pertanyent a l’oligarquia terratinent, i la situació va esclatar després de contraure un deute amb el Fons Monetari Internacional de 1.000 milions de dòlars, amb una consegüent pujada d’impostos, la inflació disparada i la carestia de productes bàsics, un escenari que va esdevenir en la pitjor crisi des de la independència de l’illa l’any 1948. Joshua Kurlantzick, expert en el sud-est asiàtic i membre del Council on Foreign Relations, explica a l’ARA que “hi havia un enuig generalitzat amb els partits que han governat la nació, i això va obrir la porta que un nou partit obtingués grans èxits i canviés dràsticament el càlcul polític”.
Però, tot i la victòria, AKD no ho tindrà fàcil. Els últims anys, la població que viu sota el llindar de pobresa ha arribat gairebé al 30%, i encara molta gent viu fora d’un precari sistema de seguretat social. Amnistia Internacional, a més, subratlla que Sri Lanka manté grans reptes socials respecte a la despenalització de l’homosexualitat, el control del matrimoni infantil, legal a partir dels dotze anys i habitual entre la comunitat musulmana, o la plena integració de la minoria ètnica tàmil derrotada en una guerra civil de 26 anys, la qual va votar majoritàriament el PPN. “El seu programa polític està concentrat en reduir la desigualtat, tractar els problemes del deute, combatre la corrupció i presentar-se com una alternativa nova i neta”, explica Kurlantzick.
Un govern amb poca experiència
El líder marxista ja ha format un nou govern que destaca per la falta d’experiència política dels seus membres. Ara bé, aquesta decisió és consegüent a les promeses d’AKD, ja que el gabinet reflecteix la imatge d’una nova era lluny de les castes governants i la corrupció. Ara, AKD s’ha quedat dos ministeris fonamentals: el d’Economia i el de Defensa.
No s’espera, doncs, que el nou president executi una política agressiva contra el capital i l’economia de mercat d’acord amb les seves arrels marxistes. En altres paraules, estarà obligat a millorar el benestar social sense carregar-hi més impostos per pagar el deute, situació en la qual la privatització d’empreses públiques és una de les opcions considerades. "[El partit] ja no és comunista, sinó que s'ha convertit en un partit socialista-liberal d'esquerres", puntualitza Kurlantzick.
Mentrestant, AKD haurà de fer front a un context internacional canviant, en el qual podria dirigir les seves aliances cap a les noves economies emergents, com la veïna i major sòcia comercial Índia, tot i que amb un moviment marxista ara governant no sembla descartable un apropament a la Xina, i encara més tenint en compte que Sri Lanka forma part de l’estratègic Collar de Perles de la Ruta Marítima de la Seda xinesa.
La ciutadania ha donat a aquest antic moviment revolucionari un mandat rotund. I AKD haurà de tenir encert perquè els singalesos confiïn en el seu projecte a llarg termini, i no quedi en una aparició fugaç i espontània.