Rap amb frases de Xi i moda 'hanfu' per adoctrinar els joves xinesos
La Lliga de la Joventut Comunista de la Xina és una poderosa eina de control polític
PequínXarxes socials molt actives amb més de cent milions de seguidors, rapers que canten les frases del president Xi Jinping o fabriquen himnes per celebrar el centenari del Partit Comunista, programes d'activitats a col·legis i universitats… són les eines que utilitza la Lliga de la Joventut Comunista per captar els joves. Els dirigents intenten contrarestar el malestar per l'elevat índex d'atur juvenil amb missatges nacionalistes i patriòtics. Prometen una Xina forta i encara amb oportunitats, especialment si s’és fidel al Partit Comunista.
L'alentiment de l'economia, la manca d'expectatives laborals, les dificultats per accedir a l'habitatge amb preus disparats i les seqüeles de l'aïllament provocat pels tres llargs anys de dures restriccions degudes a la pandèmia han augmentat el malestar entre els joves. L'atur juvenil ha superat el 20%, uns nivells mai vistos a la Xina que han portat el govern a deixar de publicar les dades. Les manifestacions de joves el desembre del 2022 contra la política de covid zero, inclosos els crits de “Xi Jinping dimissió!”, van ser un toc d'atenció.
Feines de subsistència
A més dels activistes, al govern li preocupen altres moviments, com el dels ajaguts, els joves que opten per desconnectar-se de la pressió del mercat laboral i de les expectatives que els imposa una societat molt competitiva. Són joves que busquen fer el mínim possible i recórrer a feines simplement de subsistència, una dinàmica que el PC i Xi volen evitar amb crides a treballar de valent per millorar el país.
Una de les eines per combatre la desídia és la feina que fa la Lliga de la Joventut Comunista. Tot i que ha anat perdent afiliats a l'últim decenni, amb els seus 73,5 milions de membres continua sent l'organització política juvenil més gran del món i una de les més longeves. Té més de cent anys d'història: va ser creada el 1922.
El seu objectiu sempre ha estat adoctrinar els joves en la ideologia del partit i formar els nous quadres. Però amb Xi Jinping la Lliga s'ha convertit, sobretot, en una maquinària per difondre el missatge del poder entre la joventut i connectar amb un públic ampli que pot no estar interessat en altra mena de vincles polítics directes.
L'organització s'ha modernitzat per intentar arribar al públic jove: és molt activa a les xarxes socials –el compte oficial de WeChat té 110 milions de seguidors– i administra una vintena de comptes més. També utilitza plataformes de vídeo com Douyin (com es coneix TikTok a la Xina) i Bilibili, on té onze milions de seguidors. Els seus missatges bàsicament difonen la ideologia del Partit Comunista, reforcen el nacionalisme i són virulents amb el que consideren atacs d'Occident.
Els mètodes de la Lliga no són gaire ortodoxos. Per exemple, durant la pandèmia va expandir tota una sèrie de falsos rumors sobre l'origen del covid-19. El més estès és que el virus el van portar els soldats nord-americans que van participar en uns jocs militars a Wuhan. També acostuma a orquestrar campanyes a xarxes contra dissidents o periodistes estrangers. Promou boicots contra empreses estrangeres, com en el cas d'H&M, per haver deixat d’utilitzar el cotó de Xinjiang perquè es produïa amb mà d'obra esclava. També utilitza la música per als seus missatges. Amb motiu de la festa nacional de l'1 d'octubre es va presentar el vídeo d'un conegut raper amb lletres que contenen discursos de Xi i de Mao.
A la celebració del centenari de la fundació del Partit Comunista, el 2021, la Lliga va treure un rap amb la voluntat de convertir-lo en un himne per a les joventuts xineses. Cent cantants elogiaven les fites aconseguides pel país, des del programa espacial a la Nova Ruta de la Seda, sense oblidar criticar l'actitud hostil dels països del G-7. No va tenir gaire èxit i segurament la durada de 15 minuts no va ajudar a popularitzar la cançó, d'un dens missatge nacionalista.
Moda 'hanfu'
En canvi, la Lliga ha tingut molt més èxit amb altres campanyes com la de promoure la moda hanfu (vestits tradicionals de les dinasties han). En els darrers anys han proliferat, els dies de festes, persones vestides amb estil hanfu fent-se fotos als parcs. És una forma de reivindicar el nacionalisme i ressaltar la unitat de la nació sota la majoria ètnica han. La Lliga va denunciar que Occident havia difós una imatge de la Xina irreal: els homes amb el cap rapat i una llarga trena i les dones vestides amb qipao són imatges que corresponien a la darrera dinastia, la Qing, que era manxú i no han, i per tant s'havia de reivindicar les tradicions reals dels xinesos.
L'edat dels membres de la Lliga de la Joventut Comunista va dels 14 als 28 anys, però els que hi passen acostumen a mantenir el seu vincle. El reclutament sol fer-se a les escoles i les universitats, però en els darrers temps també s'han acostat a les empreses per buscar afiliats.
Sota el mandat de Xi Jinping, la Lliga de la Joventut Comunista ha deixat de ser una catifa vermella cap a una carrera política. Tradicionalment, al govern de la Xina hi havia un equilibri entre la facció de la Lliga, coneguts com a tuanpai i valorats per estar molt ben formats, i el que es coneix com a prínceps rojos, fills d'alts funcionaris que havien fet la revolució. Xi Jinping n’és un exemple. Xi va dur a terme una operació anticorrupció que va acabar amb una condemna a cadena perpètua de l'exdirector de la Lliga Ling Jihua, el 2016. També va implementar una reforma que reduïa les oportunitats de reclutament directe per a càrrecs de lideratge al partit o al govern. El president Hu Jintao i l'exprimer ministre Li Keqiang eren tuanpai. A l'actual cúpula dirigent no hi ha cap membre de la Lliga.