La primera ministra de Bangladesh dimiteix i fuig del país empesa per les protestes

BarcelonaLa primera ministra de Bangladesh, Sheikh Hasina, ha dimitit aquest dilluns i ha fugit del país, després de setmanes d'enfrontaments entre manifestants i policia, en unes protestes estudiantils que han provocat prop de 300 morts. El cap de l'exèrcit, el general Waker-uz-Zaman, ha explicat en un discurs emès per televisió que ara es formarà un govern interí "a través del qual es duran a terme totes les activitats del país" i ha assegurat que es jutjaran "els assassins" i els responsables "de les injustícies" comeses contra els estudiants en el marc de les protestes.

Mitjans locals asseguren que la primera ministra ha abandonat el país en helicòpter militar a les 14.30 h, acompanyada de la seva germana, i segons informa la cadena nord-americana CNN, ja ha aterrat a la ciutat d'Agartala, a l'Índia.

Els estudiants promotors de les protestes havien convocat dilluns una marxa cap a Dhaka que desafiava el toc de queda imposat diumenge. Exigien la dimissió de Hasina l'endemà que els enfrontaments deixessin prop de 100 morts, i que l'alt comissari de l'ONU es mostrés preocupat per la situació: "La violència impactant a Bangladesh s'ha d'aturar", va declarar. Milers de manifestants estaven concentrats davant de la seva residència oficial quan s'ha sabut que Hasina havia fugit.

Al conèixer-se la notícia de la dimissió de "la Dama de Ferro", milers de persones han sortit al carrer a celebrar-ho. Diversos manifestants han assaltat el palau governamental i hi han provocat destrosses. Imatges de televisió mostren persones enfilades damunt del que era un dels edificis més protegits del país i d'altres a l'interior enduent-se televisors, cadires i taules.

En una estampa que il·lustra un canvi històric, alguns manifestants també s'han enfilat al damunt d'una gran estàtua de Sheikh Mujibur Rahman, pare de Hasina i líder independentista del país, i l'han decapitat. També s'han registrat incendis en diverses seus de la Lliga Awami, el partit de l'ex primera ministra, i en altres edificis oficials. "La situació és anàrquica; estem rebent moltes notícies d'incendis, però no podem apropar-nos-hi a causa de les multituds", va declarar a l'agència Efe un portaveu del servei de Bombers a Dhaka. L'agència també informa que els hospitals estan rebent "un gran nombre de cadàvers".

Com van començar les protestes?

Les protestes van començar el mes passat quan milers d'estudiants van sortir al carrer per exigir l'eliminació de la controvertida llei de quotes, que reservava fins a un terç dels llocs de treball de l'administració pública a familiars dels veterans de guerra. Els manifestants consideraven que aquesta llei –restablerta pel Tribunal Suprem a principis de juliol– era discriminatòria, perquè implicava que només un 40% de les places s'atribuïen per mèrit. Tot i que l'alt tribunal va atendre les demandes populars i va revertir la llei, ampliant fins al 93% els llocs de treball atribuïts per concurs, les protestes no van cessar. Les quotes eren el pretext d'una revolta de més abast, que pretenia acabar amb el govern de Hasina i amb un sistema d'abús de poder.

Les protestes han estat el repte més gran que ha hagut d'entomar Hasina, des que va encetar el seu quart mandat consecutiu al gener, en unes eleccions que l'oposició considerava fraudulentes. Filla del promotor de la independència de Bangladesh, Sheikh Mujibur Rahman, la seva trajectòria ha estat marcada per l'assassinat del seu pare el 1975 durant un cop d'estat, en què va morir bona part de la seva família i que la va obligar a exiliar-se. Una herència política que va saber capitalitzar el 1990 quan, juntament amb la líder que després seria la seva rival política, Khaleda Zia, va instigar una revolta popular que acabaria destronant el dictador militar Muhammad Ershad. Amb 76 anys, Hasina era una de les líders més veteranes d'Àsia. Si bé als inicis es va presentar com una defensora de la democràcia, l'oposició havia criticat en diverses ocasions les seves tendències autoritàries, greus abusos dels drets humans, assassinats extrajudicials i desaparicions forçoses.

Què pot passar a partir d'ara?

El que pugui passar a partir d'ara dependrà en gran manera del rol que pugui jugar l'exèrcit, que ha agafat les regnes del país, si més no temporalment. Arran de la violència amb què han estat reprimides les protestes –que són les més sagnants que ha viscut el país en cinc dècades– alguns oficials militars s'havien solidaritzat amb els manifestants.

En un gest que desafiava la primera ministra, alts càrrecs de l'exèrcit van reclamar dissabte la retirada de les tropes dels carrers i van afirmar en un comunicat que els militars sempre estarien "al costat del poble". El promotor del manifest va ser el general Waker-uz-Zaman, que ara està en el punt de mira després d'anunciar aquest matí la fugida de la líder del país i de situar-se al capdavant d'un possible executiu.