Es prepara Kim Jong-un per a la guerra amb Corea del Sud?

PequínKim Jong-un ha intensificat la retòrica de guerra en un moment en què ha fet més estreta la seva col·laboració amb Rússia. Experts dels Estats Units adverteixen que la situació a la península coreana és la més perillosa des del 1950. Cal veure si som només davant d'una nova provocació verbal del líder nord-coreà o si realment prepara el país per a una guerra.

Dimarts passat, en un discurs incendiari Kim Jong-un va anunciar que renunciava a la reunificació amb Corea del Sud i va amenaçar amb la guerra. "No volem la guerra, però no tenim cap intenció d'evitar-la", va dir. I davant la direcció del Partit Comunista va demanar d'ampliar l’arsenal nuclear. Es va comprometre a augmentar les proves de míssils balístics i va anunciar el llançament de tres nous satèl·lits espia el 2024. Tot un missatge bel·licista que deixava enrere qualsevol política d'entesa amb el veí del sud. Al mateix temps feia saltar pels aires la possibilitat de negociar amb Occident, que li reclama aturar el seu programa nuclear per aixecar les dures sancions a què l'han sotmès.

Les dades mostren que els últims anys Pyongyang s'ha rearmat: el 2023 va llançar una quantitat rècord de míssils i un satèl·lit espia. A més, sosté que té capacitat per llançar un míssil balístic intercontinental que podria arribar a territori dels Estats Units. Fins i tot l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA) ha certificat que s'ha posat en funcionament un segon reactor nuclear a la central de Yongbyon, amb capacitat per produir combustible i armes. Aquesta setmana pressionava amb l'anunci que havia provat amb èxit, per segona vegada, un dron submarí capaç de transportar armes nuclears.

Malgrat tot, costa d'entendre que realment el règim de Pyongyang amenaci amb la guerra. Un conflicte bèl·lic seria difícil de guanyar per a Pyongyang, tot i la possibilitat de fer servir armes nuclears, que són un gran risc per a la regió. A més, a la Xina, principal aliat i suport econòmic de Corea del Nord, no li interessa una guerra davant de les seves costes que impliqui el Japó i Corea del Sud, països amb què intenta rebaixar tensions.

L'informe dels EUA

En discrepen als Estats Units. Coneguts analistes nord-americans, en un alarmant article ja esmentat, adverteixen que la situació actual a la península de Corea “és més perillosa que en qualsevol altre moment des de principis de juny de 1950”, quan va esclatar la Guerra de Corea.

L'article s'ha publicat a “38 North”, una pàgina web especialitzada en anàlisi sobre Corea del Nord. El firmen Robert Carlin, excap de la Divisió d'Àsia Nord-est del Departament d'Estat dels Estats Units, amb experiència en negociacions entre Washington i Pyongyang, juntament amb Siegfried Hecker, científic nuclear i acadèmic a l'Institut Middlebury d'Estudis Internacionals de Monterrey.

Tots dos analistes sostenen que Kim ha abandonat l'objectiu de normalitzar les relacions amb els Estats Units, que el seu règim mantenia des del 1990 i que ell mateix va perseguir a les cimeres de Singapur (2018) i de Hanoi (2019).

Al mateix mitjà, analistes com Thomas Schäfer han rebatut els arguments de l'informe. Altres experts rebaixen el dramatisme i interpreten que el líder nord-coreà reconeix que no hi ha possibilitat per avançar cap a la reunificació.

Contenció comunista

La realitat és que a Seül ara governa el president conservador, Yoon Suk Yeol, del Partit del Poder del Poble (PPP), que exerceix una política molt més activa de contenció del règim comunista de Pyongyang que la liderada pel progressista Partit Democràtic de l'anterior president Lee Myung-bak.

Les possibilitats de reprendre els contactes amb el sud o la col·laboració econòmica són nul·les. Després del discurs de Kim Jong-un, l'actual president no va dubtar a acceptar el repte i contestar, amb el mateix to bel·licista, que prendria represàlies. Les amenaces del nord podrien influir en les eleccions legislatives que Corea del Sud celebrarà a l'abril. També cal tenir present que els Estats Units viu any d'eleccions i a Corea del Nord li interessa pressionar, ja que s'ha sentit més còmoda amb un president com Donald Trump, molt més voluble que Joe Biden.

No es pot negar la realitat que la situació internacional ha canviat i pot afavorir els interessos de Kim Jong-un. Ara els Estats Units estan pressionats per la invasió d'Ucraïna i la guerra a Gaza. Un tercer front seria difícil d'assumir per a Washington.

D'altra banda, Pyongyang s’ha aproximat més encara a Moscou i dona suport a la invasió d'Ucraïna amb la venda d'armes. Precisament, aquest factor dificulta que el país pugui fer front al desgast d'un conflicte. El líder nord-coreà voldria establir una aliança entre Rússia, la Xina i Corea del Nord que exigeixi un nou ordre mundial. Un risc encara més real és que l'escalada d'amenaces verbals i el soroll de sabres provoquin un error tècnic o un malentès que desencadeni un conflicte.