Què pensen els taiwanesos?

TaipeiQuan un camina pels carrers de Taiwan, és fàcil oblidar-se de les tensions que l’illa té amb Pequín. A les ciutats taiwaneses és difícil trobar militars o referències bèl·liques. Alguns centres de reclutament, per exemple, tenen parets amb dibuixos inofensius de soldats a l’estil del manga japonès. El paisatge de Taiwan no té res a veure amb altres punts calents i militaritzats del món, com per exemple Israel. Aquesta absència física de signes de tensió amb la Xina pot portar a pensar que als taiwanesos no els preocupa Pequín. Però la realitat és la contrària: com vaig poder copsar mitjançant una dotzena de converses amb ciutadans taiwanesos durant la meva visita a l’illa, la relació amb la Xina és el gran tema que tenen al cap cada cop que van a votar a les eleccions nacionals. Siguin joves o grans, de dretes o d’esquerres, ecologistes o capitalistes, la relació amb la Xina passa per davant de tots els altres temes.

La gran majoria de taiwanesos no volen formar part de la Xina. Segons una enquesta de la Universitat Nacional Chengchi, menys d’un 2% de la població dona suport a aquesta opció. Tampoc ho volen els dos grans partits majoritaris de Taiwan: el DPP i el Kuomintang. Moltes vegades, es cataloga el DPP com el partit “pro independència” i el Kuomintang com el partit “proxinès”. Són etiquetes que no s’ajusten al que aquests dos partits fan a la pràctica. Gairebé ningú al DPP proposa fer una declaració d’independència o canviar el nom del país, dos motius pels quals la Xina porta dècades dient que atacaria Taiwan. D’altra banda, la gran majoria dels líders i votants del Kuomintang ja no defensen la unificació amb la Xina. A la pràctica, tant el DPP com el Kuomintang advoquen per mantenir l’statu quo actual, d’independència de facto de l’illa. Els taiwanesos amb qui vaig parlar em van dir que no els cal la independència formal, si ja tenen la independència en termes pràctics.

La identitat taiwanesa

Què vol dir ser taiwanès? No hi ha una sola resposta. Segons les enquestes, el 60% de la població se sent taiwanesa, el 33% tant taiwanesa com xinesa i un 3% només xinesa. Però sentir-se només taiwanès pot voler dir coses diferents. Alguns taiwanesos amb qui vaig parlar em van dir que ser taiwanès volia dir ser partidari d’un sistema polític democràtic, en contraposició a l’autoritarisme xinès. Altres consideraven que la identitat taiwanesa incloïa la defensa dels drets LGTB. Per contrast, altres em deien que la llengua dels seus pares era diferent i que eren una societat diferent de la xinesa. Per a alguns, la seva identificació nacional es basava en el sistema polític. Per a altres, els criteris eren més identitaris i històrics. I per a uns altres, és una combinació. Les diferències es veien clares quan els preguntava: si la Xina, d'aquí unes dècades, adoptés un sistema democràtic, ¿acceptaríeu la unificació? Alguns em van dir que no hi tindrien problema i altres, que voldrien seguir com a entitat independent.

Malgrat la forta identitat taiwanesa, alguns dubten que el seu vot pugui marcar la diferència davant d'una Xina molt més poderosa. En tot cas, consideren que votar un partit o l’altre envia un missatge simbòlic que Pequín llegirà. Els votants del DPP i de l’actual presidenta, Tsai Ing-wen, volen deixar clar que no volen relacions més properes amb la Xina, tant en el pla polític com en l’econòmic. Els votants del Kuomintang, en canvi, creuen que les relacions menys tenses d’aquest partit amb Pequín poden afavorir la pau i l’economia de l’illa.

Mentre que en el pla polític hi ha menys debat sobre si acostar-se o no a la Xina, en el pla econòmic la cosa no està tan clara. Segons el Pew Research Center, un 52% dels taiwanesos voldrien relacions econòmiques més properes amb la Xina. Hi ha una important comunitat d’empresaris taiwanesos a la Xina i el mercat xinès continua sent el més important per a moltes empreses taiwaneses. Un dels taiwanesos amb qui vaig parlar em va dir que sentien que havien de fer una elecció entre la seva prosperitat econòmica i la seva independència política.

Por d'una invasió militar

La relació amb la Xina és un tema que tenen al cap la majoria dels taiwanesos. També ho és la possibilitat d’una invasió militar. Els més pessimistes em deien que no confien en l’estat de l’exèrcit taiwanès, que Xi Jinping és més agressiu i que, encara que hagin fet el servei militar, molts d’ells no recorden ni com disparar una arma. Altres consideren que els costos d’invasió per a la Xina serien massa grans i que Pequín intentarà pressionar per altres bandes –economia, desinformació–, com està fent ara. Un entrevistat fins i tot em va dir que, d'aquí uns anys, el desenvolupament econòmic de la Xina farà que es democratitzi, com ja va passar amb el cas de Taiwan fa unes dècades.

Potser el més sorprenent és que, en totes les converses que vaig tenir, parlar de política i sobre un possible conflicte no era un tema tabú. Això és un reflex de la mentalitat taiwanesa actual: hi ha una consciència clara que la Xina és el tema que més marca i marcarà la seva existència, però, mentrestant, la vida segueix i s’ha d’intentar viure de la manera més normal possible.