Què ha passat a Corea del Sud i què pot passar ara

BarcelonaEl president de Corea del Sud, Yoon Suk-yeol, s'enfronta ara a una moció de censura (impeachment) que el podria apartar del poder per haver intentat aplicar la llei marcial, per primer cop des de la dictadura, i haver-se vist forçat a retirar-la davant de la forta protesta social i el perill d'una intervenció violenta de l'exèrcit. El moviment de Yoon va sorprendre tothom, i més perquè va fer servir acusacions com "antidemocràtics i pro Corea del Nord" a la seva oposició política per justificar la llei marcial. Desgranem totes les claus d'aquesta crisi política històrica a Corea de Sud.

Què pot passar ara?

Tant si la moció de censura contra Yoon prospera com si ell dimiteix abans per evitar-la, com apunten alguns analistes, la seva destitució més que probable atorgaria la funció de president al primer ministre, Han Duck-soo, segons la Constitució. Mentre durin els procediments d'impeachment, Han hauria d'assumir la presidència en funcions, i no està clar fins quan. La llei sud-coreana preveu que el cas contra el president pugui arribar al Tribunal Constitucional, i si aquest ratifica la moció de censura el president seria destituït. Un cop fet això, s'haurien de convocar eleccions en un termini de 60 dies.

Per què el president va declarar la llei marcial?

El motiu darrere de la llei marcial de Yoon, un moviment sense precedents en l'etapa democràtica de Corea del Sud, no era una amenaça de Corea del Nord, sinó una picabaralla política interna. La setmana passada el Partit Democràtic de Corea, que té la majoria parlamentària, va aprovar en comissió una retallada del pressupost estatal que reduïa els fons per a organismes clau de l'administració de Yoon, del dretà Partit del Poder del Poble (PPP).

El Partit Democràtic havia votat la setmana passada per reduir gairebé 3.000 milions de dòlars del seu pressupost proposat per al 2025. Acusant Yoon de tendències autoritàries, l'oposició va centrar les seves propostes de retallades en l'oficina del president, els fiscals nacionals i la policia.

La retallada s'havia de fer efectiva en un plenari que dilluns va ser ajornat pel president de la cambra per tractar de buscar consensos. Però Yoon va sorprendre l'endemà amb una llei marcial que volia aturar tota l'activitat política i atorgar-se poders especials d'emergència.

Com va reaccionar l'exèrcit?

En un primer moment, l'exèrcit sud-coreà es va desplegar al voltant del Parlament per fer complir l'ordre del president. Es van veure helicòpters aterrant al sostre de l'edifici i els soldats hi van entrar. Però els diputats de l'oposició també van desplaçar-se fins al Parlament i van resistir-se a l'aplicació de la llei marcial. Una multitud de ciutadans van anar també de seguida a la porta del Parlament per mostrar el seu rebuig a la llei marcial.

El líder de l'opositor Partit Democràtic, Lee Jae-myung, que va perdre contra Yoon per un marge molt estret en les eleccions del 2022, va fer una retransmissió en directe des de l'Assemblea Nacional per criticar el moviment "inconstitucional" del president. En un primer moment l'exèrcit va intentar detenir-lo al seu despatx. Però finalment no ho va fer. Durant hores va planar la incertesa sobre el paper que tindria la força militar, i es va témer que donés suport al moviment del president i es produís un auto cop d'estat de facto.

Què va fer el Parlament?

La llei marcial requereix l'aprovació del Parlament, i la majoria opositora va votar en contra de la decisió del president. Això forçava el president a retirar-la, però durant hores es va mantenir en silenci i un portaveu de l'exèrcit deia que la llei marcial seguiria vigent fins que el president no la retirés. Tot i això, una part de les forces militars desplegades ja s'havien retirat del Parlament, en un moviment que va deixar clar que Yoon no tenia el suport de l'estament militar, o almenys no de tot.

Qui és el president Yoon?

Yoon Suk-yeol és un polític conservador immers en un escàndol de corrupció des de fa mesos que afecta la seva dona, per haver acceptat un bolso Dior, un fet pel qual el president es va disculpar públicament el mes passat. La seva popularitat havia baixat a mínims històrics, amb només un 17% de suport, i en els últims dies ha baixat encara, més fins al 10%. El seu escàs suport popular va quedar clar a l'abril, quan va perdre les eleccions parlamentàries, que van donar la majoria a l'Assemblea al Partit Democràtic. Tot sembla indicar, doncs, que el seu intent d'imposar la llei marcial ha estat un moviment unilateral que responia al seu acorralament polític.

El president va arribar al poder en les eleccions presidencials del 2022. S'havia fet conegut com a fiscal general pel seu paper d'acusador en el cas contra l'expresidenta del país Park Geun-hye, acusada precisament de corrupció i que també va patir una moció de censura. Ara és ell el que s'enfronta a aquest procés, després que l'oposició en bloc hagi aprovat impulsar la mesura.

Quins precedents de llei marcial hi ha al país?

La llei marcial es va aplicar per última vegada a Corea del Sud l'any 1980, en plena dictadura, i en aquell moment va comportar una violenta repressió del règim del dictador Chun Doo-hwan. La llei marcial prohibeix "totes les activitats polítiques, incloses les de l'Assemblea Nacional, els ajuntaments, els partits polítics", i també les manifestacions.

En el seu meteòric pas de fiscal a president, Yoon va indignar gran part del país fent comentaris elogiosos sobre Chun, quan va dir que el dictador havia fet coses bones en política, explica The Guardian. Yoon, advocat i llavors polític neòfit, es va veure obligat a demanar disculpes i va visitar el memorial de Gwangju construït en record de la massacre més gran de l'era Chun, i l'escenari de la novel·la de la premi Nobel de literatura Han Kang Els adeus impossibles, la traducció de la qual arriba aviat a les llibreries. Yoon ha sorprès també al nomenar per a càrrecs del seu govern a persones del Moviment de la Nova Dreta del país, que combina un compromís amb l'economia de lliure mercat amb una visió revisionista de l'era colonial japonesa i els seus períodes anteriors de dictadura.

Què hi té a veure Corea del Nord?

La crisi política desfermada per Yoon respon totalment a dinàmiques internes del país i no té res a veure amb el seu conflicte amb Corea del Nord. Però els arguments del president per imposar la llei marcial acusaven l'oposició de ser "forces pro Corea del Nord". Es tracta d'una retòrica utilitzada de forma habitual al país, que en aquest cas pretenia justificar la imposició d'una llei marcial que encara es preveu a la Constitució del país precisament pel fet d'estar en guerra amb el Nord.

Yoon ha aplicat una política de confrontació amb Corea del Nord durant el seu mandat i ha desfet els passos per a l'apropament que va fer el seu predecessor, Moon Jae-in. Però en aquest episodi la referència al conflicte era només retòrica.