Un Nobel de la pau dirigirà el govern interí de Bangladesh
Un cop dissolt el Parlament, comencen les negociacions i els líders de la proposta reclamen que sigui Mohammad Yunus, guardonat pel seu programa de microcrèdits
BarcelonaEl premi Nobel de la pau, Muhammad Yunus, encapçalarà el govern interí de Bangladesh, després que la primera ministra, Sheikh Hasina, renunciés al càrrec i fugís del país per la pressió dels manifestants enmig d'un aixecament massiu que va deixar centenars de morts. La decisió, anunciada dimecres a primera hora per l'oficina de premsa del president del país, Mohammed Shahabuddin, es va prendre en una trobada entre caps militars, estudiants promotors de les protestes, destacats líders empresarials i membres de la societat civil. S'espera que Yunus, oponent polític des de fa molt temps de Hasina, torni de París, on assessora els organitzadors olímpics, dijous, el mateix dia que hauria de jurar el càrrec.
El president de Bangladesh, Mohammad Xahabuddin, havia anunciat dimarts la dissolució del Parlament i donat així via lliure a la formació d'un govern interí. Muhammad Yunus, guardonat amb el premi Nobel de la pau el 2006, entoma ara el repte d'omplir el buit de poder que ha deixat la primera ministra i de tornar a encaminar el futur del país amb unes noves eleccions. Conegut com "el banquer dels pobres", se li atribueix haver tret milions de persones de la pobresa amb el seu ús pioner dels microcrèdits. Aquest sistema permetia atorgar préstecs a persones amb pocs recursos que normalment són rebutjades pels bancs. Al gener, un tribunal de Bangladesh el va condemnar a sis mesos de presó per violar les lleis laborals. La decisió judicial va rebre les crítiques de l'ONU i de líders mundials com Barack Obama, ja que consideraven que l'exprimera ministra Hasina no havia fet res per impedir la condemna del que era el seu rival polític.
Adeu a la dama de ferro
Sheikh Hasina, que havia governat vint dels últims trenta anys, és ara a Nova Delhi. Un final trist per una dona que, de jove, havia encapçalat les protestes a favor de la democràcia a Bangladesh que van enderrocar el govern militar el 1990. Amb 76 anys, ha acabat abandonant el càrrec de primera ministra i fugint en helicòpter del país, empesa per les protestes que denunciaven, precisament, la seva deriva autoritària. Imatges de manifestants assaltant el palau presidencial o destruint estàtues del seu pare il·lustraven ahir la sensació d'eufòria que es vivia als carrers, després d'anys de ser governats amb mà de ferro. El poble que havia decidit coronar-la anys enrere, decidia ara destronar-la.
Hasina és filla de Sheikh Mujibur Rahman, considerat el "pare de la nació", per haver liderat la independència del Pakistan el 1971 i ser el primer president de Bangladesh. L'assassinat del seu pare el 1975 durant un cop d'estat, en què va morir bona part de la seva família i que la va obligar a exiliar-se amb 28 anys, va marcar la seva trajectòria política. Després d'uns anys d'exili a l'Índia, Hasina va tornar a Bangladesh el 1981 i, juntament amb la líder que després seria la seva rival política, Khaleda Zia, va encapçalar les protestes que acabarien destronant el dictador militar Mohamed Ershad.
Sota el paraigua del partit polític del seu pare, la Lliga Awami, Hasina s'havia convertit en un símbol de la democràcia. El seu primer mandat va ser una alenada d'aire fresc per a Bangladesh: va plantar cara a la militància islamista, va posar fre a un exèrcit propens al cop d'estat i va reformar l'economia del país per revertir l'elevat índex de pobresa. Però des que va tornar al poder el 2009, va anar consolidant la seva autoritat fins al punt de ser percebuda pels seus oponents com la continuïtat de les forces polítiques totalitàries anteriors. El prisma de la guerra d'independència va impregnar tots els barems ideològics: el seu pare era el símbol de la nació i qualsevol oponent, un traïdor a la pàtria. Una de les figures que va patir-ne els efectes va ser Begum Khaleda Zia, empresonada el 2018 acusada de corrupció.
També la seva gestió econòmica va fer aigües: mentre es feia evident la dependència excessiva de la indústria de la confecció, augmentaven les desigualtats i el creixement econòmic no es traduïa en més ocupació. La crisi financera que patia Bangladesh va obligar el país a recórrer al Fons Monetari Internacional per obtenir un préstec de 4.700 milions de dòlars.
En aquest context, la repressió que va aplicar contra els joves que protestaven pel restabliment de les quotes que dificultaven l'accés dels estudiants a l'administració pública va acabar sent l'arma de la seva pròpia destrucció.