De Merkel a l’AfD: la influència de la Xina en la política d’Alemanya

Quan va esclatar la crisi financera mundial, una jove economista alemanya estava preparant la seva tesi doctoral mentre vivia a la Xina. Va treballar al Banc de la Xina i havia après fluidament el mandarí. Pocs anys després, en tornar a Alemanya va ingressar a l’AfD. Ara Alice Weidel és la candidata del partit d’extrema dreta a les pròximes eleccions alemanyes.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai

Inscriu-t’hi

De la classe política germànica han sorgit noms claus per entendre la política europea cap a la Xina. La conservadora Angela Merkel va ser el símbol de l’acostament de Berlín i la UE cap a una Xina en ascens. La seva antiga ministra i actual presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha liderat la tendència oposada de més confrontació amb Pequín. Menys conegut és l’exeurodiputat dels Verds Reinhard Bütikofer, que es va situar com la veu més pública contra el Partit Comunista de la Xina al Parlament Europeu. Al contrari que en altres països de la UE, el debat polític alemany sobre la Xina està notablement polititzat.

El xoc de sensibilitats cap a la Xina també es va veure en el difunt govern de coalició d’Olaf Scholz. La seva ministra d’Exteriors –del mateix partit Verd antixinès i proamericà que Bütikofer–, Annalena Baerbock, va qualificar de “dictador” Xi Jinping en una entrevista a Fox News. El socialdemòcrata Scholz, per la seva banda, va ser dels primers representants europeus en visitar la Xina postpandèmia, amb l’objectiu de reobrir canals econòmics.

L’AfD de Weidel és un cas ambigu. Al Parlament Europeu, el seu partit ha votat en contra de resolucions que criticaven la Xina. A l'exlíder de l’AfD, Maximilian Krah, fins i tot l’ha esquitxat un cas de possible espionatge xinès. Malgrat això, la Xina no és com Rússia o Trump, i no ha mostrat simpaties per l’extrema dreta europea. Una Europa forta que depengui menys dels EUA és el model preferit de Pequín: l’auge de l’extrema dreta debilitaria el bloc europeu. En qualsevol cas, la Xina es relacionarà de manera pragmàtica amb qualsevol força que lideri l’Alemanya del futur.

Els noms més importants de la relació sinoalemana, però, són Volkswagen i BMW. La indústria de l’automòbil és el cor del motor econòmic alemany. Alguns polítics alemanys han insistit que aquestes companyies haurien de reduir fortament els llaços amb la Xina. Això és poc realista: cap empresa automobilística mundial pot ser rellevant internacionalment si no compta amb el mercat xinès. Alhora, Alemanya va quedant enrere davant dels cotxes elèctrics xinesos més assequibles i avançats. La indústria del motor alemanya ha perdut rellevància: és un símbol de l’estancament econòmic del país, que genera descontent i vots per a l’extrema dreta. Quan Weidel va anar a la Xina a la dècada dels 2000, Alemanya era un exemple industrial per a Pequín. Ara el món ha canviat i Berlín mira la Xina amb enveja, frustració, necessitat i desconcert.

Alemanya encara la recta final de campanya amb la por que l’extrema dreta sigui decisiva