Xi i Lula es reivindiquen a Pequín: mediar a Ucraïna i desafiar els EUA

La Xina i el Brasil, que exhibeixen una bona sintonia, reclamen un nou ordre global on tinguin més presència

El president xinès, Xi Jinping, amb el seu homòelg brasiler, Lula da Silva, aquest divendres a Pequín.

PequínLa Xina i el Brasil reivindiquen el seu paper al tauler internacional i es presenten com a mediadors per buscar una sortida a la guerra d’Ucraïna al marge d'Occident. Sintonia, més enllà de les bones relacions comercials, és el que el president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, ha escenificat durant la visita d'Estat a Pequín. Els dos mandataris han defensat el diàleg i les negociacions com a única manera viable de sortir de la crisi provocada per la invasió russa d'Ucraïna. També han coincidit a desafiar la política exterior i comercial dels Estats Units. Xi Jinping ha assegurat al seu homòleg brasiler que les relacions entre els dos països tindran un paper clau per a l'estabilitat i la pau mundial.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Però les solucions per frenar la guerra a Ucraïna continuen sent difuses. Lula defensa la creació d'un comitè de països mediadors per fer seure a negociar les dues parts. Per la seva banda, la Xina va presentar un pla de pau de 12 punts, que no ha estat ben acceptat a Occident, perquè no té en compte la sortida de les tropes russes del territori d'Ucraïna. Tots dos coincideixen en una cosa important: el rebuig a les sancions econòmiques imposades per Occident a Rússia.

Més enllà d'Ucraïna, la visita de Lula a Xi Jinping, que recuperen la bona relació dels dos països després dels anys del populista (i anticomunista) Jair Bolsonaro, és important per al gegant asiàtic perquè el Brasil és la primera potència econòmica de Llatinoamèrica, un continent que treballa per augmentar la seva influència en detriment de la dels Estats Units. La Xina és el principal soci comercial del país brasiler.

La sintonia entre Lula i Xi, doncs, també s'ha mostrat en temes econòmics. Els dos governs han acordat, per exemple, fer servir el iuan als intercanvis comercials. El president brasiler no ha dubtat a criticar l'omnipresència del dòlar nord-americà com a moneda de referència, recordant que els temps estan canviant i altres monedes, com la xinesa, han de tenir un paper important en l'economia mundial. Unes declaracions que complauen Pequín, que busca que la seva moneda competeixi amb el dòlar.

El president xinès, Xi Jinping, i el seu homòleg brasiler, Lula da Silva, a Pequín.

En aquest sentit, cal recalcar que el Brasil és un dels països que formen el grup dels BRICS, juntament amb Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica. Són el grup d'economies que a començaments de segle impulsaven el creixement mundial. Per a Pequín són una peça important per reivindicar un món multipolar no dependent dels interessos de Washington.

Ball diplomàtic i sospites

Les últimes setmanes, Pequín s'ha convertit en el centre de la diplomàcia. Coincidint amb la visita de Lula, arribava la ministra d'Afers Estrangers alemanya, Annalena Baerbock. La política europea ha mostrat un to molt més dur que l'exhibit pel president francès, Emmanuel Macron, la setmana passada. Ha qualificat d'“escenari de terror” la possibilitat d'un conflicte militar amb Taiwan i ha demanat al govern xinès que influeixi sobre Rússia per aturar, d'una vegada per totes, la guerra a Ucraïna.

La llista de moviments diplomàtics és més llarga. Dijous, els ministres d’Afers Estrangers rus i xinès mantenien una reunió a Samarcanda, en el marc d’una conferència sobre l’Afganistan. Qin Gang va dir al ministre rus, Sergei Lavrov, que totes les parts han de treballar per “crear les condicions per a les converses de pau”. Des de la part russa, Lavrov es va limitar a destacar que les relacions entre els dos països havien mostrat “una sòlida resistència”.

I una vegada més Pequín dona mostres de la seva ferma aliança amb Putin anunciant que el ministre de Defensa xinès, el general Li Shangfu, farà una visita de quatre dies, del 16 al 19 d'abril, a Rússia. L'agenda inclou reunions amb alts comandaments russos i visita a acadèmies militars. El viatge desfermarà, de ben segur, crítiques des dels països occidentals. Als Estats Units se segueix especulant sobre la possibilitat que la Xina estigui venent armes de manera encoberta a Putin. Unes acusacions que el ministre d'Afers Estrangers xinès va tornar a negar divendres. 

Rússia activa una inspecció sorpresa de la seva flota naval al Pacífic

Rússia farà llançaments de míssils i proves de torpedes, en una inspecció sorpresa de la seva flota naval del Pacífic. "L'objectiu és elevar la capacitat de les forces armades per repel·lir l'agressió d'un possible enemic des del mar", ha dit el ministre de Defensa, Serguei Xoigú, a la televisió.

Les forces navals de Rússia es posaran en alerta màxima durant els exercicis i es desplegaran en zones d'entrenament, on faran exercicis de combat. Els simulacres inclouran un assaig de l'aterratge d'un enemic a l'illa de Sakhalín de Rússia i a les illes Kurils del sud, algunes de les quals són reclamades pel Japó. "És una pràctica habitual, s'ha dut a terme constantment els últims anys, i continua", ha assegurat el portaveu del Kremlin.

stats