Lai Ching-te, considerat "un perill" per la Xina, guanya les eleccions de Taiwan
L'illa tria mantenir la seva independència 'de facto' malgrat la pressió de Xi Jinping
PequínLai Ching-te guanya les eleccions de Taiwan i manté al poder l'independentista Partit Demòcrata Progressista (PDP). Tot i les pressions de Pequín, els votants finalment han triat la continuïtat del PDP i la seva línia de defensa de la democràcia i l'autonomia de l’illa. La proposta del Kuomintang (KMT) d'escollir entre “guerra i pau” ha fracassat i el partit preferit per Xi Jinping segurament haurà d'afrontar una remodelació.
Lai Ching-te, que ha estat qualificat per Pequín com un “separatista perillós”, ha fet història aconseguint al voltant de cinc milions i mig de vots, més d'un 40% del total. Per primera vegada a Taiwan un partit aconsegueix un tercer mandat consecutiu, però tot i això no ha aconseguit mantenir la majoria al Yuan Legislatiu, el Parlament taiwanès.
En la primera compareixença davant d'una multitud, que celebrava impulsivament la victòria, Lai es va comprometre a “salvaguardar Taiwan de l'amenaça de la Xina” i mantenir l'statu quo de l'illa. També va assegurar que utilitzarà el diàleg per rebaixar la confrontació.
La victòria de Lai significa continuïtat, ja que des del 2020 ha exercit de vicepresident amb Tsai Ing-wen, la presidenta sortint. D'ella ha adoptat el to moderat de no enfrontar-se obertament amb la Xina exigint la independència però defensar la sobirania i la identitat pròpia de Taiwan. Lai Ching-te era molt més radical en els seus primers anys com a polític.
Toc d'atenció al Parlament
El futur president va reconèixer que la pèrdua de la majoria al Parlament és un toc d'atenció al partit i significa que la població vol un govern més eficaç i amb més controls. Fins ara el PDP controlava la càmera amb 62 escons dels 113 que la componen, i ara es quedarà amb 51: l'oposició tindrà majoria. Lai ha promès incorporar al nou govern figures independents de reconegut talent i buscar equilibris amb les altres formacions polítiques.
El candidat del KMT, Hou Yu-ih, ha reconegut la derrota i ha felicitat el guanyador poc abans de les vuit del vespre de dissabte i abans que finalitzés completament el recompte. Hou ha declarat que respectava "la decisió del poble taiwanès” i ha demanat a Lai i a qui serà la seva vicepresidenta, Hsiao Bi-khim, no decebre els taiwanesos. A la compareixença davant dels seus seguidors ha demanat perdó per no aconseguir recuperar el poder per al KMT.
El Partit Popular de Taiwan, amb Ko Wen-je, s'ha quedat com a tercera força amb un 26% dels vots. El candidat va reconèixer la derrota, però va defensar que la seva campanya ha estat un “moviment ciutadà” i consolida el PPT com una opció d'oposició.
El fraccionament de l'oposició ha facilitat la victòria de Lai Ching-te. Si el KMT i el PPT s'haguessin presentat junts, haurien guanyat les eleccions amb el 60% dels vots. Els resultats són especialment durs per al KMT, que ha obtingut poc més del 33% dels vots. Fa temps que el KMT no troba un missatge propi, més enllà de l'acostament amb la Xina, que aconsegueixi connectar amb els taiwanesos.
La victòria del PDP implica que les relacions amb la Xina es poden tensar més en aquests pròxims quatre anys de mandat.
L'ombra de Pequín
Pequín ha intentat interferir a les eleccions augmentant la pressió militar i la intimidació. Per exemple, dijous passat cinc globus xinesos van travessar la línia aèria que separa el continent de l'illa. També ha jugat a asfixiar l'economia reduint les exportacions. La Xina és el principal soci comercial de Taiwan, que econòmicament depèn del continent. Pequín també ha llançat una campanya de notícies falses.
S'espera que, davant la victòria del PDP, Pequín faci algun gest augmentant les incursions d'avions de combat i vaixells a l'estret, especialment en el període previ a la investidura de Lai, que està prevista per al 20 de maig. Tot i això, Pequín també ha de qüestionar la seva estratègia diplomàtica amb l'illa, perquè vuit anys d'amenaces no han servit perquè la població taiwanesa aposti per un acostament a la Xina.
Al contrari que el 2020, les eleccions taiwaneses no han estat protagonistes de la premsa xinesa i fins i tot a les xarxes socials s'ha censurat l'etiqueta "eleccions a Taiwan". La Xina viu també un altre moment, i la població està més preocupada pel rumb de l'economia que pel nacionalisme.