L’ONU envia 40 milions de dòlars en efectiu cada mes a l’Afganistan dins d’un avió

KabulAquest article forma part de la sèrie 'Viatge a l'Afganistan que els talibans no volen que vegis' que publica l'ARA aquest abril i que signa la nostra enviada especial Mònica Bernabé.

Un talibà vigila l’entrada del centre comercial Gulbahar amb la cara coberta amb un passamuntanyes i un fusell d’assalt a les mans. És paradoxal. Els talibans van atacar aquest centre comercial de Kabul en el passat. Ara, en canvi, són ells qui el custodien. El Gulbahar és potser el centre comercial més popular de la capital afganesa. Allà els joves i les famílies anaven a comprar, a menjar o simplement a passar l'estona. Ara hi ha poc moviment de gent. Els restaurants estan tancats perquè és el Ramadà i els aparadors de les botigues fa por veure'ls.

Khesh Raw ha posat una bossa de plàstic al cap dels maniquins de la seva botiga. “Els talibans em van dir que els maniquins eren antiislàmics i que els havia de tallar el cap. Com a solució, vaig posar les bosses de plàstic”, explica el jove, que ven vestits de jaqueta per a home. Des que els talibans són al poder, s'ha quedat sense clientela. Ara ningú no porta vestit de jaqueta. Tots els homes vesteixen la tradicional brusa ampla i els pantalons bombatxos musulmans. “Si en venc algun, és per a un casament o per a algú que viatja a l'estranger”, afirma el comerciant, que no sap què farà amb tant d’estoc. No és l’únic.

Sabaun Rahmani ha tapat la cara dels maniquins de la seva botiga amb quartilles. "És que semblava que els hagués segrestat l'Estat Islàmic si els posava una bossa al cap", justifica l'home. Ell ven roba de nen i de nena, que continua sent la mateixa de sempre. Els petits no han canviat la manera de vestir amb els talibans. Malgrat això, tots els articles estan rebaixats entre un 50 i un 70%. “És que la gent no compra. No té diners”, argumenta el comerciant. El que passa al Gulbahar és simptomàtic del que està passant al conjunt de l’Afganistan.

"700.000 llocs de feina s'han perdut al país", detalla el portaveu del Programa Mundial d'Aliments (PMA) de les Nacions Unides, Philippe Kropf. Per exemple, tots els soldats de l'exèrcit afganès i tots els policies es van quedar sense feina amb l'arribada dels talibans, i també hi ha els treballadors dels molts mitjans de comunicació que han tancat, el personal de les ambaixades que van ser evacuades de manera precipitada, les professores que ja no tenen alumnes a qui ensenyar perquè les noies ja no poden estudiar ni a l'institut ni a la universitat… És una bola de neu.

Sancions internacionals

Les sancions internacionals contra els talibans encara dificulten més el panorama econòmic. Fer transferències bancàries des de o cap a l'Afganistan és gairebé impossible. També hi ha una mena de corralito a les entitats financeres: només es poden treure 200 dòlars a la setmana. Fins i tot les Nacions Unides tenen problemes per rebre diners. L'ONU envia uns 40 milions de dòlars en efectiu cada mes a l'Afganistan dins d'un avió. Els diners són per pagar els molts projectes que duen a terme al país.

De fet, el Programa Mundial d'Aliments va assistir l'any passat a més de la meitat de la població afganesa: 23 milions d'habitants. Actualment, les necessitats són iguals o més grans. La sequera que afecta el país està fent estralls. "Gairebé vint milions de persones estan en una situació d'inseguretat alimentària. Això significa que no saben què menjaran en el proper àpat. I sis milions més estan a un pas de la fam”, alerta el portaveu del PMA.

El pitjor és que aquesta agència no té prou fons per a l'Afganistan. Altres crisis, com Ucraïna o el terratrèmol a Turquia, són més atractives per als donants. “Necessitem urgentment 800 milions de dòlars els pròxims sis mesos”, destaca Kropf. “El Programa Mundial d'Aliments no canalitza els fons a través dels talibans. En els casos en què s'ha detectat alguna interferència, s'ha suspès la distribució [de l'ajuda] fins que ens assegurem que els beneficiaris la poden rebre de manera directa”, insisteix.

Buscant feina

Cada dia a les sis del matí centenars d'homes es planten al mig del carrer a Kabul per esperar que algú els ofereixi feina encara que sigui per una sola jornada. Són paletes, pintors, fusters… Abans es concentraven en una plaça al nord de la ciutat. Ara te'ls pots trobar a qualsevol cantonada. També ara és possible veure dones venent roba o verdura al carrer empenyent un carro de fusta. Són poques, però criden l'atenció perquè abans aquesta feina només la feien els homes.

El marit de la Jina treballava abans de paleta. Ara, però, el sector de la construcció ha quedat paralitzat, lamenta la dona. “Ven verdura al carrer, però amb això no arribem”, assegura. Tenen vuit fills d'entre 17 i 3 anys. “Mengem patates o arròs”, diu una de les filles, de 16 anys. No recorda quan va ser la darrera vegada que van tenir carn o llet a taula.

El subdirector de la Cambra de Comerç de l'Afganistan, el prestigiós empresari afganès Jan Khan Alkozai, assegura que les exportacions han augmentat des que els talibans són al poder. “Sobretot al sector de la mineria. Exportem carbó i pedra de talc. Abans no sortia a compte perquè calia pagar una comissió als talibans, una altra als líders locals i una altra al govern. Ara només paguem als talibans”, declara. El que ha disminuït dràsticament és l’ajuda estrangera, lamenta. "La solució és que la comunitat internacional reconegui el govern dels talibans", proposa. Però, qui està disposat a legitimar un govern de fanàtics?