L’Índia s’allunya de Gandhi per assemblar-se a la Xina

BarcelonaLa nit del 30 de gener del 1948, Nathuram Vinayak Godse va matar a trets Mahatma Gandhi, quan sortia d'una reunió d'oració a Delhi. Aquest home, que un any més tard seria condemnat a mort i executat, era un brahman (la casta més alta de l'Índia) vinculat a l'organització ultranacionalista RSS (Rastriya Swayamsevak Sangh, o Organització Nacional de Voluntaris), que és la font ideològica del partit que avui governa l'Índia, el BJP (Bharatiya Janata) del primer ministre Narendra Modi. L'RSS va ser prohibida durant un temps arran del que va passar, igual que altres organitzacions nacionalistes que difonien l'odi als musulmans i acusaven Gandhi de ser "complaent" amb aquella comunitat religiosa.

Aquests detalls d'un dels capítols més importants de la història de l'Índia han desaparegut dels llibres de text oficials a les escoles del país. Igual que s'hi han eliminat més de dos segles d'història, en què l'Índia va estar governada per l'islàmic Imperi Mogol. Els infants que neixen avui a l'Índia, uns nadons que han obrat el prodigi de convertir el seu país en el més poblat del món, estan abocats a créixer en un país molt diferent al dels seus pares. Un país que vol oblidar el llegat de la cultura musulmana –com el Taj Majal, construït en l'època mongol– i comença a desfer el llegat de reconciliació i secularisme del seu pare fundador.

La nació creada per Gandhi –quan tenia 350 milions d'habitants– s'ha convertit aquest mes d'abril en la primera potència demogràfica del món, superant la Xina, amb 1.428 milions d'habitants. El seu model polític i social és molt diferent del xinès, però alguns dels canvis que ha obrat el populista Modi la fan cada cop més semblant a la Xina, almenys des del punt de vista polític. L'Institut V-Dem amb seu a Suècia, que avalua la qualitat democràtica de tots els països del món, ja defineix l'Índia com una "autocràcia electoral". És la cinquena potència econòmica mundial i segueix en creixement, però economistes reconeguts com l'indi Ashoka Mody asseguren que "el boom econòmic de l'Índia és un mite".

El país més poblat del món té llums i ombres, però algunes de les seves dades demogràfiques ens donen claus per desxifrar-lo. L'infant indi que ha aconseguit el sorpasso neix en una índia nacionalista, masculinitzada, rural, amb una classe mitjana creixent, però amb un futur amenaçat per la crisi climàtica. Un retrat d'aquest nadó ens explica l'Índia d'avui.

Hindú

Una societat cada cop més discriminatòria i polaritzada

Dels 1.428 milions d'indis, al voltant del miler de milions són hindús, la comunitat majoritària del país des de la seva fundació. 200 milions més d'indis són musulmans. Però els últims anys, algunes lleis aprovades per Modi els han convertit en ciutadans de segona. Els esclats de violència religiosa han crescut a mesura que ho feia el nacionalisme hindú propugnat pel partit del primer ministre. "És una ideologia que propugna que l'Índia ha de ser un país exclusivament hindú i que té molt de suport entre la població especialment dels estats més poblats del nord", explica Ana Ballesteros, especialista en Àsia del Cidob.

"La violència antimusulmana ha asollit una nova dimensió, gent ordinària participa en linxaments de musulmans al carrer", explica per telèfon a l'ARA l'activista, acadèmica i escriptora índia, Navsharan Sigh. "És esfereïdor veure com en els últims vuit anys l'Índia ha caigut en tots els índexs globals, des dels de democràcia fins als de desigualtat social o els d'igualtat de gènere", diu Vansharan Sigh. L'Índia ha caigut en els últims anys fins al lloc número 46 de l'índex global de democràcies que fan l'Unesco i The Economist, que no va tan lluny com el de l'Institut V-Dem i la qualifica com a "democràcia defectuosa". La croada del govern de Modi contra les veus dissonants està reduint la llibertat de premsa, però ha arribat fins i tot als acadèmics i les ONG, que veuen com se'ls deneguen els permisos per treballar o fins i tot, en alguns casos, se'n detenen els membres sota càrrecs d'espionatge o de sedició.

Home

Els avortaments selectius han generat un desequilibri poblacional a favor dels homes

Cartells publicitaris penjats en algunes ciutats índies oferien un pack molt econòmic: ecografia i avortament en cas de ser nena, tot per 500 rúpies. Ho explica Ballesteros, que va viure en aquest país durant un temps. Segons una anàlisi de Pew Research, els avortaments selectius que es van començar a fer els anys 80, quan els ecògrafs es van començar a utilitzar al país, han generat un desequilibri de gènere que va arribar al seu pic cap al 2011. Les últimes dades, del 2019, diuen que aquell any encara van néixer 410.000 nenes menys del que ho haurien fet de manera natural.

I la desigualtat no és només numèrica. La participació de la dona índia en el mercat laboral és només del 23%, segons dades del Banc Mundial. "L'Índia és encara una societat patriarcal i masclista, però també hi ha un moviment molt fort de les dones que ha estat clau per aconseguir -fa uns deu anys- noves lleis contra la violència contra les dones", explica Navsharan Singh. Però adverteix que també en aquest camp hi ha una involució i "aquells guanys ara s'estan revertint". Explica com a exemple el cas dels 11 violadors i assassins d'una jove embarassada que, l'any 2002 van ser condemnats a cadena perpètua per aquest crim i que l'any passat van ser alliberats per bona conducta i fins i tot rebuts amb aplaudiments a la sortida de la presó.

Rural

Una societat encara molt agrícola i molt jove

Malgrat els intents de convertir l'Índia en una potència tecnològica, la societat índia és encara eminentment rural. El 43% dels treballadors indis són agricultors, i la població índia que depèn de l’agricultura per viure puja al 60%. Així doncs, malgrat que l'Índia té algunes de les ciutats més poblades del món, el nen indi del sorpasso té encara més possibilitats de néixer en un entorn rural. Tanmateix, el pes de l'agricultura en l'economia índia és cada cop menor. La classe mitjana índia ha crescut fins al 30% de la població, segons un centre de recerca indi (PRICE), que preveu que pugi fins al 63% el 2047, engreixant les files dels consumidors mundials. Però la pandèmia també ha incrementat les desigualtats econòmiques al país.

Però el gran repte econòmic de l'Índia és precisament la seva demografia. El 40% de la població índia té menys de 25 anys i només un 7% té més de 65 anys. Al contrari que la resta de potències econòmiques del món, que lluiten per fer front al problema de l'envelliment, l'Índia s'enfronta al repte contrari. "El gran repte de l'economia índia és crear llocs de feina per als 9 o 10 milions de joves que cada any s'incorporen al mercat laboral", diu l'analista del Cidob. Però el miracle econòmic de l'Índia no arriba, potser perquè s'ha imposat "un capitalisme dels amics, on uns quants personatges propers al primer ministre Modi aconsegueixen la majoria de contractes", afegeix.

En risc

L'impacte de la crisi climàtica arriba a un dels països més contaminats del món

Fa pocs dies en un míting polític a prop de Mumbai, 11 persones van morir per un cop de calor després d'esperar hores sota el sol. "La crisi climàtica afectarà especialment la salut de la població índia en el futur i el desenvolupament econòmic del país", diu Ballesteros. Amb les mortíferes onades de calor, serà cada cop més difícil treballar a l'aire lliure, sobretot per als milions d'indis que es dediquen a l'agricultura. Però també minvaran els cultius, que ja pateixen avui la falta d'aigua que ha generat en molts estats del nord de l'Índia una agricultura basada en els monocultius i els pesticides.

S'hi afegeix, a més, la greu contaminació dels rius: l'Índia és el sisè país més contaminat del món, segons l'OMS (altres rànquings la situen en tercer lloc). "El capitalisme de ràpid creixement que promou Modi permet a les empreses que contaminin i la major part de rius estan ja mig morts", explica l'analista del Cidob. Una situació que suma dificultat al repte d'una població creixent.