El Japó anuncia un gir històric en Defensa i es rearma per fer front a la Xina
Tòquio, que doblarà el pressupost militar, remodelarà el comandament per coordinar-se millor amb els EUA
PequínEl govern japonès ha anunciat que doblarà el pressupost militar, comprarà míssils per augmentar la seva capacitat de contraatac i remodelarà el comandament militar per coordinar-se millor amb els Estats Units. Les mesures, aprovades aquest divendres per l'executiu de Fumio Kishida, representen una profunda reformulació de la política de defensa i deixen enrere les restriccions de la postguerra aplicades al seu exèrcit.
El ministeri de Defensa ha assegurat que el canvi és necessari per fer front a l'augment de la tensió regional causada per l'auge militar de la Xina i les proves contínues de míssils de Corea del Nord, que poden impactar a l'arxipèlag. A això s'hi afegeix la desestabilització arran de la invasió russa d'Ucraïna i la seva aliança amb Pequín. El Japó manté una disputa territorial amb Moscou.
La nova estratègia de seguretat nacional s’ha presentat en tres documents que dissenyen el full de ruta dels deu anys vinents. S’hi concreta l'objectiu d'augmentar la despesa del pressupost de Defensa fins a assolir el 2% del PIB el 2027. Amb aquesta xifra, el Japó s'alinea amb els països de l'OTAN. La decisió representa un augment de la despesa en Defensa del 50% respecte al lustre anterior i pot convertir el Japó en el tercer país del món amb més despesa militar, per darrere dels Estats Units i la Xina.
El punt més rupturista és el que preveu noves “capacitats de contraatac” que permetran atacar instal·lacions militars enemigues, sobre el paper per prevenir possibles ofensives contra el Japó o els seus aliats.
Constitució pacifista
La mesura genera controvèrsia i friccions amb la Constitució pacifista que regeix el país des del 1947. Per evitar la temptació militarista que va portar el país a envair gran part del Sud-est Asiàtic, la Constitució imposada pels Estats Units i els aliats guanyadors de la Segona Guerra Mundial no permet al Japó tenir exèrcit, només forces d'autodefensa. Per defugir aquesta limitació, els documents insisteixen en el compromís del Japó amb "una política exclusivament orientada a la defensa" i descarten atacs preventius.
Però la realitat és que Tòquio preveu substituir els seus míssils de curt abast amb la compra als Estats Units de fins a 500 Tomahawks, capaços d'assolir més de 1.000 quilòmetres i, per tant, d’impactar a la Xina. També pretén desenvolupar míssils supersònics i instal·lar escuts antimíssils en punts estratègics de l'arxipèlag. Kishida ha justificat la decisió de dotar el Japó de “capacitat de contraatac” per garantir la supervivència del país davant els avenços en el desenvolupament tecnològic de míssils dels seus veïns. La nova estratègia de seguretat, de fet, utilitza un llenguatge dur que qualifica Pequín de "desafiament estratègic sense precedents per a la pau i l'estabilitat del Japó".
Resposta de Pequín
La Xina ja ha protestat i ha demanat al Japó “reflexionar sobre les seves polítiques”. El portaveu del ministeri d'Afers Estrangers, Wang Wenbin, ha declarat en conferència de premsa que "el Japó ignora els fets, es desvia de l'entesa amb la Xina i el seu compromís amb les relacions bilaterals, i desacredita la Xina". En canvi, l'assessor de Seguretat Nacional dels Estats Units, Jake Sullivan, ha qualificat la reforma d'un “pas audaç i històric” per defensar un “Indo-Pacífic lliure i obert”.
El primer ministre japonès tem que la invasió russa d'Ucraïna serveixi com a pas previ d'una possible invasió xinesa de Taiwan que desestabilitzaria la regió de l'Àsia i el Pacífic. Aquesta possibilitat tindria repercussions militars, perquè la Xina i el Japó es disputen algunes illes, però també afectaria el comerç. Pequín podria interrompre el subministrament de semiconductors avançats, perquè Taiwan n’és el principal productor, i a més dominaria les rutes de comerç marítim per on passa el petroli que s'exporta de l'Orient Mitjà.
Les enquestes suggereixen que una majoria de la població, que arriba fins al 70%, aprova el gir armamentista. Tot i això, l'aprovació de la nova política de defensa ha concentrat centenars de manifestants contraris a la reforma davant l'oficina del primer ministre.