Per què "desacoblar-se" de la Xina s'ha convertit en "eliminar riscos"
El nou terme popularitzat pel G-7 per definir les seves relacions amb Pequín té una història molesta en política financera
Nova YorkSi els diplomàtics estiguessin a TikTok, la reducció del risc seria tendència. La paraula s'ha popularitzat sobtadament entre els governs que intenten reduir el control de la Xina sobre les cadenes de subministrament mundials, però sense tallar els llaços del tot. El comunicat conjunt de la cimera del G-7 d'aquest cap de setmana deixa clar que les economies democràtiques més grans del món se centraran ara en "eliminar els riscos, no desacoblar-se" de la Xina [de-risking, not decoupling].
L'expressió vol sonar moderada, gairebé quirúrgica. Reflecteix una evolució en la discussió sobre com fer front a una Xina en ascens i assertiva. Però la paraula també té una història molesta dins de la política financera, i com que el debat sobre l'eliminació de riscos continuarà, caldria posar-nos al dia.
Com es va fer viral l'eliminació del risc
Les relacions d'"eliminació de riscos" amb la Xina van quallar després d'un discurs de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, del 30 de març, quan va explicar per què viatjaria a Pequín amb el president Emmanuel Macron de França i per què Europa no havia de seguir les crides de desacoblament que havien començat sota el president Trump. "Crec que no és viable, ni de l'interès d'Europa, desacoblar-se de la Xina", va dir. "Les nostres relacions no són blanques ni negres, i la nostra resposta tampoc. És per això que ens hem de centrar en l'eliminació del risc, no en el desacoblament". Els diplomàtics alemanys i francesos van pressionar després en favor del terme en entorns internacionals.
Els països de l'Àsia també han estat dient als funcionaris nord-americans que el desacoblament seria anar massa lluny després de dècades d'una integració econòmica exitosa. En una entrevista, David Koh, comissari de ciberseguretat de Singapur, va explicar que l'objectiu hauria de ser la seguretat, amb separació en alguns terrenys i cooperació en d'altres. "Crec que obtenim una gran quantitat de valor econòmic, social i de seguretat quan els sistemes són interoperables", va dir. "Vull que el meu avió surti de Singapur i aterri amb seguretat a Pequín". El que preocupa les economies globalitzades, va afegir, és la "bifurcació", amb els mercats i la fabricació xinesos, per una banda, i les cadenes de subministrament aprovades pels Estats Units, per l'altra.
Sembla que aquests arguments han funcionat en favor de l'eliminació de riscos: el 27 d'abril, el conseller de seguretat nacional dels Estats Units, Jake Sullivan, va utilitzar el terme en un discurs polític important. "Estem per reduir els riscos, no per desacoblar-nos", va dir. "Eliminar el risc significa fonamentalment tenir cadenes de subministrament resilients i efectives i garantir que no podem estar sotmesos a la coacció de cap altre país", va afegir.
El 17 de maig, S. Jaishankar, el ministre d'Afers Exteriors de l'Índia, hi va afegir la seva veu, dient que era "important eliminar el risc de l'economia global i, tanmateix, garantir que hi hagi un creixement molt responsable".
Què en pensa la Xina
Per al govern xinès -no és cap sorpresa- el terme reducció del risc no suposa una gran millora. "Hi ha la sensació que l'eliminació de riscos podria ser desacoblament disfressat", va escriure el diari estatal Global Times en un editorial recent. Argumentava que el nou enfocament de Washington no s'allunyava en realitat de "la seva obsessió poc saludable per mantenir la seva posició dominant al món".
Alguns comentaristes de la regió també són escèptics sobre el terme. "¿Un canvi substancial en la política?", es preguntava Alex Lo, columnista a The South China Morning Post. "Ho dubto. Simplement sona menys bel·ligerant; l'hostilitat subjacent continua".
La sòrdida història del 'de-risking'
Abans d'entrar en el diplollenguatge, l'eliminació de riscos va tenir una llarga vida en la resposta a les sancions del govern nord-americà contra el terrorisme i el blanqueig de diners, on s'associa amb una certa extralimitació. Segons el departament del Tresor, "l'eliminació de riscos es refereix a les institucions financeres que finalitzen o restringeixen les seves relacions comercials de manera indiscriminada amb àmplies categories de clients, en lloc d'analitzar i gestionar els riscos específics associats amb aquests clients". En altres paraules, l'eliminació de riscos (en el seu ús comú, abans de l'abril passat) comporta connotacions negatives d'exclusió innecessària.
Els grups de drets humans, per exemple, han condemnat com els bancs redueixen el risc negant el servei a les agències d'ajuda que treballen en llocs com Síria, per por de multes si una organització s'allunya a una zona grisa que podria representar ajudar nacions sota sanció. Un informe del 2015 del Consell d'Europa va oferir una crítica addicional: "L'eliminació de riscos pot introduir més risc i opacitat al sistema financer global, ja que la finalització de les relacions té el potencial d'obligar entitats i persones a canals menys regulats o no regulats".
La història del terme de-risking posa de manifest el repte al qual s'enfronten les democràcies del món: com desconnectar de la Xina prou per reduir l'amenaça de la coacció, sense fomentar la paranoia o el comportament aïllacionista que causa danys innecessaris. L'eliminació de riscos requereix decisions i solucions dures i analítiques. Quins semiconductors s'han de mantenir fora de les mans de la Xina? ¿Tots els dispositius mèdics s'han de produir en un lloc diferent de la Xina? Què podria fer TikTok per tallar els riscos de ser propietat d'una empresa xinesa?
La reducció de riscos pot semblar més diplomàtica que el desacoblament. "A qui no li agrada reduir el risc?", diu Bates Gill, director del Centre d'Anàlisi de la Xina de la Societat Àsia. "De forma només retòrica, és una manera molt més intel·ligent de pensar què s'ha de fer". Perquè funcioni, els Estats Units i els seus aliats hauran de pensar i redactar més regulacions per a algunes empreses, alhora que permeten que d'altres es quedin a la Xina, que per la seva pròpia empenta va camí de ser autosuficient. En el món de les sancions, separar el risc d'un tracte just i un benefici econòmic és un repte imperfecte i canviant, igual que ho serà amb la Xina.