La invasió russa d'Ucraïna impulsa l'Índia a ser una superpotència

Nova DelhiAssegut a l'edifici governamental de pedra vermella inaugurat pel RajBritànic menys de dues dècades abans que l'Índia deixés enrere el domini imperial, S. Jaishankar, el ministre d'Afers Exteriors indi, no necessita cap recordatori de com les marees de la història escombren sistemes antiquats per introduir-ne de nous. Ara, creu, és un moment de transformació. Un "ordre mundial que encara és profundament occidental", com diu en una entrevista, està desapareixent ràpidament a causa de l'impacte de la guerra a Ucraïna, per ser substituït per un món de "multialineació" on els països triaran "les seves pròpies polítiques, preferències i interessos particulars".

Això és el que ha fet l'Índia des que va començar la guerra a Ucraïna el 24 de febrer. Ha rebutjat la pressió nord-americana i europea a les Nacions Unides per condemnar la invasió russa, ha convertit Moscou en el seu principal proveïdor de petroli i ha rebutjat la percebuda hipocresia d'Occident. Amb els seus gairebé 1.400 milions d'habitants, a punt de superar la Xina com el país més poblat del món, l'Índia necessita petroli rus barat per mantenir el seu creixement anual del 7% i treure milions de persones de la pobresa. Aquesta necessitat no és negociable. L'Índia consumeix tot el petroli rus que li cal, i fins i tot en dedica una mica a l'exportació. Per a Jaishankar, s'ha acabat pensar que "els problemes d'Europa són els problemes del món però que els problemes del món no són els d'Europa".

La guerra a Ucraïna, que ha provocat indignació moral a Occident per les atrocitats russes, ha generat una ira diferent en altres llocs, centrada en una distribució global del poder esbiaixada i obsoleta. A mesura que les sancions occidentals contra Rússia han fet augmentar els costos de l'energia, els aliments i els fertilitzants, i han causat així dificultats econòmiques greus als països més pobres, el ressentiment cap als Estats Units i Europa s'ha despertat a Àsia i a l'Àfrica. L'esgotadora guerra de trinxeres en sòl europeu sembla un afer llunyà i aliè, però el seu cost econòmic és immediat i palpable.

I el primer ministre indi, Narendra Modi, persegueix els seus propis interessos amb una nova fermesa, descartant qualsevol sentiment d'inferioritat i rebutjant una alineació acrítica amb Occident. Però quina Índia apareixerà a l'escenari mundial del segle XXI i com es notarà la seva influència?

El país es troba en una cruïlla, entre la vibrant pluralitat de la seva democràcia des de la independència el 1947 i un gir cap a l'il·liberalisme de Modi. El seu "renaixement hindú" ha amenaçat alguns dels pilars fonamentals de la democràcia de l'Índia: la igualtat de tracte de tots els ciutadans, el dret a la dissidència, la independència dels tribunals i dels mitjans de comunicació. Però, per a molts, l'Índia és massa extensa i variada per sucumbir a algun dictat nacionalista unitari.

A l'ordre mundial creat després de la Segona Guerra Mundial no hi havia lloc per a l'Índia. Però ara, en un moment en què l'agressió militar de Rússia sota les ordres de Vladímir Putin ha ofert un clar exemple de com seria un món d'homes forts i rivalitat imperial, l'Índia pot tenir el poder d'inclinar la balança cap a un ordre dominat pel pluralisme democràtic o per líders repressius. Queda per veure cap a on s'inclinarà la forma de nacionalisme de Modi. Ha generat un nou orgull entre molts indis, i ha reforçat la importància internacional del país, tot i que n'ha debilitat el model pluralista i laïcista.

La guerra a Ucraïna, que agreuja els efectes de la pandèmia de covid-19, ha impulsat l'ascens del país. Tots dos fenòmens han empès les empreses a fer que les cadenes de subministrament globals s'arrisquin menys, diversificant-se cap a una Índia oberta i allunyant-se del règim controlador de la Xina. Han accentuat la turbulència econòmica mundial de la qual l'Índia està relativament aïllada pel seu enorme mercat interior. Aquests factors han contribuït a les optimistes projeccions que auguren que l'Índia, ara al cinquè lloc del rànquing, serà la tercera economia més gran del món el 2030, per darrere dels Estats Units i la Xina.

Llaços amb Putin

Amb tot, l'Índia no té intenció de tallar els llaços amb la Rússia de Putin, que va donar suport al país amb armes durant dècades de no alineació, mentre que els Estats Units van fer front a l'arxienemic de l'Índia, el Pakistan. "Durant molts anys, els Estats Units no han estat al nostre costat, però Moscou sí", diu Amitabh Kant, responsable de la presidència índia del G-20, que ha assumit aquest mes. Nova Delhi ja té prou rivals, argumenta: "A més de la Xina i el Pakistan, ara intenta posar Rússia en contra teva!"

A la cimera del G-20 a Bali (Indonèsia) del novembre passat, la diplomàcia índia va jugar un rol important a l'hora de trobar un vocabulari de consens després que diversos països occidentals fessin pressió per fer una dura crítica contra Rússia o fins i tot per expulsar Moscou del fòrum. La frase a la declaració dels líders que defensava que "l'era actual no ha de ser una era de guerra" i la referència a la "diplomàcia" i al "diàleg" van ser una repetició de les paraules de Modi a Putin al setembre.

¿Podria l'Índia, amb els seus vincles amb Rússia, fer de mediadora per a un alto el foc a Ucraïna, o fins i tot un acord de pau? El ministre d'Afers Exteriors es mostra escèptic. "Les parts implicades han d'arribar a una determinada situació i una determinada actitud", diu Jaishankar. I quan acabarà la guerra? "Ni tan sols m'arriscaria a opinar", afirma.

Dependència també amb Occident

Però també és rellevant destacar que està situada entre dues potències hostils, el Pakistan i la Xina. "La relació és molt tibant", diu Jaishankar. Una escalada a la frontera és possible en qualsevol moment, però sembla poc probable que l'Índia pugui comptar amb Rússia, considerant la creixent dependència de Moscou amb la Xina, tant econòmica com militar. Això fa que la relació estratègica de l'Índia amb Occident sigui fonamental. Forma part, de fet, d'una coalició de quatre nacions –coneguda amb el nom de Quad– que inclou els Estats Units, el Japó i Austràlia i treballa per un "Indo-Pacífic lliure i obert". És la mostra de la multialineació de l'Índia.

La guerra d'Ucraïna només ha reforçat el compromís de Nova Delhi amb aquest rumb. Washington ha treballat fort durant molts anys per fer de l'Índia el contrapès democràtic asiàtic a la Xina autoritària de Xi Jinping. Però el món, tal com es veu des de l'Índia, és massa complex per a aquestes opcions binàries. Malgrat que a l'administració de Biden no li ha agradat que l'Índia hagi mantingut les relacions habituals amb Putin des de la invasió d'Ucraïna, ho ha acceptat: la realpolitik nord-americana, mentre la Xina creix, exigeix que Modi no estigui alineat.