La inestabilitat a Seül preocupa a Washington, que espera l'arribada de Trump

PequínEls Estats Units, la Unió Europea i altres països asiàtics com el Japó o fins i tot Austràlia van viure amb alleujament quan el 3 de desembre, al cap de poques hores d'entrar en una crisi política de conseqüències imprevisibles, els mateixos coreans van solucionar-la. Perquè en aquests moments, tant a Occident com especialment a Washington, l'última cosa que voldrien és que un dels seus socis més fiables a la regió Àsia-Pacífic entrés en un període de desestabilització.

El ràpid aixecament de la llei marcial proclamada inicialment pel president Yoon Suk-yeol va ser prou celebrada a les cancelleries occidentals –a més dels carrers del país–, però l'episodi pot generar dubtes sobre la solidesa de Seül. I la manca de confiança també podria acabar torpedinant la nova etapa d'acostament entre el Japó i Corea del Sud. A més, la crisi va esclatar en un període de transició política a Washington, que resta a l'espera de l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca el 20 de gener.

Els Estats Units són el principal soci internacional de Corea del Sud i la seva aliança es basa precisament en els principis democràtics, si bé abans de la democratització del país, Seül i Washington mantenien, també, unes relacions molt estretes. La divisió de la península de Corea és herència de la història de la Guerra Freda. Corea del Sud va quedar sota la influència dels Estats Units i Corea del Nord sota la de l'URSS.

Oficialment, les dues Corees continuen en guerra perquè el 1953 es va posar fi al conflicte amb la signatura d'un armistici i no d'un tractat de pau. Washington té desplegats prop de 30.000 soldats per defensar Corea del Sud de les amenaces del Nord en virtut d'un tractat de defensa. La Xina és molt conscient que si el règim de Pyongyang cau en favor de la reunificació, aquests soldats serien a les portes de les seves fronteres.

La crisi política és, objectivament, una mala notícia per a l'administració dels Estats Units, que té en Corea del Sud i el Japó els seus principals valedors per contenir l'emergència de la Xina. I els problemes polítics a Seül han arribat en un moment en què Corea del Nord es veu valenta per la seva aliança amb Rússia. Els dos països van signar a l'estiu un pacte militar de defensa mútua. El líder nord-coreà, Kim Jong-un, a més de proporcionar a Putin armament, ha ampliat la col·laboració enviant 12.000 soldats a combatre amb els russos en la invasió d'Ucraïna.

La decisió del president de proclamar la llei marcial va ser justificada per “salvar el país de les forces antiestatals” que intentaven destruir l'ordre constitucional i protegir el país de “les amenaces plantejades per les forces comunistes de Corea del Nord”. Malgrat això, tot indica que el cop d'estat de Yoon estava motivat per la intenció de controlar el poder sense la tutela del Parlament i no per suposades amenaces exteriors. Les acusacions que l’oposició simpatitza amb el règim de Pyongyang serien poc més que una cortina de fum.

Un president gran aliat de Joe Biden

El que no es pot negar és que des de l’arribada a la presidència, Yoon, líder del conservador Partit del Poder Popular, ha estat un gran aliat de Joe Biden. Yoon Suk-yeol ha reforçat el comerç amb els Estats Units i ha intentat reduir la dependència de la Xina. També ha defensat la mà dura contra Corea del Nord i fins i tot ha arribat a oferir armes a Kíiv després que es confirmés l'esmentat enviament de tropes nord-coreanes a Ucraïna.

I, segurament, el pas més important ha estat estrènyer relacions amb el Japó, intentant superar els traumes de la darrera invasió japonesa, entre 1910 i 1945. Aquesta aliança tripartida Seül-Tòquio-Washington enforteix la presència dels Estats Units a l'est de l'Àsia i desagrada a Pequín, que prefereix explotar les friccions entre els veïns.

El principal partit de l'oposició, el Partit Democràtic, que es pot definir com de centreesquerra, és menys generós amb els desitjos de Washington perquè defensa un paper propi de Corea entre els Estats Units i la Xina. Advoca per millorar els llaços comercials amb Pequín, no tensar les relacions amb Pyongyang i es nega a oblidar els greuges japonesos exigint compensacions pels crims de guerra.

Tot i que la crisi ja sembla superada, almenys de moment, i mentre no arriba la decisió del Tribunal Constitucional sobre si validar o no l'impeachment del president Yoon –aprovat el cap de setmana passat–, la Xina, Rússia i Corea del Nord han assistit, fregant-se les mans, a la desestabilització d'un soci preferent dels Estats Units a la regió de l'Àsia-Pacífic. Caldrà veure si Pyongyang aprofita, com és costum, els moments de crisi per pressionar amb noves proves de míssils o una altra classe d'armament. Pocs dies abans de les eleccions nord-americanes ja en va llançar un de nou, en aquella ocasió un míssil balístic intercontinental.