Eleccions a Indonèsia

Indonèsia vota en les eleccions més grans del món en un sol dia

Indonèsia busca relleu al popular Jokowi, un dels presidents més elogiats del món

Una dona emet el seu vot en un col·legi electoral durant les eleccions generals a Bandung
3 min

BarcelonaUns 205 milions d'indonesis estan cridats aquest dimecres a les urnes, en les que són les eleccions més grans del món celebrades en un sol dia. En la tercera democràcia del planeta, la titànica logística un arxipèlag de més de 17.000 illes, deixa escenes pintoresques, com paperetes marcades amb claus o elefants, traslladant urnes.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El president d’Indonèsia, Joko Widodo (Jokowi), és un dels més elogiats del món. Les últimes enquestes li donaven índexs d’aprovació propers al 80%. Jokowi ha aconseguit mantenir el creixement de l’economia indonèsia, augmentar les exportacions, crear llocs de treball i atraure inversions estrangeres. Ha governat el país amb la quarta població més gran del món i l’economia més important del sud-est asiàtic, amb un PIB que supera el de l'Aràbia Saudita, Turquia o els Països Baixos. Segons un informe de PwC, Indonèsia està destinada a ser la quarta economia del món el 2050. A escala social, és el país amb la població musulmana més nombrosa del planeta. En un sud-est asiàtic on recentment s’han viscut cops d’estat com el de Tailàndia o Birmània, Indonèsia ha aconseguit mantenir un model democràtic amb alternances de poder des de 1998.

El popular Jokowi, però, haurà de deixar pas al successor que aquest dimecres decidiran les urnes. En contrast amb la polarització amb què es viuen moltes eleccions d’arreu del món, el que sorprèn de les eleccions d’Indonèsia és que tots els candidats han tingut vincles amb Jokowi i cap planteja una oposició radicalment frontal.

El primer en les enquestes és Prabowo Subianto, ministre de defensa en el govern actual. Va ser candidat opositor a Jokowi en eleccions anteriors, però –en un moviment típic de la política indonèsia– el president va donar-li un càrrec en el govern per desactivar-lo com a oposició.

Els membres del personal electoral entreguen urnes a zones remotes a cavall al parc nacional de Meru Betiri a Jember, Java oriental

Prabowo, però, és més conegut pel seu passat previ a la democràcia indonèsia: va estar casat amb la filla del dictador Suharto; va estar implicat en l’ocupació de Timor Oriental, on es van dur a terme desenes de massacres, i també en la repressió contra el moviment democràtic abans que caigués la dictadura. De fet, va ser expulsat de l’exèrcit per acusacions de violacions de drets humans i els Estats Units i Austràlia van prohibir-li l’entrada.

En aquestes eleccions, Prabowo ha aconseguit donar una imatge de vellet bondadós –abans s’havia presentat com a nacionalista dur o com a islamista conservador–. El que ha fet que aconseguís guanyar més punts, però, ha estat que el fill de Jokowi, Gibran Rakabuming Raka, es presenti com a segon de la seva candidatura.

Per sota en les enquestes el segueixen Anies Baswedan, exministre d’educació de Jokowi, candidat més promercat i crític amb l’estratègia econòmica del govern, i Ganjar Pranowo, de perfil continuista i del mateix partit polític que el president. Encara que Prabowo porta avantatge, si no arriba al 50% dels vots s’haurà de celebrar una segona ronda.

Inversions estrangeres

El continuisme generalitzat amb les polítiques de Jokowi demostra l’èxit que ha tingut la seva estratègia econòmica i geopolítica. El president indonesi ha utilitzat el manual de desenvolupament que van aplicar el Japó i Corea del Sud: apostar per un proteccionisme que generi indústria local. La clau han estat les matèries primeres: Indonèsia és el país amb més reserves de níquel, un element imprescindible per a les bateries dels cotxes elèctrics. Jokowi va vetar l’exportació de mineral de níquel, cosa que va obligar el capital estranger a invertir en indústria de processament de níquel en territori indonesi.

Després d’aquest moviment, Indonèsia va viure xifres rècord d’exportacions i d’inversió estrangera directa. Jokowi ha sabut anticipar el nou món basat en la política industrial que està substituint el paradigma de la globalització de lliure mercat. El model, però, no és perfecte: Indonèsia no ha aconseguit atraure les fàbriques que ara marxen de la Xina i el seu PIB per càpita encara és inferior a veïns com Tailàndia o Malàisia.

En el pla internacional, Indonèsia ha jugat bones cartes en un context de tensió geopolítica, buscant una relació equilibrada entre els Estats Units i la Xina. En aquest sentit, la política exterior de Jokowi és representativa de molts països del sud-est asiàtic –i en general del Sud Global– que no volen prendre partit per cap dels dos espais d’influència en què s’està dividint el món. En aquesta escletxa, “potències mitjanes” com Indonèsia tenen marge per prosperar i beneficiar-se del potencial de seguretat que ofereix els EUA i el mercat que representa la Xina.

stats