Hospitals saturats i dubtes sobre les xifres de morts a la Xina que surt del covid zero

PequínLa població xinesa, que amb prou feines ha patit contagis des de l'inici de la pandèmia del 2020 per la política de confinaments de Pequín, s'ha vist obligada a aprendre ràpidament a conviure amb la malaltia gairebé sense preparació i amb escassa informació. L'autoaïllament i la compra compulsiva de medicaments han sigut la primera resposta.

Les xifres que faciliten les autoritats sanitàries resulten poc creïbles: minimitzen els efectes dels contagis, tot i que els brots s'han estès per tot el país. Sostenen que les unitats de cures intensives (UCI) no registren un gran increment d'ingressats. Oficialment, tampoc no augmenta el nombre de defuncions (només set des que es van aixecar les restriccions) i el total de víctimes mortals puja a 5.241 des de l'inici de la pandèmia, en un país de 1.400 milions d'habitants. Fins i tot l'OMS, que sempre ha estat molt tolerant amb la Xina, ara discrepa i posa en dubte aquestes xifres. Diplomàticament, ha ofert ajuda a la Xina per recopilar millor les dades.

Crematoris i funeràries desbordats

La vida quotidiana també desmunta les xifres del govern. Les imatges de cues a les “clíniques de febre” que s'han obert per fer cribatges dels malalts a l'exterior dels hospitals són visibles per tot el país. A Pequín ha augmentat l'activitat dels crematoris, que han ampliat els horaris: s'han pogut comptar fins a una trentena de cotxes fúnebres esperant torn per poder entrar al crematori del districte de Tongzhou, a l'est de la ciutat. A l'històric cementiri de Babaoshan, on hi ha enterrats els herois de la revolució i els alts funcionaris, també s'han registrat cues. A les funeràries que hi sol haver a prop dels hospitals, el personal confirma que s'ha de ser previsor i encarregar amb temps les mortalles per vestir els difunts, ja que hi ha molta demanda. L'agència de notícies Reuters també ha pogut confirmar que els funcionaris dels cementiris ofereixen accelerar les cremacions a canvi de tarifes més cares. I també es comencen a conèixer casos de gent gran que ha mort a casa i han trigat més de dos dies a retirar el cadàver.

El panorama s’allunya de la imatge de normalitat que intenten transmetre les autoritats sanitàries. Dimarts passat van anunciar que només es comptabilitzarien com a morts per covid-19 les que causades per pneumònia o insuficiència respiratòria induïdes pel coronavirus. La resta s'atribuirien a les patologies prèvies de cada pacient. És el cas del famós dissenyador Wu Guanying, autor de la mascota dels Jocs Olímpics del 2008, que ha mort aquesta setmana a l'edat de 67 anys per un “refredat sever”, o l'exjugador de futbol Wang Ruoji, que ha mort amb 37 anys a causa de complicacions amb la seva diabetis causades pel covid-19.

En aquesta primera onada d’òmicron el gran problema tornen a ser els contagis del personal sanitari. Davant de l'allau de pacients, s'ha demanat a metges i infermeres que amb símptomes lleus no deixin d’anar a treballar. També s'ha mobilitzat a estudiants de medicina. De totes maneres, a Pequín les imatges d'hospitals amb cues a l'entrada d'urgències i lliteres pels passadissos no difereixen gaire de les que es poden viure en aquests moments a Catalunya per la combinació de casos de grip i covid-19. La situació realment greu és a les ciutats de províncies on el sistema sanitari és molt més precari. Els llits d'UCI hi són limitats, i s'ha demanat a la població que faci consultes telefòniques o per internet per evitar acudir als hospitals.

Pànic a les farmàcies

Davant l'escassetat de medicaments, en gran part a causa de les compres fruit del pànic, en algunes províncies com Anhui, Shandong o Yunnan els governs locals han començat a repartir gratuïtament ibuprofèn i paracetamol. La tecnològica Tencent ha llançat una aplicació a WeChat d'ajuda mútua entre particulars per compartir medicaments en cas d'urgència.

L'OMS també apunta que la propagació d'òmicron es deu a la baixa taxa de vacunació de la població.

Diplomàcia de vacunes

La Xina va ser el primer país a tenir disponible una vacuna, encara que està inactivada i no n'ha aconseguit desenvolupar cap amb tecnologia ARNm. La seva efectivitat ronda el 50%, més baixa que les occidentals. La política de vacunació sempre ha sigut erràtica. El gegant asiàtic va començar vacunant les persones que havien de viatjar a l'estranger o el personal qualificat d'imprescindible, que incloïa alts funcionaris. I després va ampliar la vacunació a tota la població, encara que al principi la vacuna només s'administrava als menors de 60 anys. Tots aquests titubejos, acompanyats dels pocs casos, ha fet que una proporció molt alta de gent gran rebutgi la vacunació.

Des d'un primer moment, la Xina va apostar per convertir les vacunes en un instrument diplomàtic, oferint-les a països amics i arribant a acords amb països com els Emirats Àrabs Units o Indonèsia per fabricar-les. Es va presentar com el país capaç de subministrar vacunes a l'Àfrica, però la seva baixa efectivitat ha estat un llast per a l'operació.

L'única raó per la qual la Xina no ha comprat vacunes occidentals per protegir millor la població és política. Xi Jinping ha apostat pel patriotisme i l’autosuficiència sanitària. En canvi, sí que s'han comprat tractaments antivirals, com el Paxlovid de Pfizer.

Aquesta setmana, per primera vegada la Xina ha permès l'entrada de vacunes estrangeres, concretament més d'11.000 dosis de BioNTech, destinades als expatriats alemanys. Cal veure si l'acord s'ampliarà i la població nacional es podrà inocular aquesta vacuna.