La guerra de Myanmar ha obligat metgesses i infermeres a prostituir-se
Després de gairebé quatre anys de conflicte civil, l'economia està arruïnada i la població desesperada
BangkokDesprés de set anys d'estudiar medicina a Myanmar, la May va aconseguir finalment l'objectiu de convertir-se en metgessa. Però un mes després de graduar-se i trobar feina, els seus somnis van començar a esvair-se. El febrer del 2021, els militars de Myanmar van protagonitzar un cop d'estat i l'economia del país, ja afectada per la pandèmia, va començar a trontollar. Els preus es van disparar i el sou de la May, equivalent a 415 dòlars al mes, es va evaporar encara més de pressa. Amb el seu pare malalt del ronyó, es desesperava cada cop més. Aleshores va conèixer les “noies de les cites”, que guanyaven el doble que ella. Els diners eren temptadors, encara que impliqués sexe amb homes.
"És difícil acceptar que, malgrat tots els meus anys d'estudi per convertir-me en metgessa, ara faci aquesta mena de feina només per arribar a final de mes", diu la May, de 26 anys, que fa més d'un any que treballa com a prostituta a Mandalay, la segona ciutat més gran de Myanmar. Ella, com altres persones que han parlat per redactar aquest article, va demanar no ser identificada pel seu nom complet perquè la seva família no sap com guanya diners i la prostitució és il·legal a Myanmar.
El cop d'estat i la guerra civil posterior han destrossat l'economia de Myanmar. La inflació s'ha disparat fins al 26% aquest any, perquè l'escassetat d'energia ha paralitzat les fàbriques, les pluges inusuals han inundat les granges i els combats en zones pròximes a la Xina i Tailàndia han delmat el comerç transfronterer. La moneda, el kyat, ha perdut dues cinquenes parts del valor davant el dòlar aquest any. Gairebé la meitat de la població del país viu ara a la pobresa, segons el Banc Mundial.
Aquesta calamitat ha obligat un nou grup de dones de Birmània a dedicar-se al treball sexual: metgesses, professores, infermeres i altres professionals amb estudis. És difícil saber quantes dones s'hi dediquen, però les que exerceixen als carrers s'han fet molt més evidents. A les entrevistes, mitja desena de dones —quatre treballadores de coll blanc que han recorregut a la prostitució i dues activistes pels drets— van afirmar que ara hi ha més dones amb estudis que mantenen relacions sexuals amb homes per guanyar-se la vida.
Després del cop, les dones van estar al capdavant de les protestes. Es van manifestar als carrers i van penjar els seus sarongs com un malefici contra els soldats. Hi va haver un indici d'esperança en el desmantellament de l'arrelat patriarcat de Myanmar. Però l'augment de la prostitució és un altre cop contra les dones, de qui els militars fa dècades que abusen sexualment.
El final d'aquesta misèria no es veu: la junta militar ha perdut molt de terreny davant els rebels, però continua controlant les ciutats del país, on ha augmentat la prostitució en bordells, karaokes, clubs nocturns i hotels.
La Zar era infermera en un hospital privat de Mandalay, tancat pel govern militar perquè els seus metges s'havien unit al moviment de protesta. Aleshores una amiga li va proposar una manera de guanyar diners: "Sigues una noia de cites", li va dir.
Abans del seu primer dia de feina, la Zar, de 25 anys, va dir que va mirar una mica de pornografia per intentar esbrinar què calia fer. Va dir que el seu primer client va ser un xinès que aparentava uns 40 anys i parlava poc birmà i gens d'anglès. En un moment donat, ell va intentar mantenir relacions sexuals sense preservatiu, però ella va insistir que havia d'utilitzar-ne. “Va durar uns 20 minuts, però a mi em va semblar una eternitat”, diu. “Va ser un infern”.
Un dimarts de fa poc, el telèfon va vibrar amb un breu missatge a l'aplicació Telegram amb els detalls de la següent trobada. Un nom, un número de contacte, un lloc i una hora. Es va posar un vestit rosa i va comprovar que portava preservatius a la bossa. Aquella nit va guanyar 80 dòlars, l'equivalent al que guanyava anteriorment en un mes. “Em fa una mica de vergonya fer aquesta feina”, diu: “No és que m'agradi, és només una necessitat”.
La classe mitjana, en desaparició
Aquesta desesperació obliga les dones a infringir la llei venent sexe. Les detingudes per la policia sovint han de pagar suborns per aconseguir la llibertat, cosa que afegeix una altra capa de risc. Myanmar, amb una població d'uns 55 milions d'habitants, té una llarga història de règims militars. Però quan es va instaurar el govern civil el 2011, va començar a prosperar una classe mitjana. Ara aquest grup s'ha reduït un 50%, segons el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament.
A Mandalay, la Su, que era metgessa, formava part d'aquesta comunitat. Explica vacances a Singapur, l'Índia i el Nepal i sopars en centres comercials amb els seus amics. Però després del cop, els preus de productes com els ous i la pasta de dents es van triplicar. Va haver d'esgotar els estalvis i saltar-se àpats.
Les seves tribulacions diàries són ben conegudes a Myanmar, on el cost d'un àpat típic ha augmentat un 160%, segons l'Institut Internacional de Recerca sobre Polítiques Alimentàries.
La Su, de 28 anys, explica que el 2023 va decidir enviar fotos seves nua a una madame que la posava en contacte amb clients. Quan té una cita amb un client, els pares creuen que es dirigeix a un torn de nit en un hospital. "Volia ser pediatra i ajudar els nens, però el cop d'estat i la situació econòmica de la meva família no em van deixar cap més opció", diu. “Està lluny de ser la vida que somiava”.
Les dones s'han emportat la pitjor part de la crisi econòmica. Ja guanyen menys en comparació amb els seus homòlegs masculins: un estudi realitzat entre l'abril i el juny del 2024 va mostrar que les treballadores assalariades guanyen de mitjana uns 5 dòlars, mentre que els homes podrien guanyar fins a un 40% més fent la mateixa feina. I la taxa de desocupació de les dones continua sent molt superior a la dels homes.
Les fàbriques de roba havien estat un salvavides per a les dones dels poblets de Myanmar i es preveia que donarien feina a 1,6 milions de treballadores el 2026. Moltes estan ara tancades i les seves empreses s'han retirat del país després del cop.
La Mya, de 25 anys i mare soltera, explica que va intentar trobar feina en una fàbrica de roba després que el seu marit fos assassinat per trets de soldats durant una protesta el 2021. Però ningú la contractava. Diu que va vendre tot el que tenia de valor i finalment va recórrer a la prostitució per mantenir la filla de 3 anys. “La gent em pot jutjar, però no entenen què és passar gana, veure la teva filla passar gana i no tenir res”, diu. “Cada dia prego per trobar una sortida”.