Els Estats Units poden guanyar la Xina gràcies a la IA?
Fa dos anys el govern de Biden va fer el pas més important en la seva estratègia per limitar el desenvolupament tecnològic de la Xina –i mantenir als Estats Units com a potència hegemònica–. El 2022 Washington va prohibir exportar a la Xina xips avançats i la maquinària per fabricar-los. Tots sabem la importància dels xips –o semiconductors– per a l’economia actual. Sense xips no funcionaria la rentadora, el telèfon ni el microones. La restricció de Biden cap a la Xina, però, afectava específicament els xips més avançats, els necessaris per desenvolupar la intel·ligència artificial.
¿Per què els Estats Units volen alentir l’eclosió de la IA a la Xina? L'argument de l’administració Biden era que aquests xips avançats poden ser utilitzats per desenvolupar intel·ligència artificial (IA) que millori l’armament militar i el poder nuclear de la Xina. Com explicava un article a Foreign Affairs, creure que aquesta mesura l'aturarà és poc realista: l’exèrcit xinès no necessita grans quantitats de xips per desenvolupar aquestes capacitats i els està aconseguint al mercat negre.
En canvi, on aquesta restricció als xips podria tenir un impacte real és en l’economia. El desenvolupament recent de la IA ha anat acompanyat de la promesa que augmentarà radicalment la productivitat, cosa que es traduirà en més creixement, innovació i benestar mèdic o mediambiental. Si als xinesos se’ls treuen els xips necessaris per desenvolupar la IA, no podrien gaudir de tots aquests espectaculars beneficis econòmics i socials. D’aquesta manera, els Estats Units podrien fer un gran salt econòmic gràcies a la IA, mentre que la Xina es quedaria enrere, relegada a ser l’eterna segona potència.
Una revolució econòmica?
L’estratègia sembla perfecta. Però un dels seus fonaments no ho és. Es parteix de la base que la IA comportarà una revolució econòmica mai vista. I si no és així? ¿I si la IA no és el canvi radical que ens havien promès, o hem d’esperar dècades per viure una transformació real?
Ara mateix vivim en la carrera de la IA, on sembla que ningú vol quedar enrere i ser recordat com l’escèptic que no va agafar l’onada de la revolució. Empreses, inversors i governs estan apostant fortament per aquest sector. Però no hi ha cap garantia d’èxit. De fet, comencen a haver-hi senyals negatius: alguns inversors estan començant a posar en dubte la inversió massiva en IA, perquè veuen que no està tenint el retorn econòmic esperat. Tothom ha quedat bocabadat amb ChatGPT, però encara no ha sortit cap aplicació rupturista (killer app) que hagi canviat radicalment l’economia –i, si apareix, res assegura que sigui barata i rendible–. Daron Acemoglu ha pronosticat que, en els pròxims deu anys, la IA només augmentarà en un 1% el PIB i un 0,5% la productivitat. Qui està tenint beneficis actuals i reals són les empreses de xips, construcció de centres de dades i energètiques: la infraestructura sobre la qual construir la promesa de la IA. Tota la resta és una gran incògnita. També l’aposta dels Estats Units per una "guerra dels xips" per guanyar la Xina.