Per què les eleccions a Taiwan ens afecten?
La confrontació entre la Xina i els EUA, la situació de l'illa i el lideratge en la producció de microxips fan dels comicis un esdeveniment global
PequínMés de divuit milions d'electors decideixen dissabte a Taiwan si mantenen al capdavant del govern l'independentista Partit Democràtic Progressista (PDP) o si aposten pel canvi i opten pel nacionalista Kuomintang (KMT).
La decisió no només té a veure amb el programa de política interior que han proposat els candidats. La decisió, sobretot, té a veure amb la relació que l'illa vol tenir a partir d'ara amb la totpoderosa Xina. El PDP assegura, de fet, que cal triar entre “democràcia o dictadura”. És a dir, defensar la democràcia que hi ha a l'illa o viure sota una dictadura si s'avança en la reunificació amb Pequín. Per al KMT, més pròxim a Pequín, l'elecció és entre ”guerra o pau”, perquè només ells, diuen, poden rebaixar la tensió amb la Xina.
Les enquestes, que estan prohibides els últims deu dies de campanya, vaticinaven un resultat molt ajustat, però donaven la victòria a Lai Ching-te, actual vicepresident i candidat del PDP. A poca distància el seguia el seu rival directe Hou Yu-ih, del KMT. En aquests comicis, trencant el bipartidisme, ha aparegut un tercer candidat, Ko Wen-je, del Partit Popular de Taiwan (PPT), pròxim als postulats del KMT.
Per a la Xina, la reunificació de l'illa, que considera una província rebel, és inqüestionable i no admet interferències estrangeres. En els últims anys, Pequín ha estat molt més bel·ligerant i ha amenaçat amb recórrer a una operació militar per aconseguir-ho.
Taiwan és una peça clau per als objectius de “rejoveniment nacional” que el president Xi Jinping s'ha proposat assolir el 2050. Xi aspira a una Xina forta i Taiwan és el recordatori d'un període en què el gegant asiàtic era feble. Després de perdre una guerra, l'illa va ser cedida als japonesos el 1895 i recuperada al final de la Segona Guerra Mundial. El 1949, després de perdre la guerra civil contra l'exèrcit comunista, el KMT s'hi va refugiar i hi va establir el seu govern.
La Xina prefereix la victòria del KMT, amb qui mantenia relacions estretes quan governava en el passat i va obrir una via de cooperació de cara a la reunificació. Aquesta política va passar factura al KMT i va propiciar la victòria el 2016 del PDP de la mà de Tsai Ing-wen, que ara acaba els dos mandats.
Tot i que la presidenta i el PDP mai han demanat explícitament la independència de l'illa, n'han defensat l'statu quo i han rebutjat la reunificació. Sota el mandat de Tsai, Taiwan ha guanyat protagonisme internacional i ha ampliat la relació amb els Estats Units, la Unió Europea i el Japó, però ha perdut el reconeixement diplomàtic de nou països.
Dependència comercial
Lai Ching-te, el candidat presidencial del PDP, tampoc pot oblidar que, malgrat els intents per diversificar el mercat, la Xina continua sent el principal soci comercial de Taiwan. El 2023 el volum de comerç va assolir els 224.000 milions de dòlars i també és una de les principals destinacions d'inversió. Es calcula que les empreses taiwaneses han invertit més de cent mil milions de dòlars a la Xina atretes pel seu gran mercat i els baixos costos de producció.
Des de la victòria del PDP el 2016, la Xina ha tallat la comunicació amb el govern de Taiwan i no ha dubtat a pressionar econòmicament i militarment l'illa. Una nova victòria del PDP tensaria encara més les relacions.
De moment, des de Pequín no s'han estalviat les crítiques i l'agència de notícies xinesa Xinhua ha acusat el candidat Lai de “sabotejar el desenvolupament pacífic de les relacions entre els dos costats de l'estret de Formosa”.
Tot i això, la política de confrontació també ha tingut resultats negatius per a la Xina, que ha vist com els Estats Units s'involucraven en el conflicte i augmentaven la venda d'armes a Taiwan.
La bel·ligerància xinesa i la intervenció a Hong Kong, que ha fet pràcticament inviable l'opció "d'un país dos sistemes”, també col·loca en una posició difícil el KMT. Tot i que el seu candidat Hou Yu-ih ha afirmat que la Xina i Taiwan són una mateixa família, s'ha vist obligat a especificar que aspiren a rebaixar la tensió amb el continent i estrènyer-hi llaços, però mantenint la sobirania.
Interessos dels Estats Units
Per a Washington, Taiwan té una gran importància geoestratègica. La seva situació geogràfica davant les costes de la Xina la converteixen en un punt de contenció contra l'exèrcit xinès. Els EUA tenen bases militars a Corea del Sud, el Japó i les Filipines que asseguren la seva presència al Pacífic. A més, l'estret de Taiwan és una important ruta marítima per on passa gran part del comerç mundial.
Washington respecta la política "d'una sola Xina” que defensa Pequín i no manté vincles formals amb Taipei. Això no evita que mantingui un conveni per defensar l'illa si és atacada per Pequín i que li vengui armes per a l'autodefensa.
Taiwan també té un gran tresor que anhelen les dues potències: TSMC, el principal fabricant mundial de microxips avançats. Un conflicte pot interrompre la cadena de subministrament de xips que són necessaris per a tota mena de productes electrònics. I cap de les dues potències vol que l’altra controli aquest sector.
