Què diu de nosaltres la censura de 'Barbie' al Vietnam?
Als mitjans de comunicació, hi ha un titular que sol triomfar: "coses-absurdes-que-només-passen-a-Àsia". El repertori és variat: parafílies sexuals japoneses, distopies digitals xineses o banquets coreans de gos a la brasa. La setmana passada vam gaudir d’un nou titular d’aquesta lliga: el Vietnam prohibeix la pel·lícula Barbie als seus cinemes.
Deixant de banda que, per molta gent, aquest haurà estat el primer article a la seva vida que hauran llegit sobre el Vietnam, crec que podem aprendre tres coses valuoses mitjançant aquesta notícia: com es relacionen geopolítica i cinema, per què la retòrica de democràcies vs. dictadures no ens portarà enlloc, i com l’absurditat encara guia la nostra comprensió sobre Àsia.
Que el cinema transmet missatges polítics –Hollywood va ser una arma decisiva de la Guerra Freda– no és cap novetat. Sí que és nova la localització de les noves tensions i influències entre cinema i geopolítica. Barbie s’ha censurat a Vietnam per una escena on apareix un mapa que mostra com a territori xinès unes illes que Pequín té en disputa amb el Vietnam i altres països. No és la primera vegada que això passa a Àsia: la Xina ha boicotejat empreses per temes territorials com Taiwan, i el Vietnam ja havia censurat altres films per aquest motiu. A Àsia Oriental, el cinema també pot ser una arma d’atac: les sèries de Corea del Sud són un gran canal de soft power per debilitar el règim nord-coreà; la Xina cada cop produeix més pel·lícules patriòtiques plenes d’acció i efectes especials; i, pel Japó, l’anime va ser una eina per reconstruir la seva imatge internacional després d’haver estat una de les potències feixistes de la Segona Guerra Mundial.
La prohibició de Barbie també diu molt de nosaltres mateixos. De cop, amb aquesta notícia, molta gent ha descobert que el Vietnam és un país que censura. Alguns potser hauran anat més enllà i descobert que el règim de Hanoi és comunista i, a grans trets, tremendament similar al de la Xina. Vietnam apareix poc als titulars, però bastant més a les discussions de les cimeres internacionals: els Estats Units i la Unió Europea s'hi refereixen constantment com un aliat clau contra el poder de la Xina. Que sigui un règim autoritari, comunista i repressor passa a ser secundari. Biden i Von der Leyen no paren d’afirmar que cal formar una aliança de democràcies contra les autocràcies. Però potser caldria abandonar aquesta farsa retòrica i defensar les aliances estratègiques en termes geopolítics.
Finalment: què diu de nosaltres que la notícia més llegida sobre el Vietnam en els últims anys sigui sobre la censura de Barbie? Desenes de multinacionals estan traslladant les seves fàbriques de la Xina al Vietnam. Hanoi s’ha constituït com un poder naval fort que compta amb el suport d’americans i russos. El Partit Comunista del Vietnam és un dels governs amb més rancors territorials amb la Xina –i l’últim amb el qual Pequín ha estat en guerra, el 1979–. Clarament, hi ha molts temes (importants) pels quals el Vietnam ens podria interessar. Però preferim continuar tractant Àsia com una nina de joguina.
